Àlvar Borrell: "No podem entendre la cultura popular com una activitat que mirem des de la distància"

La dècada dels vuitanta va representar els dies daurats de la recuperació d’instruments tradicionals com la gralla i el sac de gemecs, en un context en el qual la música celta també va viure una època de lluïment i fort creixement. Arreu de Catalunya, gràcies a diferents persones i comunitats, varen sorgir propostes que impulsaven i recuperaven aquest vessant de la cultura popular. Per aquest motiu, el 1991, a Olot, neix El Til·ler, l’Associació de Cultura Popular de La Garrotxa.

Amb els objectius de fomentar l’ús dels instruments tradicionals i revitalitzar altres exercicis de la cultura tradicional, l’entitat va omplir el buit del qual coixejava la comarca: el folklore musical. Amb ella, va néixer el Cornamusam, el Festival Internacional de la Cornamusa que, actualment, continua sent una celebració de referència de la Garrotxa. Hem parlat amb Àlvar Borrell, president de l’entitat, per fer-una radiografia completa.

Fa més trenta anys que va néixer El Til·ler. Quina ha estat l'evolució?

Fins al 1997 es va anar combinant el doble vessant de foment de l’ús dels instruments tradicionals i de grup musical que actuava per tota Catalunya, França i, fins i tot, l’Alguer. A partir del 1998, l’entitat va prendre un únic camí centrat en el festival Cornamusam, celebrat cada mes de maig. Al final, aquesta proposta no respon a un criteri històric local, perquè l’instrument de la cornamusa a Olot no ha destacat pel seu pes, però s’emmarcava en la recuperació dels instruments tradicionals.

L’any 2015, l’entitat va patir una crisi per la qual gairebé desapareix. El Til·ler necessitava mantenir-se viu i, finalment, vam fer un canvi de junta: vàrem entrar un grup de gent jove. Va ser un acte de relleu generacional. Tot i que la base era la mateixa, li vam fer un gir.

Quins són els objectius principals sobre els quals treballa l’entitat?

Tenim una part percentual molt gran que és fomentar la música tradicional, també de la cultura popular en general, però el que més ens treballem és la música. A partir del 2018 vàrem introduir nous objectius. Primer de tot, incorporar noves activitats i diversificar la nostra línia d’actuació, més enllà del pes importantíssim que té l’organització i celebració del Cornamusam.

El segon punt a treballar és la participació. La cultura popular no la podem entendre com una activitat que es mira des de la distància, a través d’un vidre, i que no la podem tocar. Hem de tornar a implicar la gent del carrer, de manera més o menys profunda, però hem d’aconseguir que la ciutadania senti les festes com a seves, no com a visitants, sinó com a actors.

A més, us vau introduir a les xarxes socials.

Exacte. El nostre tercer punt de treball rau a entendre que estem al segle XXI i que no vivim en el mateix context que els inicis de l’entitat. Per tant, hem de desenvolupar unes tasques de comunicació molt diferents.

Utilitzem les xarxes socials com un espai d’agenda, calendari i divulgació de la cultura popular a la Garrotxa. Quan s’acosta la celebració d’alguna festivitat, com Sant Lluc o Sant Ferriol, per exemple, dissenyem publicacions per explicar què és la festa, per què la celebrem, d’on ve… Fem una mica de recerca i difusió.

El Til·ler sempre ha destacat per l’organització del festival Cornamusam. Què ens en pots explicar?

El Cornamusam és un festival internacional de música d’arrel dedicat a la difusió de la cornamusa, o sac de gemecs, a més de mostres de cornamuses d’arreu del món. A partir del 2018 vàrem agafar el relleu de l’organització i el repte principal és mantenir-lo viu. I ens n’hem sortit prou bé. Hem vist realment que la gent respon amb interès.

És el festival que té més importància històrica, el que aglutina més actes, el que compta amb el pressupost més important. Per a nosaltres, és on tenim més possibilitat de fer-nos veure i, per tant, el fem amb tots els sentits. A més, el 1996 vàrem crear la Cabreta, el gegant amb forma de cabra que toca el sac de gemecs. Més enllà del festival, però, també participa en cercaviles d'altres festivitats de l’any, com les Festes del Tura.

De quina manera ha evolucionat el Cornamusam?

