Núria Camps: "Cada cop hi ha més persones amb feina que no poden cobrir despeses d'habitatge i alimentació"

Nutrició Sense Fronteres és una entitat impulsada el 2005 per un conjunt de professionals i acadèmics de l'àmbit sanitari i social preocupades per l'increment de la fam a nivell mundial, la que encara avui dia és la causa de mortalitat més important al món. L’objectiu d’aquesta iniciativa és el de treballar en la defensa del dret a l'alimentació arreu del món, una fita que compta cada cop amb més obstacles com per exemple l'increment del preu de l’alimentació experimentat en els darrers anys, un context que aguditza la situació de pobresa i d’exclusió social de la ciutadania arreu del planeta. 

La Núria Camps, directora general de l’organització, ens parla sobre aquesta situació tan greu, i com entitats com Nutrició Sense Fronteres duen a terme projectes, tant a casa nostra, com a escala internacional, per esmortir una xacra que, malauradament, s’intensifica cada cop més.

A través de quines línies treballa Nutrició Sense Fronteres al voltant del dret a l’alimentació? 

Un primer aspecte és a través de la reducció del malbaratament alimentari a Catalunya. Sobretot a la regió metropolitana, hem construït una xarxa d'hotels, restaurants i algunes escoles amb excedents alimentaris amb l'objectiu que donin aquests aliments que no surten a taula i s'han quedat a la cuina. Així, amb absolutes garanties que el producte està completament bé i apte pel consum humà, el recollim i el transportem a entitats socials perquè els facin arribar a col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Nosaltres fem de pont entre aquests establiments i les entitats. Tenim una furgoneta isotèrmica, refrigerada i híbrida, per no contaminar, que fa aquest transport amb absolutes garanties. Alhora, les entitats amb les quals col·laborem, sovint fan també un procés d'ajuda a la formació, a l'acompanyament i a l'enfortiment de capacitats de moltes persones, sobretot dones.

Es tracta d'un projecte amb beneficis positius en diversos nivells.

Aquesta aportació de menjar pot servir per completar la dieta de les famílies que ho necessitin. Es tracta de menjar cuinat, moltes vegades d’alta gamma procedents d’hotels, el que suposa també un al·licient, perquè, en el cas de les dones, poden veure reduïda una mica la seva càrrega de feina. Com bé saps, les dones normalment tenim una doble tasca, a casa i també en el món laboral. Això fa que la inversió de temps que elles han de fer per formar-se es vegi també recompensada per uns aliments que són realment molt ben rebuts per la família.

A més, aquest producte que abans estava destinat a malbaratar-se, ara, evidentment, no es destrueix i s’aprofita. Això suposa un menor impacte en el canvi climàtic, sense pèrdua d'aigua ni energia en tot el procés.

Les entitats que reben aquests excedents us han traslladat si hi ha hagut un augment de persones que demanen aquests aliments?

Sí, hi ha un increment que, penso, es deu, principalment, a dos factors. A banda del preu de l'alimentació, el preu de l'habitatge segueix molt alt. Això està fent que, cada vegada més, la gent hagi de decidir si paga el lloguer per evitar ser desnonades, o bé si menja per cobrir les seves necessitats. Malauradament, la inflació de preus de consum que s'ha produït no s'ha traslladat en els salaris. Això fa que, fins i tot, hi hagi persones amb feina que no poden arribar amb comoditat a final de mes com per cobrir les despeses bàsiques dels dos pilars imprescindibles per tenir un mínim de qualitat de vida.

Cada vegada més el que estem veient és la precarització de l'habitatge. Si abans vivien en un pis compartit, ara potser el que comparteixen són habitacions, és a dir, que cada vegada es va reduint més la qualitat de vida. A més d'això, hi ha una impossibilitat d'accedir a espais de cuina, el que suposa menjar productes processats o que requereixin el mínim de cuina possible. I això també està, d'alguna manera, empitjorant la qualitat de l'alimentació.

La idea és, doncs, que aquests aliments que s'aprofiten siguin saludables.

Nosaltres intentem vetllar per promoure aquesta bona alimentació aconseguint fruita i producte fresc que pugui millorar aquesta dieta. No obstant això, no ens està sent fàcil, sobretot per la sequera. La situació actual de manca d'aigua ha comportat un descens de les produccions en els camps des d'on abans ens arribaven excedents, via espigolament, per exemple. Aquest any, però, la sequera també està tenint un impacte en la disminució d'aquests excedents de producte fresc.

