Charo Morán: "La tecnologia més perfecta és la biosfera"

Charo Morán forma part de la cooperativa Garua i d'Ecologistes en Acció i és especialista en gestió ambiental i en educació ecològica. Durant la Biennal de Pensament d'enguany va participar en una xerrada al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica sobre si la tecnologia és condicionant o solució per fer front al canvi climàtic.

Què ens ofereix el futur? O ja hauríem de parlar de present?

El futur no està escrit. És molt difícil tenir una idea prèvia de com ha de ser perquè estem en una situació d'incertesa. Moltes de les coses que donàvem per fetes estan canviant. En aquesta incertesa, s’obre una finestra d’oportunitat en la mesura que puguem anar sembrant iniciatives, propostes i articulació col·lectiva. Són llavors que poden fructificar en un sentit o altre.

Tenim un risc important que és que la ultradreta acapari la insatisfacció i la precarietat. Les propostes han d'anar vinculades a la resiliència ecològica i la justícia social. Jo faig tot el possible per sembrar i cada cop hi ha més gent vinculada a aquests futurs més transformadors. Podríem citar la Joventut pel Clima o Extinction Rebellion, la rebel·lió científica o la revolta escolar, cada vegada hi ha més iniciatives que construeixen. És important el paper de les institucions.

Les consoliden o les dificulten?

Depèn. Encara existeixen propostes ancorades en una forma de veure el món que no ens serveix com el capitalisme verd o els acords no vinculants de les cimeres climàtiques. Les emissions continuen pujant i tenim l'horitzó de sumar un grau i mig el 2050. Si no comencem a cremar menys combustibles fòssils totes aquestes polítiques es queden en paper mullat.

Fragmentem la crisi com si fos una suma de crisi de biodiversitat, energètica, econòmica i sanitària, però tot respon a una mateixa causa? Es tracta d’una crisi sistèmica?

Parlem d'una crisi multisistèmica: la guerra, la crisi energètica, l'escassetat de minerals i combustibles fòssils, la crisi de desigualtat i accés a una vida digna... La causa és comuna i és un model econòmic depredador de la vida que des de la revolució industrial ha basat el seu creixement en la crema de combustibles fòssils d'una manera desmesurada. És un model biocida.

Tenim la paradoxa que necessitem deixar de cremar combustibles fòssils quan no hi ha un model energètic B que serveixi per substituir la demanda global que, a més, és asimètrica perquè els països enriquits consumim molta més energia que els empobrits.

On ens porta aquesta crisi?

Una crisi civilitzatòria no és que el planeta hagi d'explotar sinó que les formes d'estar al món vinculades al creixement, al com més millor, a la tecnologia, això canviarà. El decreixement no és una opció, no és una proposta ecologista, és una realitat física de la Terra. Haurem de consumir menys materials i energia perquè no estaran a disposició de l'economia global.

"El decreixement no és un opció, no és una proposta ecologista, és una realitat física de la Terra"

El decreixement no és un repte, el repte és com decreixem d'una forma organitzada i planificada per generar més resiliència i justícia social perquè si no la tendència dels poders i multinacional és a posicionar-se pel control dels recursos per cada cop menys persones, i això ja ho estem veient. Tenim precedents a l'Iraq, a Síria, a Líbia, i ara a Ucraïna.

Com ho fem per revertir aquestes emissions i decréixer de forma més igualitària?

Està molt bé fer canvis en els nostres estils de vida de forma individual, però això ens condueix a l'ecofatiga perquè hi ha un model estructural que ens genera incoherències. Crec que la clau és ajuntar-se i construir des de diferents àmbits, des dels barris, les associacions o els centres escolars, des de col·lectius. Tens més força i no caus en l'abatiment. Hi ha molts marcs d'acció per construir models alternatius de consum com horts urbans o cooperatives agroecològiques.

En aquesta societat individualitzada costa més participar de col·lectius que comprar productes ecològics.

Ets persona en la mesura que tens capacitat de compra i això genera patologies com l'ansietat i la depressió. La individualització ens fa desconfiar de l'altre. S'ha anomenat darwinisme social com si fos intrínsec de l'espècie humana i no és veritat. Els estudis d'antropologia i evolució humana diuen que l'èxit que ens ha portat fins aquí és que som tribú. No correm molt de pressa ni tenim grans capacitats físiques; som col·lectiu.

