Cal Paler Nou, un habitatge cooperatiu que no oblida els límits entre allò comú i allò privat
Comparteix
El primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús construït sobre sol privat a Catalunya.
Cal Paler Nou, situat a La Serreta de Cardedeu, té els seus inicis al 2018, abans de la compra del terreny amb la creació del grup impulsor. Aquest és qui es va dirigir a Sostre cívic, la cooperativa que va gestionar la compra del terreny amb els "tornasol".
La cooperativa, ja compta amb 6 projectes d’habitatges en cessió d’ús a la província de Barcelona, entre els quals es troben Princesa 49, La Balma, Cirerers, Clau Mestra a Sant Cugat del Vallès, Martorell i Cal Paler Nou.
Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya per acollir-se sota un sòl privat i que tal i com afirma el responsable de comunicació de Cal Paler Nou, Eduard Bernal, “Cal Paler Nou va néixer de la motivació d’optar a un habitatge, just, sostenible, democràtic i social”.
Sostre Cívic, tenint en compte el panorama actual sobre l’augment dels preus de lloguer a Barcelona, opta per seguir aquest model alternatiu d’accés i tinença d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva d’un immoble per part de la cooperativa i el pagament del dret d’ús per part de les usuàries, les quals poden gaudir d’un ús indefinit a canvi d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible – explica Bernal.
Segons Bernal, el futur habitatge de Cal Paler Nou “és un model a mig camí entre la propietat i el lloguer, més just i accessible, que evita l’especulació i transforma el sistema d’accés a l’habitatge”.
És un model que concep l’habitatge com un bé d’ús i no com un bé d’inversió o propietat, posant les persones i les seves necessitats al centre.
El finançament del projecte
El finançament del projecte es dona a través de diners públics i privats. Al 2018, als inicis del projecte, es va llançar una campanya d’emissió de títols participatius amb l’objectiu de comprar el solar del Cal Paler Nou i es van recaptar 450.000 euros.
A dia d’avui, la meitat del finançament prové de l’ICF, l’Institut Català de Finances de la Generalitat, i l’altre 50%, tot i que encarà no està aprovat, provindrà de Triodos.
Segons Bernal, la pandèmia ha endarrerit molt els tràmits, així com ha fet que el permís d’urbanització superi entre els tres i sis mesos d’espera arribant als 18 mesos per tenir el permís de construcció.
Després d’aquesta espera, es preveu que ja es comenci a construir per entrar-hi a viure al 2023.
L'habitatge
L’edifici de Cal Paler Nou s’ubicarà al carrer de la Serreta número 1 del municipi de Cardedeu, envoltat de terrenys agrícoles i el parc periurbà de La Serreta.
El projecte consta de planta soterrani per l’aparcament, planta semisoterrani, planta baixa i dos alçades que comprenen 5.200m2.
Constarà de 39 unitats de convivència, d'entre 40 i 80m2 de les quals 20 seran de protecció oficial i dues de vivenda social.
Aquests habitatges, posicionats els uns davant dels altres, evoltaran un pati d’illa comunitari i es reservaran també les parts del semisoterrani i la planta baixa per a gaudir d’espais col·lectius i comercials.
La futura convivència la veiem d’una manera compartida, però sense oblidar els límits entre el comú i el privat.
Projecte sostenible
Per altra banda, Eduard Bernal explica com aquest model pot afavorir el nostre impacte mediambiental posicionant-se com a projecte sostenible i altament eficient en termes energètics tenint en compte l’ús de l’aigua, els materials, els residus, etc.
En aquest context d’emergència climàtica, Cal Paler Nou implementa les propostes constructives, d’instal·lacions i de disseny, necessàries per tal de ser un edifici de consum quasi nul (NZEB) i amb unes emissions només del 2,25 KgCO2/m2 any, que estan molt per sobre de la mitjana de certificacions A de Catalunya segons l’ICAEN.
L’èxit del projecte, com ho indiquen al dossier de presentació del projecte, “assentarà les bases per poder replicar la iniciativa a altres llocs del territori, amb l’objectiu d’anar recuperant sòl i posant-lo a mans de l’economia social i la ciutadania”.
Segons conclou Bernal, “aquest model d’habitatge no només té futur, sinó que és necessari en l’escenari actual de l’accés a un habitatge digne”.
Afegeix un nou comentari