"A causa de la sequera no ens està sent fàcil tenir accés a producte fresc".

Per tot això, no som optimistes en veure que estiguem en una situació de millora, sinó al contrari. Tenim la percepció que s'està empitjorant el context de precarització de la ciutadania, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Comentes que cada vegada hi ha més famílies amb feina que no arriba a cobrir les seves necessitats. Quin és el perfil que demana accedir a aquests aliments?

Un dels perfils que veiem de forma més recurrent és el de dones soles amb fills a càrrec. Elles acaben portant el pes de tota la família, però, en canvi, no tenen possibilitat de tenir dos ingressos. Això ens preocupa, també perquè sovint les dones, amb aquesta visió que sovint hem heretat de cuidadores, acaben descuidant la seva pròpia salut. I això, creu-me que ho veiem arreu del món.

Les dones acaben reduint el que elles mengen i el que poden fer, per tal que els seus fills no estiguin en aquest context de privacions. I això repercuteix també, evidentment, en la seva pròpia salut. I sovint, també és un aspecte que té un impacte amb els seus fills i amb el creixement que fan. Realment, si elles no estan en bones condicions de salut, això també acaba impactant el conjunt de la família. El que està demostrat és que la inversió en formació, acompanyament i suport a les dones té un gran impacte pel conjunt de la família. La desatenció a les dones té un impacte negatiu que cal evitar.

"La inversió en formació, acompanyament i suport a les dones té un gran impacte pel conjunt de la família".

 

Hi ha més consciència entre els establiments a deixar de malbaratar aliments veient tots els aspectes negatius que implica aprofitar els excedents? 

Sí, ho estem notant. I a banda d'una major sensibilització social, hi ha un aspecte que jo crec que és important a destacar. A Catalunya es va aprovar la primera llei per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari. Ara s'està impulsant el reglament del desplegament, que presumiblement ha de sortir abans de final d'any, i que comporta una obligatorietat a les grans empreses de vetllar per evitar que es pugui produir malbaratament. Això està comportant que, de mica en mica, tothom prengui consciència. 

S'estan signant acords, com els que tenim des de Nutrició Sense Fronteres, per tal que un cop a la setmana, o cada quinze dies, puguem passar per aquests establiments a recollir l'excedent alimentari que ens ha congelat prèviament i que, per tant, nosaltres podem recollir amb òptimes condicions. Crec que això és per efectes d'aquesta llei, a més d'una major sensibilització sobre l'emergència climàtica. Ara hi havia també una proposta de llei a nivell estatal que haurà de començar de nou tot el procés a causa de l'avançament de les eleccions.

Parles també d'una major sensibilitat climàtica.

És un aspecte molt positiu, ja que, cada vegada més, tothom veu que cal actuar i que no només s'ha de deixar de contaminar en un sentit global, sinó que cadascú també hem d'assumir d'alguna manera canvi d'hàbits que afavoreixin una reducció, en aquest cas, del malbaratament alimentari. A més, s'estan produint una sèrie de canvis de model alimentari que millori el compromís de cadascú amb el planeta, com ara una compra de proximitat o una compra de productes més saludables.

Des del 2005, quan va néixer la vostra entitat, com ha canviat aquesta situació?

Ha canviat moltíssim. Al principi, fins i tot, hi havia qui pensava que el fet de recuperar els excedents dels establiments podia ser il·legal, o que podria ser considerat com un frau. D'altres, qüestionaven el fet que no es pogués fer amb condicions d'higiene necessàries per garantir la traçabilitat dels aliments. Som de les entitats més pioneres a Catalunya en fer això. Ara, amb la tasca d'altres entitats que també ho fan, hem pogut demostrar entre tots que la traçabilitat està garantida, que es fa un control exhaustiu i que fins i tot hi ha un control dels al·lèrgens.

Tot això ha demostrat que és un bon sistema i que té efectes positius a molts nivells. Fins i tot, té efectes positius per les mateixes empreses donants, ja que els treballadors estan contents de veure que a la seva feina no s'estan llançant aliments i que ho estan entregant a una entitat social. També, quantificar quin és l'excedent que s'entrega, els ajuda a acabar reduint el procés d'excedent. Per tant, és un mecanisme que jo crec que s'ha anat demostrant com a molt útil i que té efectes positius pràcticament a tota la cadena.

