Del 'Tasta'm' al 'Yakaar': els projectes de Servei Solidari i la incorporació del voluntariat

Al barri del Raval de Barcelona es troba la seu de la Fundació Servei Solidari, una entitat que, des de fa prop de trenta anys, treballa per fomentar l'autonomia i ciutadania plena de joves i adults que es troben en risc d'exclusió social. L'objectiu, assenyalen, és generar un canvi cap a una societat més justa a través de diversos projectes d'educació, emprenedoria, sensibilització i atenció integral.

Concretament, els projectes treballen l'assessorament jurídic d'estrangeria; l'alfabetització digital; l'intercanvi lingüístic; el foment de l'autonomia i un arrelament al territori a través de l'aprenentatge de castellà i català; l'acollida sociolingüística i ocupacional per a joves menors estrangers no acompanyats; la mentoria entre estudiantat voluntari i alumnat de centres educatius en entorns vulnerables; i l'afavoriment de la socialització i integració social, d'infants, joves i les seves famílies a través del lleure.

Un dels punts forts per desenvolupar amb èxit aquests projectes és l'equip de voluntaris i voluntàries amb el que compta la fundació. La coordinadora de voluntariat de Servei Solidari, l'Anna Marín, valora el capital humà de l'entitat a nivell de persones tècniques, però fa especial èmfasi al voluntariat, un col·lectiu que, sense ell, explica, els projectes que ara mateix duen a terme serien diferents. "No només col·laboren als projectes sinó que també, any rere any, fan propostes de millora o plantegen diferents maneres de fer", destaca.

Però per arribar a tenir aquest capital humà com el que gaudeix aquesta fundació sense ànim de lucre, és important dur a terme un bon procés d'arribada el voluntariat per donar peu a una relació que sigui beneficiosa i exitosa per ambdues parts. Així, l'Anna Marín ens explica aquest procés que es fa a la Fundació Servei Solidari, les diferents etapes i els aspectes a tenir en compte a l'hora d'incorporar persones voluntàries.

Els projectes i els perfils del voluntariat

Servei Solidari compta amb un ventall variat de programes destinats a joves i adults que es troben en risc d'exclusió social en els quals hi col·laboren els voluntaris i voluntàries. Un d'ells és el 'Mirador Ciutat' en el qual s'assessora jurídicament en àmbits d'estrangeria. "Estem al Raval i el boca-orella fa que moltes persones coneguin aquest servei gratuït en el qual dues advocades els orienten sobre aspectes com les renovacions de permisos de residència o altres necessitats en aquest àmbit jurídic d'estrangeria", explica Marín.

Aquest programa actua de porta d'entrada a la fundació, ja que, tal com explica la coordinadora de voluntariat, un cop els ajuden en l'àmbit jurídic, demanen informació per fer cursos d'informàtica o cursos de llengua. "Els agafem les dades i quan hi ha unes quantes, persones voluntàries que els fan aquestes formacions", explica la coordinadora de voluntariat.

La fundació també compta amb un programa de formació bàsica en català i castellà, i en la qual es creen parelles lingüístiques. El programa se separa en tres parts: a la primera es fan classes de llengües a persones ateses per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR); a la segona s'atén a totes les persones beneficiàries dels altres projectes; i a la tercera branca s'atén a les persones que hem esmentat abans que encara no formen part de l'entitat. Les classes les fan, sobretot, professors i professores de llengua jubilades.

Avui dia la informàtica i les noves tecnologies són absolutament necessàries pel dia a dia. Per això, Servei Solidari compta amb el 'Programa TIC' per aquelles persones que tenen una formació bàsica o que en els seus països d'origen no tenien la infraestructura suficient per a tenir ordinadors. "Se'ls fa una acollida en l'àmbit de l'alfabetització digital", diu Marín, que també explica que és un programa orientat a persones grans per pal·liar la bretxa digital.

Un dels projectes més coneguts de la fundació, el 'Tasta'm', està destinat a joves migrants sols en situació irregular, majors o menors d'edat, que venen de centres de menors. Els tres eixos del programa són el coneixement de l'entorn (costums, cultura, llengua); l'aprenentatge de base de matèries troncals a les escoles (matemàtiques, català, castellà, informàtica) i els tastets d'ofici, el principal eix del programa. "Se'ls apropa la realitat laboral a través de l'aprenentatge d'un ofici", manifesta.

També destinat a joves que provenen de centres de menors, el projecte 'Pont Jove' tracta de cobrir les necessitats de joves que són expulsats de la xarxa de protecció del menor a través de pisos amb la idea de fer un acompanyament fins a arribar a una autonomia plena. "Amb 18 anys la base a nivell formatiu, laboral i econòmic no és gaire ferma", diu Marín. Els ofereixen aquests pisos, un educador els fa seguiment, i els voluntaris els fan reforç escolar.

D'altra banda, l'organització compta amb diversos programes que treballen a l'escola, com 'Rossinyol', un programa de mentoria juvenil en el qual joves que estan fent un grau superior a la universitat actuen de referents a nens i nenes d'onze a quinze anys. "Es formen aquestes parelles per potenciar l'aprenentatge de la llengua, per compartir el coneixement de la cultura, etcètera. Es creen uns vincles molt bonics", explica d'un projecte que es desenvolupa a Sabadell, Terrassa, L'Hospitalet, Sant Adrià del Besòs i a Barcelona.

El projecte 'Rotllana', per la seva banda, és un espai d'atenció educativa d'inclusió i integració destinat a infants i joves amb un alt risc de fracàs escolar que provenen de famílies nouvingudes. Voluntàries amb un perfil de monitor de lleure, els fan un reforç educatiu, de l'oci i l'aprenentatge de les emocions i les habilitats socials a través del lleure. Així mateix, també es fa un acompanyament a les seves famílies.

