Racisme immobiliari: una realitat silenciada

L’habitatge és l’esfera que registra la taxa de discriminació més alta de tots els àmbits analitzats durant el 2020 en un estudi del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE). Aquesta, però, és només una de tantes dades alarmants al voltant d’aquest tema.

L’informe 'Es lloga? Racisme i xenofòbia en el mercat del lloguer', de l’Associació Provivienda, va revelar que una quarta part de la població autòctona rebutjaria expressament llogar un pis a població migrada (CIS OBERAXE). Un percentatge similar, segons els resultats de la mateixa enquesta, “miraria d’evitar fer-ho”.

Arrossegant prejudicis i estigmes

Són diverses les causes que generen l’exclusió residencial de la població migrada i/o racialitzada. La principal és el racisme estructural. Segons l'últim estudi de la mateixa associació en la matèria, 'Discriminación racial en el ámbito de la vivienda y los asentamientos informales', aquest és “la base de les actituds discriminatòries a determinats grups ètnics i poblacionals”.

Del racisme estructural es deriven altres factors d’exclusió, com ara l’estigmatització cultural i d’origen. Alberto García Martín, de Provivienda, assegura que “la discriminació pot produir-se en el moment en què es pronuncia un nom que sona estranger, en què es comprova que la persona no és blanca o que porta una indumentària determinada”.

Els trets i l’accent també poden ser desencadenants del rebuig per part de les agències o les persones propietàries a l’hora de llogar un immoble. En moltes ocasions, a més a més, donen per fet que faran un mal ús d’aquest immoble o que hi haurà problemes de convivència amb els veïns i les veïnes.

És comú, per una altra part, que les persones migrades i/o racialitzades pateixin prejudicis relacionats amb la seva situació socioeconòmica. Normalment, es dona el que s’anomena 'presumpció de precarietat econòmica'. És a dir, s’assumeix que aquestes persones tindran més dificultats per pagar el lloguer degut a una situació de vulnerabilitat i desprotecció.

Per últim, existeix una doble discriminació quan hi ha nens i nenes a l’equació, sobretot quan es tracta de famílies monomarentals, però també quan el racisme intersecciona amb altres eixos com el gènere o la diversitat funcional.  

Requisits impossibles 

La discriminació racial es dona tant en el procés de recerca de l’habitatge com durant el seu manteniment. Està present des del moment en què la barrera tecnològica dificulta l’accés als canals d’informació necessaris per trobar un immoble, fins al moment en què es percep l’hostilitat per part de la comunitat o les negatives per part de propietaris/es i agències quan cal arreglar algun desperfecte, per exemple.

Aquest tipus de discriminació es categoritza a l’informe 'Es lloga? Racisme i xenofòbia en el mercat del lloguer' com “discriminació directa relativa”, i es diferencia de la “discriminació directa absoluta” en el fet que la primera acostuma a ser aparentment més subtil.

“És difícil que algú justifiqui el fet de no voler llogar un immoble amb un motiu clarament racista”, comenta Garcia. Per això, insisteix que el més freqüent és que la població migrada i/o racialitzada es trobi amb excuses, requisits més estrictes (més nòmines, avals bancaris i contractes indefinits a presentar) i unes pitjors condicions d’habitabilitat en els pisos que se li ofereixen.  

Denuncies que mai arriben

Els efectes que es deriven d’aquesta exclusió encara no s’han estudiat suficientment. Tot i així, les persones que són conscients d’haver patit aquesta discriminació identifiquen conseqüències negatives per a la seva salut mental, com ara ansietat i estrès. D’altra banda, “la discriminació en el mercat de l’habitatge reforça la segregació residencial, amb un efecte dominó en temes d’oportunitats educatives o de feina”, segons l’últim estudi de Provivienda.

Nogensmenys, aquesta discriminació acostuma a passar desapercebuda per a les persones que la pateixen, ja que els mecanismes utilitzats per part de les agències immobiliàries i les persones propietàries solen amagar-se. A més, existeix una gran desinformació vers les normatives en matèria d’habitatge que agreugen aquest desconeixement.    

Fins i tot quan la persona és conscient dels seus drets, és difícil que denunciï. Segons l’últim estudi de Provivienda, aquesta infradenúncia generalitzada és deguda a la dificultat de demostrar situacions discriminatòries, a la precarietat i a la falta de confiança en les institucions.

Més controls a les agències immobiliàries

Provivienda reclama que la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, així com el Pla Estatal d'accés a l’habitatge 2022-2025, ampliïn la protecció contra la discriminació racial en l’àmbit de l’habitatge, ja que encara hi ha qüestions que queden fora de l’emparament legal, com ara els sotsarrendaments o els anuncis de particulars.

Juntament amb les sancions econòmiques, però, “cal fer pedagogia a les agències immobiliàries i calen elements de control”, assegura Garcia. Un d’aquests elements podria ser, per exemple, el ‘testing’, metodologia que han emprat per portar a terme alguns dels seus estudis: “Vam posar a prova les agències i les persones propietàries trucant com a persones migrades que estaven interessades en llogar un pis”, explica.

“També vam trucar les agències fent-nos passar per persones propietàries que volien anunciar un pis i que no volien llogar-lo a persones migrades i/o racialitzades: 7 de cada 10 acceptaven rebutjar-les directament i gairebé totes acceptaven que es demanessin més requisits”, afegeix. Amb un distintiu públic per a les agències que realitzen aquestes pràctiques, diu Garcia, es podria fer visible aquesta discriminació i, almenys, deixarien de restar completament impunes.   

L'empadronament, un tràmit clau

Des de l’associació també proposen la modificació de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, popularment coneguda com a 'Llei d’Estrangeria', perquè aquesta deixi d’excloure les persones migrades que resideixen a l’Estat des de fa menys de cinc anys. A dia d’avui, “no poden sol·licitar ajudes a l’habitatge perquè moltes no porten aquest temps empadronades al territori”, afirma Alberto Garcia.

Diversos col·lectius i activistes antiracistes recorden, de fet, que les traves burocràtiques –travessades pel racisme institucional– dificulten l’accés a aquest dret inclús quan ja han passat els cinc anys. El moviment estatal #RegularizacionYa, que recull signatures a tot l’Estat per regularitzar la situació administrativa de les persones migrades, també apunta a la necessitat de facilitar l’empadronament, tràmit bàsic per accedir a drets com el de l’habitatge. 

 #PuntoFijo en #Catalunya actualizamos los lugares donde puedes acercarte y ser parte ACTIVA del camino que hacemos hacia la #JusticiaSocial

#500milFirmasILPReguYa #ILPRegularizacion pic.twitter.com/JPR8H7MuNd

—  RegularizacionYa Cuenta Oficial (@RegularizacionY) February 11, 2022