Art de proximitat per donar la volta a la vida cultural de Girona

Encaixar La Volta en una definició tancada no és una tasca senzilla. Parlem només d’una associació cultural?, o és una residència d’artistes i artesanes?, o es tracta d’un viver de projectes d’investigació social a través de l’art?, o més aviat d’un servei d’assessorament a creadores culturals? I així podríem seguir fins a l’extenuació, i malgrat que segurament la resposta seria afirmativa en tots els casos, cap d’aquestes definicions per si sola serveix per explicar en tota la seva dimensió què és La Volta. 

Nascuda al barri de Sant Narcís de Girona el 2014, on d’aleshores ençà ha mantingut la seva base d’operacions, La Volta ha begut de moltes fonts, idees, entitats i persones que, amb el pas dels anys, ha germinat en un projecte amb múltiples arestes. “Es podria dir que és com un pop amb molts tentacles que es va movent per molts llocs diferents”, explica l’Enric Cassú, una de les tres persones que coordina La Volta, juntament amb la Marta Sureda i la Montserrat Moliner. 

Si ens remuntem als seus inicis, La Volta es va projectar com una residència d’artistes, artesanes, gestores i creadores de diferents disciplines artístiques per oferir a totes elles un espai de treball on puguin desenvolupar els seus projectes a través d’un ecosistema que alimenti el seu potencial i alhora les permeti retroalimentar-se amb altres creadores, entitats i públics. 

Avui, a La Volta hi comparteixen espais les sòcies i residents actuals, que poden ser al voltant d’una desena i s’hi estan uns dos anys i mig desenvolupant els seus projectes; a més de residents cooperants; antigues residents i col·laboradores, entre altres. Tot plegat basteix una comunitat heterogènia d’artistes i creadores que treballen des de vessants ben diferents. “Hi ha des de fusteres, joieres, persones que treballen arts electròniques, programació, il·lustració, serigrafia, ceràmica…”, enumera l’Enric Cassú.  

L’entitat disposa de quatre espais físics –n’han perdut un recentment– repartits perimetralment a la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, adequats per a les necessitats dels projectes i activitats que s’hi duen a terme. La idea és aplegar diferents forces per així multiplicar l’impacte i la dimensió de tot allò que s’hi fa. 

En tot plegat hi juga un paper important l’equip gestor, que entre les seves tasques acompanya i assessora les artistes i artesanes de La Volta. “A banda d’oferir un espai de treball, les ajudem a buscar convocatòries, licitacions, subvencions, premis, exposicions, així com donar un cop de mà amb la redacció de projectes o beques partint de l’àmplia trajectòria i experiència que tenim en aquestes qüestions”, exposa l’Enric Cassú. 

Viver de projectes i projecte en si mateix

Més enllà d’això, La Volta també actua com un projecte en si mateix. És a dir, organitza activitats per donar visibilitat i sortida a la feina de creadores i artistes. Entre les més destacades hi ha les ‘Jornades Voltaiques’, que trimestralment es despleguen al voltant de temes diversos que van des de l’artesania digital i el prototipatge a la il·lustració, l’animació o la bioconstrucció i sostenibilitat, entre altres. 

Durant les jornades, que se celebren a la plaça de l’Assumpció, s’instal·len una cinquantena de parades d’art i artesania de disciplines i sectors diversos que donen cos a una programació expositiva i formativa centrada en una temàtica concreta, amb exposicions, xerrades i tallers, entre altres. 

A més, per tal d’enriquir les jornades, també s’ha cercat la col·laboració amb altres agents, com centres, entitats i recursos que treballen per la formació i professionalització d’artistes, artesans i creadors, com el Bòlit. Centre d'Art Contemporani, l’Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) o l’Escola Massana, així com festivals com l’(a)phònica, el Neu!, el Black Music Festival o el CançóCat.