Gràcies al relleu dels membres que han creat i mantingut l’entitat, ens ha permès canviar el model del festival per fer-lo més participatiu. No volem que sigui una simple agrupació de concerts, li hem donat una filosofia de viure, tocar, compartir i construir entre totes el festival. Tothom pot aportar el seu granet de sorra.

Dins de l’estructura principal del festival, que és ajudar a consolidar la recuperació del sac de gemecs i donar a conèixer les diferents cornamuses i els grups que la feien servir, hem introduït espais per tocar i acostar-se al concert i a la cercavila.

A més de l’organització del Cornamusam, quines tasques desenvolupeu?

A més de renovar el festival, vàrem voler començar a fer altres activitats durant l’any, no només al maig, que és quan se celebra el Cornamusam. Vam engegar i impulsar una iniciativa que, actualment, tenim ben arrelada. Es tracta del Seguici Popular de les Festes del Tura, celebrades al setembre.

També estic començant un treball sobre els contrapassos i durant l’any trobem altres finestres i oportunitats que desenvoluparem. A més, hem recuperat l’esperit inicial d'El Til·ler que, a banda d’organitzar esdeveniments, actuem com a conjunt musical. Configurem formacions en diferents àmbits, des de la música fins a la dansa. Per exemple, durant l’any dono classes de manera constant, almenys un dia a la setmana. i, si surten tallers extra, en fem. Tenim aquesta part de divulgació activa presencial i la virtual, a través de les xarxes.

"Li hem donat al Cornamusam una filosofia de viure, tocar, compartir i construir entre totes el festival".

Quin és el context festiu d’Olot?

A Olot, el context festiu és molt passiu. Cada vegada costa més que les persones s’impliquin en l’organització de les festivitats. Fins i tot, les Festes del Tura, que tradicionalment i històricament han tingut un paper molt important, sempre patim el risc que les entitats organitzadores tanquin, que no hi hagi relleu o que, al final, la ciutadania es fixi només en els concerts.

Vivim en un món de comoditats. Sense moure’t del sofà, tens contingut per distreure’t tot el dia. Cada vegada estem menys acostumats a aquesta necessitat de fer-se les coses. En aquesta línia intentem potenciar el canvi a través de la divulgació i aglutinar persones que vulguin participar en l’organització de les festes. En definitiva, impulsar la implicació.

Quin és el calendari de festivitats?

El moment més important és Festes del Tura, el més representatiu. I a partir d’aquí, tenim un desert. Òbviament, tenim carnestoltes, al febrer, però no hi ha una celebració popular. Després, celebrem el Corpus, però ara gairebé es basa a ballar una sardana i veure ballar els gegants. Llavors, el més semblant a activitats populars són les festes dels barris, que es fan a l’estiu, però depenen molt de les ganes i l’estat de salut de les associacions de barri.

El Cornamusam, al final, no deixa de ser un bolet, però creiem que és molt crucial. De no existir, quedaríem orfes de cercaviles i cultura popular. Hi ha altres festivitats que estan més lligades a entitats i a la vida d’associació, no és un tema tant de ciutat, com les ballades o les diades de colles castelleres.

"La cultura popular ve de la gent i és de la gent".

Per què és important conservar les tradicions?

És important entendre que vivim en una societat i hem d’intentar no oblidar-nos-en. Qualsevol acció que pugui ser representativa i que ens pugui reafirmar com a membres d’aquest conjunt, és imprescindible que hi pugui ser. Som un poble i hem d’intentar no oblidar-nos del que som, hem de mantenir els que ens fa sentir catalans, garrotxins… Tenim una arrel comuna.

Entenc la tradició com aquest exercici de dir: tenim elements que ens fan vibrar conjuntament que, potser, ni en som conscients i que un cop els vius entens el que comparteixes. La cultura popular ve de la gent i és de la gent, per tant, t’hi has de sentir cridat d’una manera o altra. La paraula és connectar, no alienar-nos.

Quins són els reptes de futur d’El Til·ler?

La nostra visió de futur i els reptes del 2023 es basen en, després que la Covid ens estronqués la dinàmica dels dos primers anys, volem continuar el Cornamusam, el Seguici Popular de les Festes del Tura i elaborar el projecte dels contrapassos. Volem treballar especialment a continuar el que estem arrencant ara: la formació i la divulgació, tant en xarxes com en tallers. Continuar creixent i intentar captar sòcies noves o persones que vulguin col·laborar. Som tossuts, és importantíssim en el nostre camp.