Nova York fa un pas endavant pel dret a reparar

L'estat de Nova York ha aprovat una proposta de llei del Senat que obliga les fabricants a donar informació sobre el diagnòstic i reparació dels aparells electrònics, a més de posar peces a la venda per facilitar-ne la substitució. El text, que es convertirà en llei quan la governadora de l'estat el signi, és "un gran pas" per al moviment pel dret a reparar sense precedents arreu del món, afirma David Franquesa, d'eReuse, una organització que impulsa un circuit de reutilització d'aparells.

"Estructurar la informació sobre la sostenibilitat mediambiental i transmetre-la ajudarà les empreses al llarg de la cadena de valor a accedir a informació valuosa per millorar el comportament mediambiental, perllongar la vida útil dels productes, i augmentar l'eficiència i l'ús de matèries primeres secundàries, reduint així la necessitat de recursos naturals, estalviant costos i reduint dependències energètiques", considera Franquesa.

Per altra banda, Andròmines, associació que es dedica a la formació de persones per a la reutilització d'aparells tecnològics, també valora positivament aquesta aposta que afectaria els telèfons mòbils, els aparells que duren menys i que tenen més impacte en el medi ambient.

La situació del dret a reparar a Europa

A nivell europeu, el més semblant és el Digital Product Passport, que es preveu que sigui obligatori en dos anys, i que obligarà a adjuntar als productes un manual de reparació. La Comissió Europea també prepara una proposta sobre el dret a reparar en el marc del Pacte Verd Europeu.

A França s'ha introduït un índex de reparabilitat que exigeix a algunes fabricants que qualifiquin el grau de reparabilitat dels productes a més de posar a disposició de les consumidores un fons de reparació que ofereix una reducció del 10% en el cost de qualsevol reparació, expliquen des d'Andròmines.

No n'hi ha prou

Tot i que la proposta de llei de l'estat de Nova York és un pas endavant, l'entitat considera que no n'hi ha prou amb la proposta.

"Cal fomentar l'ecodisseny per facilitar la reparació i disminuir l'ús de productes químics i elements rars que s'extreuen en zones de conflictes armats, fomentar l'ús d'eines comunes per a la reparació i disminuir les especialitzades, dotar-nos de peces i components per a tots els models a preus lògics i assequibles, facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips, i garantir actualitzacions informàtiques per un període llarg de temps i dotar d'alternatives posteriorment".

A més, "l’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar les empreses a donar informació sobre el % de reparabilitat dels aparells elèctrics i/o electrònics. De la mateixa manera, l’administració hauria de dotar la ciutadania d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per últim, hauria de fomentar els coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental entre la població per prendre consciència col·lectiva sobre els efectes de la producció i gestió d'aquests residus.