Catalunya podria produir tota l'energia fotovoltaica que necessita instal·lant plaques en espais ja degradats

La instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics en espais agraris i boscos, habitualment allunyats dels grans punts de consum, ha generat, en els darrers anys, una gran resposta per part del territori a causa dels impactes ambiental i paisatgístic que provoca. Aquest procediment, denunciat per entitats i ciutadania dels territoris afectats, es justifica des de les promotores per la manca d'espai on implantar els aerogeneradors i les plaques fotovoltaiques, a més de la resta de la infraestructura necessària per generar energia renovable. 

L'informe 'Renovables sostenibles: fotovoltaica', elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, tracta de trencar amb aquest argument tot assegurant que Catalunya disposa d'espai suficient per desenvolupar projectes massius de plantes fotovoltaiques amb el mínim impacte ambiental i per a la biodiversitat. Són 33.861 hectàrees d'espais sense valor ecològic, zones ja degradades i antropitzades, en les quals es podrien instal·lar plaques fotovoltaiques que generarien prou energia solar per abastir vuit milions de persones.

Les conclusions de l'informe, presentades pel coautor d'aquest, Fernando Prieto, conjuntament amb diverses entitats del territori, proposen teulades, terrats, pàrquings, zones comercials, naus industrials, poliesportius i altres espais ja degradats, com ara les autopistes, les zones mineres o els abocadors, per instal·lar fotovoltaiques i trencar amb la "insostenible política actual" d'utilització de zones agràries i ecosistemes forestals amb aquest propòsit que, a més, "estan suposant l'alentiment i la judicialització de la implantació d'energies renovables", diu Prieto.

Treballar en aquesta línia, i aprofitar les 33.861 hectàrees d'espais ja degradats, permetria instal·lar 19.191 MW que produirien 29.8788 Gwh/any d'energia fotovoltaica sense cap o un mínim impacte ambiental, el que, a més, suposaria un estalvi en les emissions de 16 milions de tones de CO2. "Aprofitar les zones ja degradades i antropitzades beneficiaria el conjunt de la societat, i en concret les comunitats energètiques, amb un estalvi del rebut de la llum i la creació de llocs de treball", afirma el coautor de l'informe.

Teulades, espais bàsics per impulsar el canvi

Segons l'estudi, les teulades i els terrats són els espais en els quals es podria instal·lar un nombre més gran de plaques fotovoltaiques. A Catalunya, hi ha 1.377.843 teulades, de les quals, un 84% són viables per instal·lar plaques solars. Són 25.510 hectàrees disponibles que permetrien generar 22.509 Gwh/any d'energia fotovoltaica, suficient per abastir més de sis milions de persones, i que evitaria les emissions de 12 milions de tones de CO2.

En el cas de la xarxa viària, l'estudi identifica els murs de protecció contra el soroll, els edificis de manteniment d'autopistes, les àrees de servei, els espais oberts al llarg del voral i les cobertes d'estacionaments, com els espais on integrar les plaques fotovoltaiques al llarg d'autopistes, i altres infraestructures. L'informe diu que hi ha 2.403 hectàrees disponibles en aquestes zones, espai suficient per produir 2.120 Gwh/any, i abastir més de mig milió de persones.

Les entitats, a favor d'un canvi de model

Des de les entitats consideren que un estudi d'aquestes característiques és necessari per trencar amb el discurs de la manca d'espai per instal·lar energies renovables. "Considerem que cal apostar per una energia distribuïda que permeti consumir on es genera, però se'ns diu que no és possible perquè no hi ha espais suficients", afirma Xavier Jiménez, del Gepec – EdC, qui destaca, a més, el greu impacte que tenen les macrocentrals de renovables sobre la biodiversitat, especialment en la mort d'aus i ratpenats.

Per la seva banda, Joan Vázquez, president de la Institució de Ponent per a la Conservació i l‘Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) i de la Federació d'Ecologistes de Catalunya, posa el focus en el compliment de la legislació. "Les administracions no han elaborat ni publicat l'instrument de planificació bàsic que suposa el pla de l'energia, exhaurit l'any 2020. El decret llei d'implantació de les energies renovables del 2019 i les modificacions posteriors exigeixen com a mesura de planificació aprovar un pla territorial que no està aprovat mentre es van aprovant projectes", denuncia.

"Des del 2017, la llei de canvi climàtic a Catalunya recomana, en l'article 19, la instal·lació de les energies renovables en espais degradats per no afectar els espais vitals per a l'agricultura i la biodiversitat. Aquest article és vulnerat constantment en aprovar grans macrocentrals de renovables lluny dels espais de consum i cap d'ells, de mida mitjana o gran, està ubicat en espais degradats", assenyala Vázquez.

Representant la Xarxa per a la Sobirania Energètica, l'Andrea Vides de Dios considera que "l'aprofitament d'espais antropitzats per a la implementació de renovables té també la potencialitat d'apropar la gestió de l'energia als municipis, de forma distribuïda i evitant els monopolis de les grans empreses". Vides de Dios expressa que el paper dels ajuntaments pot ser clau per analitzar les superfícies disponibles de forma local "i per iniciar processos participatius perquè la ciutadania sigui la protagonista en la presa de decisions en la distribució, generació i consum de l'energia".

Posar la ciutadania al centre del model energètic i cuidar el territori

Nombroses entitats ambientals i ecologistes donen suport a la necessitat de dur a terme un canvi de política en la instal·lació de l'energia renovable a Catalunya. Des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, integrada per noranta-tres entitats, van fer arribar, el juliol de 2021, les peticions que les organitzacions fan a les administracions, per caminar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania, "i no de les empreses".

"Demanem que es posi la ciutadania al centre del model energètic, que no es quedi ningú enrere ni desproveït d'energia, i que es tingui cura de protegir el territori. No podem permetre que es destrueixi de manera innecessària", afirma Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa. "És un sense sentit destruir superfícies de bosc, i altres zones de captació de CO2, que són imprescindibles per combatre canvi climàtic", expressa.

Així, les entitats demanen que es quantifiquin detalladament tots els espais degradats i antropitzats que hi ha a Catalunya on poder instal·lar plaques fotovoltaiques; que es legisli de manera que es prioritzi la implantació de renovables en espais degradats; i que les subvencions es focalitzin en els projectes que s'implantin sobre sols degradats o antropitzats, "no en els projectes de macrocentrals de renovables que tindran greus impactes sobre espais naturals o conreats i que donaran un elevat rendiment econòmic per als seus inversors", afirma Coberó.

"El model actual, que es basa a impulsar macroprojectes al territori amb un elevat rendiment econòmic, tenen molts impactes negatius. A més, les macrocentrals d'energia renovable no generen sobirania energètica, com si ho fan els petits projectes, destinats a l'autoconsum, i que es poden instal·lar en zones antropitzades", afirma Corberó.