7 alternatives a l’accés i tinença de l’habitatge

"Cal cercar solucions col·lectives que superin la dimensió individual i incideixin en la transformació social". D’aquesta manera defineix l’informe ‘Models alternatius d’accés i tinença de l’habitatge’, una de les vies a seguir per millorar i facilitar la situació actual del jovent català amb intencions d’emancipar-se. La guia l'han elaborat la Cooperativa Celobert i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

L’objectiu és facilitar el coneixement i apropar l’aplicació de formes alternatives d’accés a l’habitatge, tot cercant noves maneres i models residencials que encaixin amb la situació de precarietat econòmica de les persones joves.

Vivim en un model encaixat, que gairebé només contempla el lloguer i la compra, en què hi ha poca cultura del lloguer i de compartir habitatge, segons es plasma a l’informe. La finalitat de la guia és concebre un habitatge com un bé d’ús i no d’inversió. D’aquesta manera, es promouen valors com la corresponsabilitat, l’ajuda mútua i la producció col·lectiva, entre altres.

Us oferim un llistat amb set alternatives d’accés i possessió de l’habitatge, extretes de ‘Models alternatius d’accés i tinença de l’habitatge’, a un cost més baix que el que ofereix el mercat lliure:

1. Masoveria Urbana

Segons plasma l’informe, aquest model consisteix a la cessió d’un habitatge per un temps determinat i, a canvi, les usuàries han de dur a terme unes obres de rehabilitació i manteniment acordades amb les propietàries.

La masoveria urbana permet l’accés a l’habitatge a un cost baix, però el finançament de les obres és el fet que pot comportar complicacions en cas que no es disposi d’un capital inicial mínim. Si es planteja la masoveria urbana com un projecte col·lectiu, de compartir habitatge, es pot buscar finançament a partir del micromecenatge.

Cal tenir en compte que el termini del contracte s’ajusta a la durada de les obres que cal fer, per tant, és possible que no s’estableixi una estabilitat temporal. Un cop acabada la rehabilitació, es pot acordar un nou tipus de contracte amb la propietària per continuar l’estada.

2. Model de cessió d’ús (MCU)    

Consisteix a cedir un habitatge durant un temps indefinit a canvi del pagament d’un preu equiparable a un lloguer tou, segons defineixen a ‘Models alternatius d’accés i tinença de l’habitatge’. És un model que ofereix la seguretat d’ús de la compra, però amb una quota equiparable al cost d’un lloguer.

Normalment, el desenvolupen cooperatives de cessió d’ús. Aquestes fixen una quota d’entrada i un cost periòdic per poder viure al domicili, que té en compte els costos d’adquisició i el manteniment i funcionament de la cooperativa, no del mercat especulatiu.

Aquest model també facilita l’autogestió, la corresponsabilitat i el manteniment de les residències. A més, és possible fer millores a l’habitatge, sempre acordades amb la cooperativa.

3. Dret de superfície

Aquest model contempla la construcció d’un habitatge o la disposició d’una ja existent en propietat aliena, durant un període llarg de temps. La persona propietària de les construccions és la superficiària, i la propietat del sòl la sosté una segona persona, per exemple, l’Administració. Ofereix la seguretat d’ús de la compra, però a partir del cost econòmic d’una hipoteca inferior a la derivada d’una compra.

Cal tenir en compte que és un model menys assequible que els esmentats, ja que té un cost inferior a la compra, però superior a les alternatives explicades. El ‘dret de superfície’ permet que la superficiària tingui tots els drets sobre l’habitatge i una gran estabilitat, per tant, és garantia d’una alta corresponsabilitat en la seva gestió i d’un bon manteniment.

Gràcies a aquest model, l’Administració pot generar un parc d’habitatge públic sense perdre la propietat del sòl. El preu de l’habitatge disminueix a mesura que s’apropa el termini de finalització del dret.

4. Copropietat: propietat compartida i propietat temporal

Gràcies a aquest model es pot accedir a un edifici o habitatge. Es pot obtenir un domicili, a propietat temporal, "ja que està pensat per poder encaixar els requeriments personals de la propietària original i la nova", segons l’estudi. La propietat pot ser pública o privada.

La copropietat permet l’accés a l’habitatge a totes aquelles persones que, econòmicament, no poden accedir a un domicili de protecció oficial, però tampoc al mercat lliure. És una opció que comporta més estabilitat que el lloguer. La copropietària té tots els drets sobre l’habitatge.

Hi ha un alt nivell d’estabilitat, ja que la propietat temporal pot fixar-se durant el període de temps que necessiti la usuària; i la propietat compartida pot oferir el domicili de manera indefinida, amb una quota progressiva que evita el sobreendeutament.

5. Compartir espais (Cohousing)

Podem trobar dues variants. Per una a banda, els habitatges oberts: són aquells domicilis amb espais familiars mínims, on es viu en zones comunes de manera comunitària. Per altra banda, hi ha els espais comuns: residències independents que comparteixen un seguit de sales per a ús comunitari. Segons exposa l’estudi, "viure en comunitat possibilita un canvi en la manera de relacionar-se i de concebre l’espai domèstic quotidià".

L’ 'habitatge obert' implica una alta voluntat de viure en comunitat, amb una part de l’economia compartida (total o parcial) i es recomana establir un sistema de govern de la comunitat.

Als espais comuns, es pot desenvolupar la vida al marge de la comunitat, però la disposició dels espais implica una relació entre les persones que hi viuen. En aquest cas, la participació en la comunitat és voluntària i cadascú disposa d’autonomia econòmica, no es posa en comú. Els espais compartits poden ser varis, des de sala d’estar o cuina, fins a gimnàs, biblioteca…

6. Autoconstrucció

Com bé expressa el terme, és la participació de la usuària en la construcció o rehabilitació del seu habitatge. Segons expressa l’informe, hi ha maneres d’organitzar una obra que permeten la participació de les usuàries, en utilitzar tècniques assequibles.

Hi ha tres models diferents. Espontània i autònoma: les futures residents organitzen i executen la construcció o rehabilitació. Assistida: les usuàries reben suport tècnic i/o institucional lligat al procés col·lectiu. Dirigida: l’execució és plantejada per persones alienes a les futures residents, que només intervenen a l’obra.

L’autoconstrucció es pot vincular a contractes de masoveria, en els quals s’estableix que el cost de l’habitatge, totalment o parcial, queda cobert amb les obres.

7. Finançament (o assumpció de costos)

Un model que presenta cinc maneres de finançar un habitatge, fora de la tradicional hipoteca. Realització de feines personals: accions vinculades a l’autoconstrucció. Reducció dels costos de la intervenció: és una valoració de les comoditats necessàries i prescindibles per reduir la inversió inicial. Finançament col·lectiu o micromecenatge: una col·laboració econòmica entre un grup de persones.

Banca ètica: una eina per finançar projectes col·lectius d’habitatge que busca la transformació social a través del crèdit. I, per últim, Finançament públic: fomenta mesures com la deducció d’impostos, ajudes a la rehabilitació i recuperar la renda bàsica d’emancipació, entre altres.

Per a consultar l’informe sencer i accedir a una informació més completa, consulta aquest enllaç.