Albert Casabó: "La Dansa de la Mort de Verges s’ha transmès durant molts anys de manera oral i per imitació"

Un compàs simple i monòton repica pels carrers del poble de Verges. Deu figures dansen al ritme del so greu, sota l’atenta mirada de centenars de persones que s’han aplegat per a presenciar l’actuació. Cinc de les figures van vestides amb malles d’esquelet i cascs de calavera, i la resta vesteixen una túnica encaputxada que ombreja també un rostre ossut. La capdansera duu una dalla amb la inscripció ‘nemini parco’, del llatí ‘no perdono ningú. En un dels eixos de la creu que formen les figures s’aixeca un estendard on es llegeix ‘lo temps es breu’, en català antic.

Representen la Dansa de la Mort, l'acte que culmina la celebració de Dijous Sant a Verges. Es tracta d’un ritu medieval que aquest municipi baix-empordanès ha aconseguit preservar fins a dia d'avui. Hi ha registres i textos de danses de la mort a tot Europa, es creu que es va representar i ballar arreu del continent durant el segle XIV. “Sempre hem sentit i defensem que la Dansa de la Mort de Verges és l’única que s’ha conservat des dels anys de la pesta”, explica Albert Casabó, membre de la junta de l’Associació La Processó de Verges. En parla amb detall per a Xarxanet.

Quina és la història que hi ha darrere de la Dansa de la Mort? 

La Dansa de la Mort tal com la coneixem avui dia és una evolució de les danses de la mort medievals que van aparèixer arran de les epidèmies de la pesta que van assolar Europa el segle XIV. La pesta va causar una gran mortalitat arreu i va afavorir l’aparició de ritus relacionats amb la mort com a mitjà per evidenciar el respecte a la mort, a la seva immediatesa, a la seva proximitat i al fet que avui hi som i demà no. Entre ells tenim les danses de la mort, danses macabres, etcètera.

Va haver-hi altres epidèmies posteriors, i danses de la mort també, canviant la seva estètica adaptada a nous temps. L’església se les va fer seves, algunes danses, incorporant-les en actes o celebracions litúrgiques, en forma de petits drames o representacions per inculcar als fidels la por la mort, el temor de Déu que és l’únic que pot vèncer la mort i redimir-nos. De fet,  la processó del Dijous Sant de Verges acaba amb La Mort fent una reverència davant el Santíssim a l’església, i a l’escena de la crucifixió, rendint-se així a Déu.

En què consisteix la Dansa de la Mort de Verges?

Es representa actualment cada Dijous Sant i és l’única que s’ha conservat de tantes que n’hi devia haver en el passat. Gràcies a la seva incorporació als actes de Setmana Santa, s’ha permès la seva conservació fins el dia d’avui, amb modificacions que deu haver anat patint al llarg del temps pel fet de ser viva, valgui la contradicció. Presenta una estètica més barroca que medieval, i representa un conjunt de missatges relacionats amb la Mort, atemporals, sempre vigents, que en època de pandèmies prenen més sentit.

La formen un grup de deu personatges: cinc que dansen vestits amb unes malles amb l’esquelet pintat i uns cascs de calavera, i cinc més que els acompanyen vestits amb una túnica, calavera i caputxa. Els missatges que transmeten van relacionats amb cada dansaire i l’eina o objecte que porta: dalla, estendard, platets o rellotge. Darrere aquests cinc dansaires hi va el tabaler que va marcant el ritme de la dansa. I segueixen quatre figurants més portant torxes per a ambientar i acompanyar el conjunt amb la llum del foc i l’oscil·lació de les flames.

Manteniu viva una tradició de més de 300 anys. Com ho feu?

És una tradició que s’ha transmès durant molts anys de manera oral, per imitació d’una generació a una altra. Emparada per l’església com una mena de catequesi vivent, una manera també que tenia la gent del poble de fer pinya, de trobar-se, reunir-se assajant, relacionar-se i donar vida al poble en el temps més aviat apagat de la Quaresma. 

Es van superar moments difícils, com l’aturada per la Guerra Civil i els anys de la postguerra. És un acte que agermana al poble i que esdevé un tret d’identitat, que ens els sentim molt nostre i ens enorgulleix. Sostingut per uns valors religiosos que han anat de baixa i derivant cap a un fet cultural que ens uneix com a poble i que portem molt a dins. 

"Els temps també han anat canviant i la processó ha hagut d’anar-se adaptant amb petits canvis".

Us trobeu amb complicacions?

Els temps també han anat canviant i la processó ha hagut d’anar-se adaptant, amb petits canvis que han donat resposta a noves necessitats, i també modificacions més grans que han suposat uns reptes de superació i adequació de la festa a noves realitats a nivell organitzatiu, econòmic, tecnològic, professionalització d’alguns aspectes… Procurant, però, no perdre l’essència. 

A partir d’un cert moment l’espontaneïtat va anar donant lloc a una organització més acurada, amb la creació d’un patronat que gestionés i administrés la processó, més endavant amb una associació, amb uns estatuts i una junta que treballa tot l’any perquè la processó es pugui fer, amb el suport de l’ajuntament i altres ens públics. I sobretot, la gent que ho fa possible, amb la seva dedicació, el seu esforç, el seu temps i les seves ganes.

De com era originalment a com es representa ara la Dansa de la Mort, quines diferències hi ha?

Ha canviat ben poc, en essència. Els passos de la dansa són els mateixos, el ritme del tabal també, s’ha anat renovant en diverses ocasions el vestuari i els cascs per deteriorament o necessitat d’actualització. Però els estris que porten, amb materials i roba més moderns, els dansaires i el tabaler també són els mateixos. 

