La Plataforma per la Rumba Catalana denuncia entrebancs del Ministeri de Cultura a la candidatura a la UNESCO

La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana està immersa, des de fa un any, en defensar la candidatura que ha impulsat perquè la rumba catalana sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Aquesta iniciativa va rebre el suport del Parlament de Catalunya el 3 de maig passat quan la mesa va llegir una declaració signada pels grups polítics del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP i Cs.

Tot i aquest ampli aval de la cambra catalana i altres del món cultural, la candidatura ha trobat un escull en el Ministeri de Cultura. Tal com va avançar 'El Periódico de Catalunya' i ha confirmat la plataforma en un comunicat publicat a Twitter, el departament que dirigeix Miquel Iceta, ara en funcions, recomana a les impulsores treure el terme "catalana" del nom de la candidatura perquè considera que tindria més opcions de tirar endavant si rep el suport d'altres comunitats autònomes.

En el seu escrit, la Plataforma critica durament l'actitud "exacerbada" dels tècnics del ministeri i relacionen la decisió a qüestions polítiques i de "patriotisme mal entès". Afegeix que "la cultura no és una eina de divisió per al poble, no és una moneda de canvi ni una campanya electoral" i es nega que es dilueixi "per qüestions nacionalistes o polítiques".

També recorda que la rumba catalana no és només un estil musical, sinó que és "la manera de viure dels gitanos i els rumbers catalans", que forma part "de cada moment" de les seves vides (en celebracions familiars i festivitats com Nadal o la nit de Sant Joan) i que és una forma de transmetre "l'alegria de viure" que els caracteritza.

Els objectius d'aquesta candidatura són que la rumba catalana arribi a tot el món i fer un homenatge a les artistes i a totes les persones que hi tenen alguna relació, a més de defensar que la rumba és la seva identitat. Així mateix, asseguren que "mai renunciarem ni alterarem el llegat" que han deixat cantants com Pere Pubill Calaf "Peret", Josep Maria Valentí "El Chacho" i Antonio González "el Pescadilla".

Finalment, es mostren determinades a no cedir tot i les pressions, que la seva posició és "rotunda i inamovible" i demanen al ministeri i al Govern espanyol una reunió per presentar-los l'expedient UNESCO acabat.