Quasi 20.000 persones estan en llista d’espera per una plaça d’un servei o recurs social

La Taula del Tercer Sector ha publicat ‘Esperant els meus drets. Radiografia dels temps d’espera en els recursos i prestacions socials més sol·licitats a Catalunya’, un document que investiga i posa de manifest els temps d’espera en els recursos i serveis socials més demanats a Catalunya.

L’informe ha conclòs que hi ha més de 18.000 persones que es troben en llista d’espera, de les quals, 14.000 són persones grans o en situació de dependència, 4.800 són persones amb discapacitat i 40 són víctimes de violència masclista.

Tot i que, tal com afirma Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector: “No tenim una fotografia completa de la situació, ja que l’Administració no ens ha proporcionat les dades de diferents col·lectius com les persones en situació de pobresa o les que tenen una problemàtica de salut mental”.

#lectures Dossier 'Catalunya Social' de la @Taula3sector sobre les llistes d'espera en l'àmbit social.
Una dada preocupant: gairebé 4.800 persones amb #discapacitat estan en llista d'espera
Llegiu el dossier, aquí https://t.co/jYVJPcAHCf pic.twitter.com/IyUjifeuDC

— cocarmi (@cocarmi) November 14, 2023

Serveis socials catalans

Hi ha més de 130 recursos o serveis públics a Catalunya, però segons l’informe hi han moltes que estan desfasades com la Renda Mínima d’Inserció i, en canvi, falten altres tan importants com la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital. Així mateix, la Taula del Tercer Sector denuncia que al catàleg tampoc estan les prestacions que faciliten altres departaments com el d’Igualtat, Treball o Salut.

Aquesta realitat dificulta que les persones que necessitin algun servei o recurs social puguin trobar altres recursos amb menys temps d’esperes.

Segons l’informe, les principals demandes se centren en les places d’habitatge, residències i centres de dia, les prestacions econòmiques bonificacions per la pujada de preus i els serveis socials com l’atenció per aconseguir la regularització administrativa de persones migrades, el reconeixement del grau de discapacitat o la tramitació del bo social, entre d’altres.

“Cal més transparència i sistematització de les dades perquè per resoldre un problema, primer cal dimensionar-lo correctament. Una vegada més, els serveis socials no són tractats de la mateixa manera que la salut o l’educació i continuen sent considerats com uns serveis de segona, tot i ser absolutament essencials”, argumenta Alsina.

Situació de les persones grans o en situació de dependència

Pel que fa a les llistes d’espera de les persones grans o en situació de dependència cal destacar que hi ha una vintena d’ajudes disponibles per a aquestes persones, però tal com denuncia la Taula del Tercer Sector, en moltes ocasions les descripcions són genèriques i falten les especificacions concretes.  

Així mateix, hi ha quasi 11.000 persones grans en llista d’espera per poder accedir a una plaça de residència a Catalunya. També hi ha més de 3.000 persones grans en llista d’espera per accedir a un centre de dia.

Així mateix, l’informe proposa que per millorar la planificació i abordatge davant l’envelliment de la població i l’increment de les situacions de dependència. Cal un canvi de paradigma del model residencial o un esforç molt més ingent per donar resposta i assegurar una qualitat de vida digna a les persones que afronten l’etapa final de la vida.

Per a Alsina: “No estem garantint la dignitat d’aquestes persones que estan a la part final de la vida. Ni a les que necessiten accedir a una residència o a un centre diürn, ni a les que volen viure a casa seva amb els suports necessaris”.

Situació de les persones amb discapacitat

Segons explica l’informe, no hi ha un ordre concret en l’assignació de places ni un temps d’espera de mitjana perquè l’Administració afirma que es prioritza en funció de la situació personal o si té o no suport familiar, entre d’altres.

Actualment, hi ha més de 4.000 persones amb discapacitat intel·lectual que estan esperant una plaça per poder accedir a un recurs d’habitatge o centre diürn.  

“És especialment preocupant el que succeeix amb les persones amb discapacitat intel·lectual, que representen el 90% de la llista d’espera. La desesperació de les famílies fa que, davant la llarga espera per accedir a un servei residencial i d’atenció diürna, optin per anar a recursos amb menys cua que (tot i que no siguin els adients) almenys cobreixen una part de les seves necessitats. Això genera un col·lapse en determinats serveis que cal resoldre amb urgència”, explica Francina Alsina.

Situació de les víctimes de violència masclista

Tal com indica el document, el servei més sol·licitat és el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), que ofereixen atenció social, jurídica, terapèutica i acompanyament en el procés de recuperació i reparació de dones que han patit o pateixen violència masclista.

Pel que fa a les places, hi han disponibles 217 a Catalunya per allotjar i protegir les dones víctimes de violència masclista. Actualment, hi ha entre 20 o 30 persones i els seus fills/es que estan a l’espera de poder accedir al Servei d’Acolliment i Recuperació (SAR) i entre cinc i deu persones estan en la llista d’espera d’ingressar en un Servei Substitutori de la Llar (SSLL).

“És cert que el Departament d’Igualtat i Feminismes no ha de gestionar el mateix volum de casos que Drets Socials i que cal posar en valor els esforços realitzats, però la llista d’espera per als recursos d’urgència encara és de dos mesos, un temps massa elevat tenint en compte els riscos que comporta per a aquestes dones que pateixen violència a la llar”, conclou la presidenta de la Taula del Tercer Sector.