TCA: Testimonis que són referents

Comparteix

03/06/2022

Entitat redactora

Fundació Pere Tarrés - Transversal

Autor/a

Ignasi Escudero

Els pisos tutelars de la FITA Fundació són un espai segur per a joves en procés de recuperació.
Participació de la FITA Fundació en un acte especialitzat sobre TCA.

Voluntàries i voluntaris de la Fundació FITA expliquen la seva vivència amb els TCA a joves i adolescents, esdevenint referents i aportant claus per entendre què els pot estar passant.

La Míriam Mota López és una estudiant de psicologia que fa voluntariat a la FITA Fundació. Sempre que l’agenda li ho permet, participa de xerrades, col·loquis i tot tipus d’actes en què comparteix les seves vivències amb altres joves. Uns anys enrere va patir un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) i ara explica aquest temps de la seva vida amb una vocació de servei al seu entorn perquè “escoltant el testimoni d’algú ja es té ajuda sense demanar-la”, explica.

Molts dels adolescents i joves que viuen TCA se senten “poc acompanyats” o no fan el pas a demanar ajuda. Per això, gran part de la tasca de la Fundació FITA en matèria de sensibilització té a veure amb apropar experiències i referents que ajudin posar nom als malestars. Ajudar a reconèixer que hi ha quelcom que no està funcionant, com a primer pas per a encarar la recuperació.

El testimoniatge com a voluntariat

“És important que les persones que estan amb joves, sobretot docents, puguin comprendre què hi ha darrere d’un TCA, no quedar-se només en la part física”, apunta Raquel Linares Bertolín, directora de FITA Fundació. Mota insisteix en aquesta idea: “és sorprenent la poca informació que hi ha respecte la malaltia -destaca-. Quan expliques que el que es veu només és la punta de l’iceberg, molta gent es sorprèn”.

Amb aquesta voluntat, ara fa sis anys van impulsar la primera novel·la creada de manera grupal que permet treballar els trastorns de conducta a les aules. De la mà de l’autor de novel·la juvenil Víctor Panicello, un grup de joves vinculats a la fundació van construir una història que els agradaria haver llegit en els seus pitjors moments. El resultat d’aquesta primera experiència va ser ‘Què sents quan no sents res?’ (Claret, 2016), un llibre que s’ha presentat i treballat a multitud de centres educatius catalans. La pandèmia va forçar l’aturada de les sessions presencials i d’aquí poques setmanes estrenaran ‘Pedra, paper i tisores’, una nova novel·la que, seguint la mateixa metodologia, aborda el fenomen del bullying.

Una de les ocasions més recents en què l’equip de la Fundació FITA ha pogut sensibilitzar sobre els TCA ha estat en una jornada virtual a la Universitat de Girona. En aquestes sessions, anant a la vessant més personal, sobretot sorgeixen dubtes de com ajudar a algú que està patint. “Explico com va ser per a mi la malaltia abans de prendre’n consciència, quan ho vaig assumir i ara que l’he superat”, diu contenta Mota i afegeix: “és posar el meu granet de sorra per ajudar a qui ho està patint ara”. Per Linares, que és psicòloga clínica, aquest fet també té una lectura professional: “té un impacte molt més important sobre els joves quan se senten identificats amb les biografies d’altres joves, connecten molt més que amb professionals que vegades podríem ser els seus pares”.

Acompanyar en el quotidià

A la FITA Fundació també acompanyen a joves que es troben a la ciutat de Barcelona seguint tractaments o en fase d’assolir la vida autònoma. Per aquest motiu disposen de pisos terapèutics, espais segurs en què a més d’un equip de professionals compten també amb voluntàries i voluntaris que acompanyen els joves en el seu dia a dia. Des d’acompanyar a entregar un currículum fins a ensenyar a cuinar plats bàsics, el voluntariat constitueix també reforç relacional per a joves que es troben en fase de “rehabilitació psicosocial”. Un cop avancin en el seu procés sanador, tal vegada podran compartir la seva experiència amb altres joves.

Etiquetes