L'impacte dels discursos d’odi misogin a les xarxes socials

Les xarxes socials són l’epicentre dels discursos d’odi, de les polèmiques, les queixes i els insults: darrere les pantalles les persones senten més llibertat per atacar o opinar faltant el respecte. Uns discursos que, sovint, comporten connotacions masclistes i misògines.

Emmarcat en aquest context, neix el projecte d’anàlisi ‘L'Odi a les Xarxes Socials: L'Àgora de la Misogínia’, una iniciativa liderada per la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració i participació de les universitats Pompeu Fabra, Complutense de Madrid i de Guadalajara (Mèxic), i finançat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

“Només fa falta veure, per exemple, l’odi que desperta la ministra d’Igualtat del govern espanyol, Irene Montero, quan difon qualsevol mesura. És un odi visceral que un home no pateix”, destaca Guillem Suau, coordinador del projecte per la Universitat de Lleida.

Doble vessant: analitzar la situació i proporcionar eines per combatre-la

Els objectius principals pels quals treballa la iniciativa són, per una banda, analitzar quin tipus de discurs d’odi misogin es construeix a les xarxes socials i identificar quina mena de missatges es difonen. “Busquem saber si es menystenen les capacitats de la dona, si s’escriuen en to humorístic, a quines esferes es viralitzen...", detalla Suau.

A més, el projecte també cerca determinar com actuen davant aquests casosdiferents organitzacions i institucions que lluiten contra la violència de gènere, de quina manera ho combaten i amb quines eines. A partir d’aquí, el segon objectiu és desenvolupar i proporcionar una sèrie de protocols o programes per ajudar a les entitats i institucions a enfrontar eficientment els discursos d’odi misogin.

‘L'Odi a les Xarxes Socials: L'Àgora de la Misogínia’ es va iniciar al setembre i, durant els primers mesos, el focus de treball ha estat assentar els fonaments a través del desenvolupament teòric, la part més acadèmica, i el monitoratge de les xarxes socials i l’extracció de la primera mostra, d’aproximadament vuit-centes publicacions, la qual ha servit per corroborar l’eficàcia de la metodologia dissenyada.

Discursos d’odi emmascarats en un to humorístic

“Hem detectat coses que ens han cridat l’atenció. La primera és que, efectivament, com ja preveiem, hi ha molt odi a les xarxes. Però també hi ha molt discurs feminista i de suport”, explica el coordinador del projecte per la UdL. Un vessant positiu de l’anàlisi són els missatges de sororitat i suport de les dones, entre elles i en contestació als agressors, amb l’intent de conscienciar la població de les problemàtiques de gènere. I no només de comptes amb un elevat nombre de seguidores, sinó també persones anònimes.

Pel que fa als discursos d’odi, el projecte ha descobert que el gruix d’atacs es produeixen en un to humorístic que, a priori, no sembla tan agressiu. Apareixen pocs insults, però es vinculen conceptes per qüestionar les capacitats de les dones com, per exemple, amb l’esport i la cuina. “No són insults, el discurs d’odi va molt lligat als estereotips de gènere, a menystenir les capacitats de les dones, a qüestionar-les”, expressa Guillem Suau.

Els següents passos de la iniciativa

Els reptes de futur i següents passos de la iniciativa són desenvolupar un seguit d'entrevistes a diferents institucions i organitzacions per conèixer els seus mètodes de treball i quins recursos els poden ser d’utilitat. Per exemple, si es detecta que el personal de comunicació no és especialista en el monitoratge de les xarxes socials, des de ‘L'Odi a les Xarxes Socials: L'Àgora de la Misogínia’ poden proporcionar tallers sobre les eines que elles mateixes han utilitzat, com Node XL per a Twitter i Crowdtangle per a les plataformes de Meta.

Una altra idea és la creació de protocols per saber quan és necessari respondre una publicació d’odi a través de l’establiment d’un varem de viralitat. “Podem dir: fins a cert grau de viralitat el missatge és molt petit i si el responem o intentem combatre'l, potser l’amplifiquem més i pot ser perillós. En canvi, a partir de cert grau de viralització és important respondre”, exemplifica Suau.

A més, cap als mesos de maig i juny del 2023, un cop s’hagin establert els resultats del projecte, se celebrarà un taller obert per a tots els públics a la Universitat de Lleida per debatre les conclusions de l’estudi. En aquesta línia, es compleix l’impacte acadèmic que pretén generar la iniciativa.

Un projecte finançat per l’ICIP

Dins la línia de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP), destinats a universitats i centres de recerca de Catalunya, s’engloba ‘L'Odi a les Xarxes Socials: L'Àgora de la Misogínia’. Segons explica Sandra Martínez, responsable de subvencions de l’ICIP, és un projecte que va cridar l’atenció pel seu propòsit d’analitzar la cobertura periodística i l’estudi dels missatges institucionals contra la misogínia, per després crear protocols per combatre-ho.

Un procés que queda emmarcat en la línia de treball de ‘promoció del diàleg’, la qual ofereix diferents eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes amb l’aposta pel diàleg com a resolució principal per prevenir-los o reconduir-los.