Barcelona, Tarragona i Lleida, entre les ciutats amb l’aigua més cara de tot l’Estat

A Espanya, depenent de la localitat, es pot arribar a pagar el quíntuple de preu pel mateix consum d'aigua de l'aixeta. Aquesta és una de les darreres denúncies de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que, a més, demana que s'instauri un sistema de blocs que permeti incentivar l'estalvi i unes bonificacions que garanteixin l'accés a un consum mínim d'aigua amb preus assequibles per a persones vulnerables.

Per fer el seu estudi, l'Organització ha comparat el preu de totes les capitals de província espanyoles, incloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, a més d'incloure altres localitats importants per la seva població. A més, per fer la comparació, s'ha establert que, de mitjana, la factura anual per a una família d'unes quatre persones seria d'uns 175 metres cúbics.

Tenint en compte aquests paràmetres, les diferències entre ciutats són més que manifestes. Per exemple, mentre que a Guadalajara, la ciutat amb el preu d'aigua de l'aixeta més baix, es paguen 164 euros l'any per un consum de 175 metres cúbics, a Barcelona, la ciutat més cara, es paguen 520 euros, el que suposa un preu gairebé cinc vegades més alt. El preu base a Barcelona és de 177 euros, 13 euros més car que el de preu que es pagaria a Guadalajara per 175 metres cúbics.

Pel que fa a la resta de capitals catalanes, Lleida és la sisena ciutat amb l'aigua de l'aixeta més cara de tota Espanya, amb un preu de base de 141 euros i un cost de 442 euros anuals per una tarifa de 175 metres cúbics. En la setena posició trobem Tarragona, ciutat on el preu mitjà puja fins als 192 euros i on el preu per 175 metres cúbics és de 435 euros. Girona és la ciutat catalana on l'aigua de l'aixeta és més barata, amb un preu de base de 63 euros i de 328 per una tarifa de 175 metres cúbics anuals.

Segons l'OCU, aquesta diferència de preus es deu a les dificultats d'abastiment a les ciutats de la conca mediterrània, però també té a veure amb l'encariment de les despeses de sanejament, la qual cosa, segons el comunicat de l'Organització, "difícilment es justifica, tenint en compte que la tasca de les empreses depuradores no hauria de diferir molt d'un municipi a un altre".

Aquests elevant preu de l'aigua segueixen una tendència que va començar durant la pandèmia. En els darreres tres anys, el preu de l'aigua de l'aixeta ha pujat un 2,2% de mitjana arreu de l'estat. Les ciutats on més s'ha incrementat han estat Bilbao, Vigo i Barcelona.

Quant costa realment l’aigua?

És una pregunta difícil de respondre, tal com denuncia l’Organització de Consumidors i Usuaris. La llei exigeix que el preu que se li posa a l’aigua de l’aixeta cobreixi les despeses de servei, però des de l’OCU demanen que aquest cost sigui "equilibrat, per garantir que tothom pot pagar l’aigua, encara que es tinguin ingressos baixos".

El que també és difícil, segons denuncia l’OCU, és interpretar la factura que ens arriba a casa i que ens indica el preu de l’aigua, ja que els rebuts inclouen diversos serveis del cicle de l’aigua, que no es diuen igual depenent de la ciutat i que no tenen el mateix pes dins de la factura.

El subministrament, el sanejament i el comptador són despeses fixes a la factura, a les que se’ls hi suma un percentatge variable del cost, que té a veure amb la quantitat d’aigua que s’ha gastat. Per la part variable, la majoria de ciutats apliquen un sistema de blocs de consum, amb un primer bloc a un preu més baix i una sèrie de blocs successius a diferents preus, que estan determinats per les localitats.