​Finalment, el projecte 'Yaakar' està destinat a joves senegalesos que tenen una idea de negoci i que la volen implementar al seu país. Tenen un assessorament de persones que, sobretot, han estudiat ADE, i els poden ajudar a la instauració d'empreses, el màrqueting, la publicitat, a fer plans de viabilitat, pressupostos, etcètera.

El primer contacte

Com en qualsevol crida de voluntariat, el punt de partida és fer difusió per poder fer arribar l'oferta de voluntariat a les persones interessades. Marín explica que des del Servei Solidari es comparteixen les ofertes a través de la web de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), organització en la qual estan federats, a través del web de la Generalitat Connectat al voluntariat, a través del web de voluntariat hacesfalta.org i a l'apartat de voluntariat de LinkedIn. També arriben persones interessades per les xarxes socials.

La fundació es posa en contacte amb les persones que s'interessen a col·laborar en els projectes i, individualment, ara de manera virtual a causa del context de pandèmia, se'ls fa una benvinguda, el presenten l'entitat, se'ls explica els projectes i, si és necessari, se'ls facilita una memòria de l'any anterior. "Decideixen a quin projecte volem col·laborar. Jo els poso en contacte amb la tècnica de cada projecte i ells acorden el dia d'inici, el del final i la col·laboració del dia de la setmana i les hores", manifesta Marín.

No obstant això, la coordinadora de voluntariat explica que, a banda d'haver d'encaixar els interessos i les aptituds als projectes que volen col·laborar, la persona que fa aquesta primera entrevista ha de tenir en compte altres coses per assegurar-se sobre la conveniència que el voluntari o voluntària col·labori amb l'entitat. "És interessant preguntar sobre què fa en el seu dia a dia, com s'ha interessat en el projecte, què creu que pot aportar, preguntes amb les quals ja vas veient l'interès de la persona", considera Marín.

"Òbviament, si venen al projecte de les TIC, cal saber d'informàtica; o si és un programa de formació, que estiguin formades en professorat en llengües", diu Marín. "Però cal tenir en compte que no vulguin utilitzar el voluntariat per pal·liar necessitats personals, que moltes vegades passa això i no ho fan tant pels altres sinó per un mateix", afegeix. En tot cas, un cop la persona voluntària compta amb un perfil adequat, es procedeix a fer l'acord de voluntariat, de confidencialitat i de protecció de dades.

Compromís, pla de voluntariat i seguiment

Un dels requisits per començar a col·laborar és el compromís i l'estabilitat. "Depenent del projecte demanem que estiguin mínim una sèrie de mesos compromesos amb el projecte. Alguns projectes funcionen per trimestre, i altres són anuals, com Rotllana, que va de setembre o octubre, fins al juny o juliol, diu Marín. "Intentem que estiguin compromesos perquè els infants i adolescents no visquin de nou interrupcions dels referents com ja ho han viscut anteriorment. Els volem donar aquesta oportunitat de no perdre referents", explica.

Un cop dins del programa, la fundació també ofereix un pla de voluntariat que inclou formacions. En concret, es fan dues formacions a l'any presencials, tot i que amb el context actual, s'han hagut de fer en format virtual", diu la coordinadora de voluntariat. Perspectiva de gènere, interculturalitat o la salut mental, són alguns dels temes que es toquen en aquestes formacions dedicades al voluntariat. A banda d'això, cada programa té les seves formacions específiques en línia amb el tarannà del projecte.

També es fa un seguiment de les persones voluntàries. En el cas de la mentoria, on les persones voluntàries són joves que encara estan estudiant, el seguiment del dia a dia es fa a través de WhatsApp. En canvi, al projecte de reforç escolar, on majoria són persones jubilades, el seguiment es fa a través de reunions. "Cada projecte té la seva idiosincràsia, tots tenen les reunions pròpies del programa en el qual es reuneixen treballadors, gent de pràctiques i voluntaris, i se'ls fa un seguiment", explica.

La mateixa coordinadora, cap al final de l'any al maig o al juny, duu a terme una sessió d'avaluació a voluntaris o voluntàries de cada projecte escollits de manera aleatòria. "Els preguntem com s'han sentit, quina ha estat la seva tasca, si estan còmodes, si veuen que hi ha coses que s'han de millorar, quines propostes fan, etcètera, coses que trasllado als tècnics del projecte per si volen contemplar algunes de les coses dites".

Lligams i bon cor

Com hem dit, un bon procés d'arribada de les persones voluntàries garanteix que el projecte funcioni i que es beneficiïn tant els joves que reben el voluntariat, com les persones que el fan. "Es creen uns lligams molt macos perquè no és només arribar i fer classe, sinó que hi ha una predisposició emocional d'acompanyament en tots els projectes", explica Marín, que destaca que, malgrat que no siguin les que porten la batuta del projecte, les persones voluntàries són les que aconsegueixen aquest vincle per la confiança que es crea amb infants i joves.

La coordinadora de voluntariat precisament destaca l'obertura de mires de les persones voluntàries que col·laboren al Servei Solidari. "L'obertura de mires de les persones voluntàries més grans és molt valuosa, ja que avui dia és molt complicat trobar persones d'edat avançada amb aquesta visió d'acolliment, de la diversitat sexual, de la varietat racial, coses que arriben noves i a les quals molta gent gran es tanquen", explica Marín. "Tenen un molt bon cor i això és el que més valorem de les persones voluntàries", sentència.