Projectes comunitaris que volen anar més enllà de Sant Narcís

No hi ha dubte que La Volta està molt vinculada al barri gironí de Sant Narcís, on enfonsa les seves arrels. No només perquè els espais de l’entitat estan allà, sinó perquè al llarg dels anys s’ha enfortit la col·laboració amb agents del barri com centres cívics, comerços i entitats. Ara bé, des de l’entitat no es volen posar limitacions i tenen la vocació d’ampliar la seva esfera més enllà de Sant Narcís. 

De fet, ja s’ha intervingut a altres barris com Taialà o inclús fora de Girona, com a Salt o La Bisbal d’Empordà, per exemple, on s’han dut a terme accions per fer més segurs els camins escolars. “És cert que La Volta està molt arrelada a Sant Narcís i aquí ja ens coneix tothom, però volem ser un projecte de ciutat i no limitar-nos”, exposa Cassú.   

La voluntat sempre és la mateixa: unir forces, sumar talent i combinar tècniques i arts per posar-les al servei de problemàtiques socials o necessitats que es detectin a partir de pensar i reflexionar amb diferents agents de la ciutat, i així multiplicar l’impacte de les iniciatives que plantegem. “Fem acció política en el sentit de problematitzar coses que de vegades no es veuen com a problemàtiques, però realment sí que ho són”, assenyala el coordinador.

En aquesta línia, des de fa un parell d’anys La Volta s’ha enfocat molt a tirar endavant projectes comunitaris que, a través de l’art, serveixin per repensar i posar sobre la taula qüestions rellevants per a la ciutat. Així, mitjançant accions i intervencions s’han tractat temes com la seguretat i la mort. 

O més recentment, la diversitat funcional, a través del col·lectiu La Incòmoda, que s’ha treballat en col·laboració amb la Fundació Elna de Girona o el Grup Mifas. “Ara, per exemple, estem desenvolupant una cartografia multisensorial amb el propòsit de transformar el barri i fer-lo més accessible per a persones amb ceguesa, mobilitat reduïda o discapacitat intel·lectual”, diu Cassú.

“La intenció de La Volta és unir la societat civil amb metodologies artístiques i eines creatives per posar en pràctica altres maneres de treballar, d’estar, de viure la ciutat o d’ocupar l’espai públic, que sempre és un tema recurrent”, sumen des de l’entitat, que també estan promocionant un projecte d’horts comunitaris i urbans a tota la ciutat en què la col·laboració entre barris i ciutadans ha de servir per complir els objectius fixats: crear teixit social, fer la ciutat més verda i inclusiva, contribuir a la sobirania alimentària i combatre la crisi climàtica.

Art comunitari i de proximitat per obrir mirades 

Així, la idea de l’entitat és emprar l’art per repensar les coses o pensar-les des d’una altra perspectiva, sovint contrària a la més comuna. Amb aquest projecte per a persones amb diversitat funcional, no només es tracta d’ajudar aquestes persones, que també, sinó d’aplicar la mirada crítica que dona l’art i trencar barreres.

“Al cap i a la fi, tot el que fem té un component polític i volem que els nostres projectes tinguin un abast que sempre vagi més enllà, no volem ser autocomplaents, sinó ser crítics i autoavaluar-nos a nosaltres mateixos amb tot allò que fem; menar cap al límit els pensaments i el sentit comú”, rebla Cassú, que té clar que aquest és el camí a seguir.

Aquesta evolució de l’art contemporani cap a l’art comunitari és quelcom que volen potenciar, també perquè des de La Volta han detectat que és el que busquen artistes i artesanes, que cada cop volen crear més sinergies amb altres disciplines. 

Aquest camí, però, comporta dificultats i és tot un repte, com assenyala Cassú: “el fet de parlar amb tothom, buscar un encaix, mirar si hi ha una sintonia sol ser una feina poc reconeguda, perquè l’assaig-error no queda plasmat a cap indicador o projecte específic i sovint no qualla ni acaba en res concret, però en realitat és precisament aquest procés d’experimentació, de conflicte constant i de pensar i repensar el que fa créixer La Volta”.