Jordi de Bofarull: “Hem de deixar de considerar el català com un problema”
Comparteix
Les 68 entitats que han signat el manifest es comprometen a promoure l'ús social del català. Font: Valls per la Llengua. 
Segons Jordi de Bofarull, l'estat actual de la llengua depèn també de factors demogràfics. Font: Valls per la Llengua.
Les entitats del municipi de Valls (Alt Camp) s'uneixen per lluitar contra l'emergència lingüística amb la creació d'una nova plataforma.
La iniciativa Valls per la Llengua va néixer fa poc, quan un grup de persones van decidir arreplegar les entitats d'aquest municipi i començar a treballar per millorar la situació del català al territori. Jordi de Bofarull, membre de la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs, parla com a representant d'aquest nou espai sobre els reptes de la llengua i els projectes que tenen pensats per abordar-los.
Quin és l’estat actual del català?
Del català es parla moltes vegades de manera bastant categòrica quan, en realitat, la qüestió és molt complexa. Hi ha dades que demostren el descens de l’ús del català, fins i tot en llocs on tradicionalment és majoritari el català, com Valls.
No obstant això, també hi ha dades que podem llegir com a positives. Tot i que creixem en nombre absolut de parlants, proporcionalment la població de llengua habitual catalana ha baixat, i això comporta un descens en l'ús social del català en diferents indicadors.
Quines creieu que són les causes d’aquest descens a Valls?
El descens, en general, té diferents causes. Per un costat, hi ha el marc polític. Tenim un estat que fa polítiques en contra de la nostra llengua. Un altre element important és el demogràfic, que és el que explica el descens del grup de llengua habitual catalana, tot i que hi ha una part de la població que arriba que l'adopta com a llengua habitual.
Aquest és el manifest #VallsperlaLlengua, al qual ens hem adherit 68 entitats de la ciutat. Som-hi! pic.twitter.com/Ua6yyyjQPs
— Valls per la Llengua (@vallsxlallengua) December 4, 2021
‘Valls per la Llengua’ pretén donar-li la volta a aquesta situació... Com va néixer la plataforma?
El grup impulsor d’aquesta iniciativa pertany a l’Institut d’Estudis Vallencs. La idea, però, és crear un espai de cooperació horitzontal de tot el teixit associatiu vallenc al voltant de la llengua.
La resposta a la crida que vam fer va ser molt positiva. Les entitats esportives, socials, culturals, de lleure... han signat el manifest, en el qual s’explicava la situació actual del català i la necessitat d’actuar de manera col·lectiva perquè aquest es mantingui viu i constitueixi un element de cohesió social.
En què consistirà aquest espai de cooperació?
Les 68 entitats que han signat el manifest i que volen formar part d’això es comprometen, dintre de les seves possibilitats, a activar i treballar en projectes concrets per promoure l’ús social del català.
El tret de sortida el vam donar amb unes jornades al desembre, on va participar una persona de cada entitat, es va llegir el manifest i es van realitzar algunes xerrades per part de persones expertes en el tema.
Jordi de Bofarull: “Un dels grans problemes és que ara per ara el català no és prou necessari”.
Quin és el repte principal que voleu abordar?
La llengua té molts reptes, però des de ‘Valls per la Llengua’ creiem que un dels grans problemes és que ara per ara el català no és prou necessari. I perquè sigui necessari, cal parlar-lo. Per això intentarem incidir en el comportament lingüístic dels i les catalanoparlants.
I com es fa això?
La intenció es donar eines a la gent perquè no abandoni o canviï la llengua a meitat d’una conversa. El projecte en el qual treballarem durant el 2022 s’enfocarà precisament en això. Ho farem a través de les entitats i d’una formació específica amb recursos psicològics.
Perquè és negatiu canviar de llengua a meitat d’una conversa?
El que provoquem és que les persones que no saben català deixin de tenir certes oportunitats socials pel fet de no aprendre’l. Alhora, la convertim en una llengua innecessària. Més enllà de la minorització de base política que pateix el català, cal posar èmfasi en el fet que els responsables que el català no sigui necessari som nosaltres, no pas la gent que arriba.
Molta gent d'aquí que retòricament defensa el català, el fa recular inconscientment en el seu dia a dia quan canvia de llengua. El primer que hem de fer és deixar de considerar el català com un problema i convèncer-nos que és una causa justa, perquè és la causa de preservar la diversitat lingüística: si el català desapareix al seu territori, desapareixerà al món.
Afegeix un nou comentari