Sortir del Tractat de la Carta de l'Energia, clau per caminar cap a una transició energètica justa
Comparteix
L'Estat espanyol és el més demandat en virtut del Tractat de la Carta de l'Energia. 
Les entitats ecologistes consideren una bona notícia debilitar un acord que protegeix els interessos de les multinacionals. 
El Tractat de la Carta de l'Energia llastra les possibles inversions considerades més netes com l'energia eòlica. Font: Llicència CC
Les entitats celebren el pas que s'espera que faci l'Estat espanyol, però consideren indispensable que altres estats repliquin el gest per debilitar definitivament l'acord que protegeix les inversions estrangeres en el sector energètic.
El Consell de la Unió Europea (UE) serà el marc en el qual s'espera que l'Estat espanyol ratifiqui la seva sortida del Tractat de la Carta de l'Energia (TCE) a través d'una votació a finals d'octubre. De moment, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern espanyol, Teresa Ribera, ja ha desprès la intenció d'abandonar aquest acord internacional, un gest que dona resposta a una demanda històrica de les entitats ecologistes i que ha estat àmpliament celebrat.
I és que el TCE suposa un gran obstacle en la lluita per abandonar el combustible fòssil. Format per cinquanta-tres estats d'Europa i Àsia, aquest acord internacional signat el 1991 entre diversos països europeus, entre ells l'Estat espanyol, permet protegir les inversions estrangeres que els països que pertanyen al tractat realitzen en estats tercers del mateix acord dins el sector de l'energia, especialment aquelles inversions relacionades amb els combustibles fòssils.
D'aquesta manera, les empreses multinacionals tenen la potestat de denunciar els estats, davant un sistema de tribunals privats, que es coneixen com a ISDS, si consideren que han legislat en contra dels seus beneficis econòmics. Això porta a perpetuar el model energètic basat en els combustibles fòssils i llastra la possibilitat de poder apostar per altres energies més netes. De fet, el mateix Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ha qualificat el TCE, recentment, com "un greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic".
Celebrem que Espanya surti del Tractat de la Carta de l'Energia, un instrument al servei de la indústria fòssil i que obstaculitza la transició energètica.https://t.co/CAR7Uzfxi8
— Ecologistes en Acció de Catalunya (@ecologistes) October 13, 2022
Que la resta de països #UE en segueixin els passos! Digue'ls-ho per mail!https://t.co/002xEM7yEs
Des de les entitats ecologistes celebren aquest moviment de l'Estat espanyol. A falta de la seva ratificació, consideren que es tracta d'una "fantàstica" notícia. "Les demandes milionàries que es fan en virtut del tractat dissuadeixen els estats de legislar fortament contra els combustibles fòssils", assegura la Irene González, membre de la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió i d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Abandonar el TCE, doncs, és un dels passos imprescindibles per caminar cap a la transició energètica.
González, però, afegeix que no només es tracta d'un moviment positiu per acabar abandonant del combustible fòssil, sinó que també és un gest que ajudaria a evitar la pobresa energètica. "Alguns països, com Bulgària, han estat demandants per impulsar mesures estructurals que permetien abaixar el preu de l'energia", lamenta González. "Aquestes demandes són un perill en un procés de legislacions vinculades a l'energia", afegeix sobre la independència a l'hora de legislar polítiques adequades al context actual.
Fernando 'Topo' Saz, d'Ecologistes en Acció, exposa l'optimisme de les entitats en què la sortida del tractat s'acabarà produint. "Després que des d'altres ministeris no es mostressin en concordança amb el moviment de la ministra Ribera, ara sembla que estarien en la mateixa línia", afirma. Saz manifesta que ara per ara hi ha moltes circumstàncies que poden jugar a favor per caminar cap a una transició energètica que, tal com assenyala des d'Ecologistes, cal lluitar perquè sigui justa.
Debilitar el tractat
La notícia de la més que probable sortida del tractat per part de l'Estat espanyol arriba en ple procés de modernització del TCE. De fet, el 22 de novembre, durant la Conferència anual de la Secretaria de la Carta de l'Energia a Mongòlia, es votarà la ratificació d'aquest nou tractat, que des de les entitats esperen que no arribi a bon port. El que en un principi podia semblar el reforç d'aquest tractat, podria acabar amb la debilitació de l'acord si es donen una sèrie de circumstàncies.
Per a les entitats és molt important que, davant del gest que s'espera que faci l'Estat espanyol, altres països de l'àmbit europeu també segueixin les seves passes. De moment, Països Baixos ha anunciat, recentment, la seva retirada del TCE. "Perquè aquest moviment tingui un cop d'efecte, cal que altres països s'hi sumin, ja que Itàlia va sortir l'any 2016 i no va afectar el funcionament del TCE", manifesta González. "Si França i Alemanya segueixen els passos d'Espanya i Països Baixos, la seva sortida acabarà arrossegant moltes altres", valora Saz.
Que se sumin altres països a sortir del TCE, a més, desactivaria una clàusula que permet a les empeses continuar demandant els estats durant aproximadament vint anys des de la data de sortida. La clàusula, aprovada dins del marc de modernització de l'acord que es pretén ratificar, va permetre a una empesa britànica denunciar Itàlia. Malgrat estar fora de l'acord, l'estat italià ha estat condemnat per un tribunal privat a pagar 190 milions d'euros per la denegació d'un permís per a la construcció de la plataforma petroliera Ombrina Mare a les costes del Mar Adriàtic.
Un procés poc transparent
Cal recordar que l'Estat espanyol és l'estat que més demandes ha rebut en virtut d'aquest tractat. Es parla que les demandes ja han costat mil milions d'euros de diners públics per compensar i pagar advocades i àrbitres. Si es ratifica la clàusula esmentada a Mongòlia, i no s'aconsegueix debilitar gràcies a la sortida en grup de diversos països europeus, podria enfrontar-se a més demandes en un futur a causa de la implementació dels seus plans de transició ecològica.
Segons el tractat, les empreses que operen a un país no poden demandar aquest propi estat. És a dir, només poden denunciar les pèrdues de beneficis econòmics d'inversions fetes o projectades en països estrangers, i que s'han vist afectades per les polítiques dutes a terme en aquests mateixos estats. No obstant això, és possible que les multinacionals, a través de les seves empeses filials que es troben en altres països o la seva matriu estrangera, puguin demandar els estats en els quals operen.
"En el cas de l'Estat espanyol és especialment preocupant perquè les empreses que tenen més poder a l'oligopoli del sector energètic, totes operen com a multinacionals", afirma González, qui denuncia que, a més, la majoria de les demandes es resolen a favor de l'empresa inversora. "Una característica del tractat és que les demandes la resolen un tribunal d'arbitratge a porta tancada, quelcom que és un procés molt poc transparent i on estan en joc milions d'euros", manifesta González.
Aquesta manera de fer, que sembla anar en contra del dret internacional, és una altra de les claus que, per a Saz, més enllà de la qüestió energètica, demostren la necessitat de deixar enrere un TCE. La vigència d'aquest tractat faria molt complicat caminar cap a una transició energètica o un decreixement amb justícia social. D'aquí, la importància del pas que, ben aviat, s'espera que faci l'Estat espanyol.
Afegeix un nou comentari