Les administracions també han mostrat sensibilització al voltant d'aquest tema?

Crec que sí, que s'ha incrementat el nivell de consciència de les administracions. S'ha anat començant a legislar al respecte. En aquest moment, per exemple, hi ha un Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya, aprovat amb una sèrie de fites i d'objectius. D'alguna manera s'ha pres la consciència que el dret a l'alimentació és clau per un bon desenvolupament humà. Tenint en compte els objectius de desenvolupament sostenible, actualment no podem no tenir present que el dret a l'alimentació ha de ser clau.

Per tant, cal evitar la fam, però també ha de ser un objectiu de tota la societat garantir un consum responsable. És en aquest canvi de consciències on crec que, durant aquests 18 anys, hi ha hagut un gran canvi. En aquest moment està molt més assumit per tothom que la tasca que fem és necessària, útil i que té impactes positius per tothom. 

Quins són els reptes als quals us enfronteu en un futur a curt termini?

Darrerament, estem molt centrades a posar de manifest que qualsevol cultura té una gastronomia que pot ser sostenible i saludable. El que intentem és treballar amb diferents col·lectius de diverses cultures d'origen per fer intercanvis de plats per crear, així mateix, un espai per compartir. Estem en un moment en què un dels primers aspectes que s'elimina quan una família està en un procés de precarització alimentària és el fet de convidar persones a casa, el que suposa també no anar de convidat i deixar de sortir. 

Fem trobades, com menjars solidaris, per ajudar a continuar mantenint el menjar com un fet social i compartir taula i àpats amb plats d'origen divers. Això és un aspecte positiu, de creixement i de coneixement, d'interacció entre persones que són de cultures diverses, però que són veïns i veïnes d'una mateixa ciutat. I això és el que estem fent, tallers interculturals i aspectes que ajudin també a la cohesió social i a no veure els plats tradicionals com una cosa antiga.

A banda de la tasca que dueu a casa nostra, també teniu una línia enfocada a l'àmbit internacional.

Cada vegada som més conscients que la globalització és un efecte amb impactes molt concrets. Sense anar més lluny, la pandèmia ha suposat que tothom veiés com una cosa que passa en un punt del planeta es pot traslladar arreu del món. Doncs bé, d'alguna manera, els països del sud, i en concret al continent africà, l'impacte de la globalització, concretament el canvi climàtic, és on s'està vivint amb més força. L'Àfrica és dels continents que amb menys emissions de CO₂, però, en canvi, és on està impactant de manera més forta l'escalfament global.

S'està produint un increment de temperatures i un descens de la pluviometria, el que suposa un empitjorament de les produccions locals, el que està portant a un increment de la fam. Des de fa ja 12 anys, nosaltres estem acompanyant a diverses comunitats a Gàmbia amb un programa d'atenció a les comunitats en la detecció dels casos greus de desnutrició infantil en menors de cinc anys. També es fa un acompanyament en la recuperació i, alhora, la prevenció comunitària per tal que això no es produeixi. És un aspecte que veiem amb molta preocupació perquè els darrers anys hem vist augmentar molt i molt aquesta situació

Quins són els motius d'aquest increment?

Alguns d'ells, la mateixa pandèmia, ja que Gàmbia és un país que, per les seves característiques, importa més del 50% dels aliments que consumeix la seva població. En un context en el qual van haver de tancar les fronteres, va comportar un increment de preus molt alt. I aquest increment de preus, el que ha anat fent és un efecte de taca d'oli. També, evidentment, la situació de la guerra de la invasió d'Ucraïna ha comportat un increment del cost dels productes i serveis. Per tant, el transport també es veu incrementat. I això acaba afectant, sobretot, els pobles més empobrits i amb una situació de major precarietat.

Altres aspectes que afecten, destacaria és la nova colonització del continent africà que està fent, sobretot, la Xina. A Gàmbia, s'estiguin instal·lant tres grans indústries que acaparen el peix per produir pinso per porcs i pollastres a la Xina. Es tracta del peix que abans menjava la gent més pobra del país, l'única proteïna animal a la qual tenien accés. Això està desproveint poblacions senceres del continent africà, a banda de contaminar els aqüífers. A més, tots els indicadors d'equilibri internacional de la pau diuen que està empitjorant la situació alimentària arreu del món i una major desigualtat entre els rics i els pobres.