Sí que a partir dels anys cinquanta s’hi van incorporar les torxes. Però la resta és essencialment el mateix, fins allà on hi ha memòria o documentació de fotografies i premsa. En temps més reculats, no ho sabem.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de La Processó de Verges (@processo_verges)

Abans comentaves que és un orgull per al poble. Hi ha molt sentiment de pertinença?

Actualment, l’oferta d’oci i vacances per Setmana Santa és gran, els interessos de la gent molt diversos. Però els dies previs a Setmana Santa, vergelitans i vergelitanes comencen a desfilar fent de manaja, anant a planxar i preparar vestuari, muntant l’escenari, posant torxes pels carrers, fent d’actors i actrius…  Sonen els tambors, es repeteixen versos, es fa safareig i els vespres s’omplen de vida i ambient. 

Són dies que aquelles i aquells que van néixer i créixer a Verges, però que la vida els ha dut lluny del poble, tornen a casa dels avis, es retroben amb els veïns i coneguts. Sí, hi ha molt sentiment de pertinença.

"Hi ha molta gent involucrada en el conjunt dels actes i la processó: directament o indirectament hi participen més de 500 persones."

Hi ha força feina. Quantes persones participen en l’organització?

Hi ha molta gent involucrada en el conjunt dels actes i la processó: directament o indirectament hi participen més de 500 persones.  Des de la junta es distribueixen vocalies per cobrir tots els àmbits. Tenim les manages, que són soldats romans; actors i actrius que fan de Jesús, apòstols, Pilat, jueus, poble, músics, vestes, etcètera. També tenim persones a càrrec de la direcció, responsables de material, vestuari, informació, personal d’ordre i acomodació…

La Dansa de la Mort és l’últim de diversos actes que es representen durant la processó de Dijous Sant a Verges. Què s’hi fa durant tot el dia?

A les cinc de la tarda comença una desfilada de les manages pels carrers del poble. Fan un recorregut acompanyats del so dels tambors i trompetes. Recullen en diversos indrets unes imatges del Via Crucis, engalanades amb flors pels veïns i veïnes de cada barri i carrer, i les acompanyen a l’interior de l’església. 

A les deu de la nit comença en un escenari de la plaça major la representació dels darrers dies de la vida de Jesús, en diferents escenes: entrada de jesús a Jerusalem, trobada amb la Samaritana, Sant Sopar, el Sanedrí, la presa de Jesús a l’hort de les oliveres, el judici, assotament i condemna per part de Pilat. També hi fa una breu aparició la Dansa de la Mort. Aquesta part és pel públic que s’acomoda a la plaça havent comprat una entrada, i s’acaba a les dotze de la nit, quan ja som, de fet, a Divendres Sant.

De cinc de la tarda a dotze de la nit, déu-n’hi-do. I llavors comença la Dansa de la Mort?

I a partir de les dotze s’inicia la processó pels carrers del poble, representant el recorregut de Jesús amb la creu a les espatlles fins al cim del Calvari, on serà crucificat. La Dansa de la Mort s’incorpora a la processó i va dansant pels carrers durant tot l’itinerari, i en el qual tenen lloc petites representacions: les tres caigudes de Jesús, el guariment d’un cec, la trobada amb les Maries, la Verònica, les ploraneres, el Cireneu que l’ajuda... 

Al llarg de tota la processó els jueus van increpant Jesús tot recitant versos i les manages custodien el seguici. Els segueix La Mort, les diferents imatges acompanyades de les vestes, el cor que canta l’Stabat Mater i una banda de músics. Tots plegats van circulant pels carrers, il·luminats per torxes i, en un tram, el carrer dels Cargols, il·luminat per centenars de closques de cargols clavades a les parets com a petites llànties d’oli. Acaba al costat de l’església, on té lloc l’escena de la Crucifixió i la reverència de la Dansa de la Mort.

"Presenciar la Dansa de la Mort és una molt bona ocasió per gaudir d’una manifestació cultural i una mostra de teatre popular".

Com són les persones que integren l’associació? Hi ha algun perfil concret?

Són les mateixes persones que participen en la processó d’una manera o altra, sense pagament de quotes, només amb ganes de tirar-la endavant i treballar perquè cada any es pugui representar. Només cal manifestar que es volen fer socis o sòcies i facilitar les dades. 

Hi ha gent de totes les edats, des de persones grans que han dedicat molts anys de la seva vida a alguna tasca concreta, fins a nens i nenes acabats de néixer que ja estan associades. És cert que d’uns anys cap aquí costa més que el jovent en sigui soci i que hi vagi havent relleu generacional. També hi ha qui participa en la processó, però no en són socis ni sòcies.

La Processó de Verges és de les més populars del territori. Quants visitants rep el poble durant la seva celebració?

Es poden comptabilitzar amb exactitud els visitants que compren entrada per la representació de la plaça major, unes 1.500 persones. Però els carrers estan plens de gom a gom durant tot el recorregut. Els espectadors es desplacen d’un lloc a l’altre i fa de mal dir. Però comptem que en conjunt rebem de 5.000 a .6000 visitants.

Per a les persones que no l’han presenciada mai, què els diríeu perquè vinguessin a Verges el Dijous Sant?

Doncs que és una molt bona ocasió per gaudir d’una manifestació cultural i una mostra de teatre popular. És un acte posat al dia per atendre les demandes i necessitats actuals, però que manté la seva essència i ens transporta en el temps a reviure la passió i mort de Jesús. 

Podran veure en el seu context l’única Dansa de la Mort que es conserva, que els passarà per davant, envoltada de silenci només trencat pel so macabre d’un tabal, per carrers estrets il·luminats pel foc. Els convidarà a reflexionar sobre el sentit de la vida i la mort a través dels seus missatges, representats pels esquelets que dansen i els elements que ens mostren a cada salt