Àmbit de la notícia
Social

Addiccions i salut mental: una tempesta perfecta en temps de crisi

Entitat redactora
Fundació Pere Tarrés - Transversal
Autor/a
Ignasi Escudero Ruiz
  • Les conseqüències de les crisis social i sanitària tindran efectes a llarg termini.
    Les conseqüències de les crisis social i sanitària tindran efectes a llarg termini. Font: Pixabay
  •  Actualment, s'han determinat quatre tipus de prevenció: la general, la selectiva, la indicada i la determinada.
    Actualment, s'han determinat quatre tipus de prevenció: la general, la selectiva, la indicada i la determinada. Font: Unsplash.

Entrevista amb l’experta en drogodependències i salut mental, Gemma González, que exposa com la pandèmia ha suposat un problema de primera magnitud en l’àmbit de la salut mental.

Gemma González és la directora del Màster de prevenció i intervenció socioeducativa en l’àmbit de les drogodependències de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Aquesta experta explica que les conseqüències de la pandèmia en matèria de salut mental i addiccions tenen unes fortes repercussions en la nostra societat. Un fet que, molt probablement, s’agreujarà amb una crisi econòmica.

Aquesta especialista amb una formació multidisciplinar –en psicologia, educació i treball social i psicopedagogia- recomana “cuidar-se molt” tant en l’àmbit personal com relacional. No viure per inèrcia o segons “el que toca” en cada moment, sinó de manera conscient i en present.

Podem fer un primer balanç de la pandèmia: quin impacte ha tingut en la salut mental?

Per posar un exemple: durant la pandèmia la medicació de “rescat” (aquella que els pacients tenen a mà en cas d’urgència) va passar a formar part de la pauta diària de moltes persones. Això ho vam veure al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) del barri de Gràcia, on treballo.

El nostre centre no va tancar mai. Vam veure com altres recursos de salut i comunitaris on anaven els pacients sí que tancaven i això suposava més crisis, més ansietat i manca d’espais que donin aire a les persones. Per aquest motiu vam fer permisos als pacients que necessitaven sortir al carrer.

I pel que fa a les addiccions?

Persones que consumien alcohol els caps de setmana o esporàdicament van passar a consumir-ne cada dia. A més de l’estrès per no sortir de casa s’afegia la preocupació per haver perdut la feina o no saber com pagar el lloguer o la hipoteca. L’atabalament de no saber ‘què passarà amb la meva vida’.  

En altres substàncies com el THC o la cocaïna durant el confinament hi havia qui contractava serveis de menjar a domicili perquè li portessin la substància a casa. Això ha instaurat un patró que introdueix el consum a casa, trencant un límit per molta gent que limitava el consum al bar o altres espais.

Quines conseqüències a llarg termini tindrà?

Es veuen ara i es continuaran veient. Hi ha persones que avui en dia no han reprès la feina, eviten el contacte físic per por, els trastorns i consums que van sortir a la pandèmia encara s’han de treballar i estabilitzar.

Controlar una situació de nervis i ansietat és un procés llarg en el temps. S’ha de fer una reeducació de la gestió de les emocions. Cal conèixer-se i posar els límits necessaris en determinats aspectes i consums per evitar arribar a l’extrem de patir una crisi i acabar a urgències.  

Com creus que afectarà l’escenari d’inflació i la incipient crisi econòmica a la salut mental?

Visito a gent cada dia i em diu: “ara no puc omplir la cistella amb el que em costava abans”. És una impotència gran. Productes bàsics com l’alimentació, pagar l’electricitat o el lloguer suposen una gran dificultat, i li hem d’afegir no poder posar la calefacció o fer ús del forn per l’elevat cost que suposa.

Tinc un pacient major de 50 anys que no té feina des de la pandèmia i està fent tota mena de cursos, però no sap si podrà afrontar una vida autònoma. Quan depens d’entitats o de serveis socials, estàs venut. Nosaltres treballem per gestionar la impotència i ser optimistes, però també s’ha de ser conscient de la situació i plantejar opcions realistes de futur. No és fàcil quan no hi ha expectatives ni cap element al qual aferrar-se.

Què es pot fer per prevenir les addiccions i els trastorns de salut mental?

Ens hem de cuidar molt. Evitar relacions que ens fan mal, encara que suposin un dol. També hem de fer coses que ens agradin i que ens motivin: quelcom sense la parella, fills o amics. Alguna activitat, potser esportiva, que ens doni aire per replantejar-nos què fem.

Només si tu decideixes què vols, què necessites i cap a on vas, podràs sentir que portes les regnes de la teva vida i no estàs a mercè de crisis o daltabaixos emocionals. No ens ho hem de qüestionar tot, però buscar les motivacions, no viure la vida perquè toca. Hi ha vegades que la societat va ràpida o pensem que ens demanen moltes coses i ens embalem i vivim sense plantejar-nos què volem. La vida ens porta situacions sobtades de difícil digestió: una mort, un acomiadament.... si les coses que decideixo són conscientment les que vull, serà més fàcil tirar endavant.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari