Què va passar al Brasil? Claus per entendre l’assalt institucional contra el govern de Lula

Va penjar d’un fil la democràcia al Brasil? L’assalt bolsonarista a les institucions va tenir alguna opció de triomfar? Quina responsabilitat té l’expresident derrotat a les urnes en la insurrecció? Passats uns dies de les imatges que van commocionar al Brasil i a mig món, i sufocada la revolta, encara són moltes les incògnites que persisteixen al voltant de l’atac que va fer tremolar els fonaments democràtics del país de l’Amèrica Llatina.  

Aquest diumenge, milers de partidàries de l’expresident del Brasil Jair Bolsonaro van assaltar el Congrés, el Tribunal Suprem i el palau presidencial, els principals òrgans de poder del país, situats a Brasília, per deixar clar que no acceptaven la victòria de Lula da Silva a les eleccions presidencials celebrades a finals de l’octubre passat. Lula, que torna a la presidència, es va imposar a l’ultradretà Bolsonaro per un estret marge de vots, un resultat que evidencia l’enorme polarització que fractura el país. 

La tèbia resposta inicial de les forces de l'ordre davant l’ocupació de les tres seus del poder del país va donar pas, ara sí, a la detenció per part de la policia de més d’un miler i mig de seguidores de Bolsonaro hores després de l’assalt. A més, el Govern de Lula s’ha afanyat a reclamar que es persegueixin els autors materials, finançadors i alts funcionaris que van permetre l'atac. Amb tot, cal preguntar-se què va passar realment aquest diumenge al Brasil. L’ordre constitucional va perillar en algun moment? L’atac es pot considerar un cop d’estat?

Va haver-hi connivència amb l’atac a les institucions? 

L’Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina, es resisteix a qualificar-ho de cop d’estat i prefereix parlar de “revolta social d’un sector molt polaritzat per demanar a l’exèrcit que derroqués el president”, i explica que el cop d’estat en si mateix no es va produir en cap moment perquè no comptava amb el suport de l’exèrcit ni hi havia un pla definit. “Penso que mai va arribar a tenir opcions de tirar endavant perquè, entre altres raons, la cúpula de l’exèrcit no hi estava al darrere”, afegeix en conversa amb Xarxanet.

No obstant això, l’experta sí que fa palesa la sospita que hi va haver cert grau de connivència d’una part de les forces armades i la policia, que va deixar fer els grups bolsonaristes fins al punt de permetre l’assalt a les seus de poder. I més quan l’ombra d’un possible cop per desallotjar Lula estava sobrevolant el país des de feia setmanes. 

“Les imatges van ser sorprenents en el sentit que eren previsibles, era una amenaça latent atiada pel mateix Bolsonaro, qui havia advertit diverses vegades que podrien passar coses després de la seva derrota a les urnes”, assenyala Ayuso, per a qui el més xocant no va ser l’intent de desallotjar Lula en si mateix, sinó que ningú fes res per evitar-ho.

En aquest sentit, la investigadora del CIDOB apunta a una flagrant manca de previsió per part de les autoritats, a un punt de relaxament després que la investidura es desenvolupés sense sobresalts, i també a la màniga ampla que va tenir el bolsonarisme durant els quatre anys de govern de l’expresident, que va envalentir aquests sectors.

De fet, aquests dies s’han succeït les analogies entre el que ha passat al Brasil i l’assalt al Capitoli dels Estats Units de fa tot just un any. La comparació té sentit per la semblança de l’acció, però Ayuso assenyala que l’episodi protagonitzat per una turba partidària de Donald Trump era quelcom totalment inesperat, a diferència del que vam veure al Brasil. 

El bolsonarisme s’emmiralla en Trump

La base de la protesta i el posterior atac són les acusacions de frau electoral en els comicis que van fer possible –per la mínima– el gir a l’esquerra i la derrota de la ultradreta a les urnes. Aquesta narrativa, alimentada amb força des de fa mesos per Bolsonaro i els seus acòlits, va calar en bona part de la societat brasilera. 

Una estratègia, detalla Ayuso, que no és nova ni s’ha inventat Bolsonaro, ben al contrari: és la mateixa que va emprar Trump després de perdre la presidència a mans de Joe Biden. “Aquesta lectura sobre un procés electoral irregular va començar per part del Bolsonarisme des del mateix moment en què Lula va anunciar que es presentaria per tornar a ser president i les primeres enquestes el van situar com a favorit”, recorda l’experta, qui té clar que és un relat sense cap base sòlida que es va bastir com a part de l’estratègia electoral del candidat ultradretà. 

Precisament per això, per la insistència de l’expresident a reiterar les acusacions de frau i instigar les protestes contra el nou govern de Lula, és evident que Bolsonaro té molta part de responsabilitat en els fets, tot i que se n’hagi volgut desmarcar. Malgrat tot, sembla difícil que es pugui provar la implicació directa del candidat, qui va marxar als Estats Units dos dies abans de la presa de possessió de Lula.

Recosir les costures d’una societat polaritzada

Què passarà a partir d’ara amb el Govern de Lula i el Bolsonarisme? No hi ha dubte que l’assalt a les seus del poder institucional és un senyal més –com ho va ser l’ajustat resultat a les eleccions de l’octubre– de la profunda divisió que viu el Brasil. Lula, en la seva segona etapa com a president, ha promès treballar intensament per recosir un país polaritzat. 

Per a l’Anna Ayuso, per paradoxal que pugui semblar, l’atac a les seus del poder per part del bolsonarisme pot tenir un efecte positiu per a l’executiu que lidera Lula. “D’entrada, aquest episodi ajudarà a cohesionar la coalició de govern que, convé recordar-ho, és molt heterogènia; alhora, projecta la idea que el descontrol és ara patrimoni del bolsonarisme, qui sempre s’ha presentat com l’opció que representa l’ordre davant de l’esquerra”.  

En qualsevol cas, el context no és el més falaguer per a Lula i l’executiu que encapçala. Parlem d’un país que encara arrossega els estralls de la pandèmia de covid-19 i una situació econòmica que dista de ser la millor. A banda, l’exigència i les expectatives dipositades en la presidència de Lula seran més altes que en la seva primera etapa al capdavant del govern del país. El camí per al nou govern del Brasil no serà fàcil.