FilmoRuta: un Raval de pel·lícula amb el veïnat en primer pla
Comparteix
Una imatge de la pel·lícula 'Mònica del Raval' al bar Mendizabal davant del mateix punt del barri del Raval, en l'actualitat. 
Les participants de la ruta guiada que es va fer l'11 de maig.
La Filmoteca i La Laberinta fan un itinerari filmogràfic basat en temàtiques importants per al barri i en col·laboració amb entitats i col·lectius.
Les cantonades del Raval, de vegades, ens remeten a pel·lícules. I és que hi ha molta filmografia sobre el barri, que ha sigut històricament epicentre cultural de Barcelona, marcat per la transformació urbanística i les dissidències. Quines pel·lícules hi tenen lloc i de quina manera el representen? Tracten temàtiques vigents? Com les viu el veïnat?
La Filmoteca de Catalunya fa 10 anys que hi és i per celebrar-ho ha volgut mirar portes enfora amb la FilmoRuta, un itinerari que assenyala referències cinematogràfiques al barri, dissenyat comunitàriament de la mà de la cooperativa La Laberinta. "El cinema és una excusa que serveix per tenir un diàleg amb els veïns i veïnes sobre diferents temes", explica Júlia Betrian, des dels serveis educatius de la Filmoteca.
Com que ja disposaven de documentació sobre la filmografia, La Laberinta es va centrar en la vinculació amb el barri. "No ens interessava partir de les pel·lícules sinó d'uns temes que pensàvem que ocupaven el barri", explica Ricardo Pérez-Hita, com ara l'habitatge, la salut comunitària, l'espai públic, els estigmes, i la transformació.
Les veïnes, en pantalla
La Laberinta, que es dedica a la cultura comunitària, ha filat les pel·lícules amb la temàtica i ha buscat veus per fer partícips col·lectius i entitats. Així, l'equip de salut comunitària del CAP Raval Nord ha analitzat la pel·lícula 'Mònica del Raval', de Francesc Betriu, que parla de com l'habitatge o la xarxa són condicionants per a la salut.
Rita González, veïna del barri, explica com va viure el seu trasllat del carrer Sant Sadurní quan van obrir l'illa Robadors, el procés que relata 'En construcción', de José Luis Guerín.
Les usuàries dels casals de gent gran Josep Trueta i Josep Tarradellas comenten la memòria de les antigues sales de cinema que hi havia al barri com ara el cinema Pedró a partir de 'Rouch, un noir', d’Isaki Lacuesta i Sérgio Dies.
Translocura, activista travesti i infermera, parla de la performativitat de gènere a l'espai públic a través d''Ocaña, retrat intermitent', de Ventura Pons.
I, per últim, Dipti Niroula, alumna de 18 anys l'institut Miquel Tarradell, parla dels estigmes del barri, els mateixos que utilitza 'Distrito Quinto', de Julio Coll, per situar la seva trama policíaca plena de violència i seducció. Ella ja havia participat en el projecte Vivim el barri de la Filmoteca que consisteix en la creació de tres curtmetratges a partir de les experiències d'un grup de joves, i ha fet el seu treball de recerca sobre la representació del barri en el cinema.
"Si es reforça tot un imaginari com feia el cine policíac dels anys 50 és problemàtic perquè el cinema també crea realitat"
"M'agradaria que es donés una imatge real del barri, que no sempre sigui la dolenta", diu la Dipti a la gravació. Pérez-Hita considera que el Raval és un barri sobrerepresentat, sovint des de fora, i que és necessària l'autorepresentació: "Es posa el focus en allò dolent i no en el suport mutu, la coexistència de comunitats o la diversitat d'orígens. Si es reforça tot un imaginari com feia el cine policíac dels anys 50 és problemàtic perquè el cinema també crea realitat".
Un mapa, que és el menys important
A partir del procés, s'ha fet un itinerari guiat, seguit d'una projecció d'un film, i es tornarà a fer per la festa major del barri, el 17 de juliol, amb una projecció a la fresca d''Apartado de correos 1001', però el resultat d'aquest procés és un mapa, dissenyat per Ona Torres, que funciona autònomament com a recurs d'ús lliure.
"L'èxit és quan ens diuen que el faran servir al casal, o a l'institut. No necessita un acompanyament però, si el volen, ens va bé perquè ens acosta a molta gent. Potser ens truquen per si poden venir a veure després una pel·lícula. I ho facilitarem tant com puguem perquè ens dediquem a això", diu Betrian.
De fet, comenta Pérez-Hita, "el projecte no és el mapa sinó un teixit de relacions molt més interessant" ja que part dels projectes comunitaris és posar-se al servei de les necessitats de les persones i veure com fer que la col·laboració tingui sentit per a elles: "Això és un procés llarg que implica que es converteixi en una cosa més gran".
Afegeix un nou comentari