"No correm molt de pressa ni tenim grans capacitats físiques; som col·lectiu"

Ens fan creure que la competitivitat i l'egoisme és innat i és una construcció cultural. El col·lectiu ens genera benestar. Els estudis diuen que el factor principal de la felicitat és la qualitat de les nostres relacions.

Ens pot ajudar la tecnologia a combatre el canvi climàtic?

Un altre dels marcs culturals que tenim és la fe tecnològica. Creiem que qualsevol cosa tecnologitzada és millor i l'acollim de forma acrítica. Tenim la idea que en l'últim moment alguna cosa ens salvarà, creiem que tindrem alguna tecnologia que crearà nous boscos o es menjarà el CO2...

Però això ja ho fan els arbres, no?

És que la tecnologia més perfecta és la biosfera perquè està caracteritzada per una sèrie de processos d'assaig-error que fa que tots els éssers vius que estem a la Terra siguem ecodependents. No genera brossa, viu del sol sense necessitat de generar energia, s'encarrega de la fotosíntesi, de la pol·linització, de la fertilització, i de tot el que necessitem.

Llavors la tecnologia no ens pot ajudar?

No dic que no serveixi, s'han fet millores amb la tecnologia, per exemple, en el camp de la salut. Però no és una solució ambiental. El cotxe elèctric no pot tenir una etiqueta de tecnologia sostenible perquè està fet de minerals escassos que estan subjectes a posicionaments geoestratègics de control de recursos. També té un tall de classe perquè la majoria de persones no poden permetre's canviar-se el cotxe a un d'elèctric. La mobilitat elèctrica s'ha de plantejar per al transport públic col·lectiu i no apostar pel vehicle privat que continuarà ocupant la ciutat. Ha de canviar el paradigma.

Moltes de les solucions de tecnologia verda són solucions de final de canonada i no es plantegen el model que ha ocasionat el problema. És absurd pensar en drons pol·linitzadors en comptes de pensar en com evitar el deteriorament de les poblacions d'abelles. Mirem el final en comptes de mirar el principi.

"És absurd pensar en drons pol·linitzadors en comptes de pensar en com evitar el deteriorament de les poblacions d'abelles"

Contribueix a l'escalfament global.

Una de las coses que costa percebre és la materialitat de la tecnologia. Té una despesa energètica comparable amb l'aviació, perquè rebis dades necessites un servidor enorme que està funcionant contínuament i que necessita un sistema de refrigeració. Però això no ho veiem.

No només no ajuda, sinó que n'hem de reduir l'ús?

S'anirà donant en un context decreixentista d'escassetat de minerals i d'energia. Ens preguntarem quantes persones poden fer servir el mateix ordinador i la mateixa rentadora. No serà com ara que tenim un ordinador, la tablet, el mòbil i el portàtil, i de forma molt desigual.

Serà important apostar pel valor de l'ús de les coses, de compartir en comptes de posseir i de combatre l'obsolescència tecnològica reparant allò que s'espatlli com fa Repair Café o els tallers de costura creativa.

"Ens preguntarem quantes persones poden fer servir el mateix ordinador i la mateixa rentadora"

Quin paper hi juga l’educació?

És fonamental, en el seu sentit ampli de com comunicar, no només les renúncies, també els guanys, per exemple, el col·lectiu o el temps. Si renunciem a les hores en què pensem en el mòbil nou que ens volem comprar o en la samarreta que ara es porta alliberem temps per a la vida. Ara ens caracteritza la pobresa de temps. Invertim molt de temps en desplaçar-nos per les grans ciutats. Si imaginem relacions de proximitat, tindrem més temps de qualitat.

Ara s'està treballant la idea de les ciutats dels 15 minuts en les quals puguis arribar a qualsevol lloc caminant, i com generar barris diversos per tenir vides plenes. Quan no tens tantes necessitats monetitzades guanyes temps en comunitat. Diria que el temps i la comunitat són els dos factors més importants per a aquesta transició.