Jordi Pont: "No fem una obra, en fem tres, perquè cada dia tenim un repartiment diferent"

Queden poques setmanes per a Nadal i molts grups de teatre de Catalunya estan immersos en els assajos dels Pastorets, un clàssic nadalenc que no pot faltar als nostres escenaris. Alguns fa molts i molts anys que es representen, com és el cas d''El Primer Nadal dels Pastors' -o els Pastorets de Figueres-, que justament aquest 2023 fan cent anys.

Per saber més d'aquesta efemèride, hem parlat amb en Jordi Pont, membre de la Junta Directiva de l'Associació Els Pastorets de Figueres. Ens ha explicat com és la seva versió, escrita per mossèn Rossend Fortunet, i quines activitats estan preparant per celebrar el centenari. Sobre això, ens comenta que sempre aclareix que "no és l’associació qui fa cent anys, sinó l’obra".

La història és bastant la mateixa, però, en aquest cas, no hi ha un somni com el d'en Lluquet, sinó que ja estem en aquella època i estem allà, a l'Orient Mitjà. És un poble de pastors que s'assabenten, a través dels àngels, que naixerà un messies i els dimonis són els qui, com sempre, van posant traves als pastors perquè hi arribin.

Els personatges principals són en Farruc i en Grillat (dos lladres que es penedeixen de robar), Llucifer (que en aquest cas és el nostre dimoni gros), Satanàs (el dimoni segon que comanda els pecats capitals), en Garrofa i en Pallanga (l'alcalde i el secretari), l'Abel (el majoral del poble), en Llufa i en Llapsó (són els dos petits) i després tenim Sant Miquel, Sant Gabriel i l'àngel Azaries. I, òbviament, la Verge Maria i Sant Josep. A més, cada any, en només una de les funcions surt el rei Herodes.

"Aquest any s'ha fet escenografia nova per a dues escenes, que s'està acabant de crear".

Com ha evolucionat l’obra al llarg dels anys? S’han fet canvis en l’obra, en el guió, en la posada en escena… per actualitzar-la?

Al principi, fa cent anys, no sé si es feia tot el llibret. Ara mateix no, perquè podria durar entre dues hores i mitja i tres hores. Ja des de fa molts anys es va retallar perquè durés unes dues hores.

La posada en escena sí que ha anat evolucionant. Fa molts anys estàvem perdent escenografia, no en posàvem de nova. Teníem espais molt diàfans, a vegades només amb un ciclorama i ja està. Fa vint anys, amb en Salvador Torres com a president de l'Associació, sí que hi va haver un canvi important d'escenografia, que és la que encara es fa servir. Aquest any del centenari s'ha fet escenografia nova per a dues escenes, que s'està acabant de crear.

Les tres funcions que feu són al desembre. Des de quan comenceu a assajar?

A diferència d'altres Pastorets, nosaltres comencem a assajar la primera setmana de setembre, més o menys. Tenim quatre mesos, assajant cada divendres, un dia a la setmana, fins i tot dos perquè també fem cant, que el porten un noi i una noia que són d'una coral d'aquí de Figueres.

Cal remarcar que nosaltres ho fem tres dies i cada dia tenim un repartiment diferent. O sigui, no fem una obra, fem tres obres. Cada dia Sant Miquel és diferent, l'alcalde és diferent, el secretari és diferent... Tots canvien. Ja fa anys que ho fem i és una cosa que ens ha agradat sempre perquè així més gent pot formar part de l'obra. Fa dos anys ens faltaven dones, no s'animaven gaire a participar-hi. Llavors vam dir de fer un dia en què la funció estigués feta només per dones per veure si s'animaven. L'any passat ho vam aconseguir (el 2020 i el 2021 per la covid no vam poder-ho fer). Ho vam fer perquè vam dir "volem dones, volem que s’animin a fer un paper, volem que tinguin ganes de fer-ho". Ara ja en tenim i aquest ja torna a ser mixt.

Per tant, l'objectiu que s'apuntessin més dones, l'heu assolit.

Sí, i estan molt contentes!

Quanta gent participa en els Pastorets de Figueres?

Som trenta-cinc pastors, vint dimonis i uns quinze àngels, més o menys. A més, cal sumar vint músics per actuació.

La part musical, de ball i de cant, també és important en aquesta versió?

Sí, és important perquè és una sarsuela. És com un musical: cantem, ballem i actuem. El mateix autor és qui va escriure les cançons i la música.

Sobre el centenari, heu preparat diverses activitats paral·leles. 

Hem fet un vídeo promocional del centenari en què també es reivindiquen tots els llocs de Figueres on s'han fet els Pastorets que encara estan a peu dret o que encara s'hi pot entrar, com ara la Catequística i el que va ser el Teatre Principal, ara el Museu Dalí (on es va gravar el vídeo). Després, mossèn Rossend Fortunet també era músic i va escriure una sardana de piano, que es diu 'Cortal Avinyó', que mai va ser tocada ni passada a cobla. El que hem fet és passar-la a cobla i es va ballar el passat 11 de setembre disfressats de pastors i vam explicar la seva història.

També tenim un concert amb les cançons de l'obra en què participa una orquestra de vint-i-dos músics, una coral amb gent de Pastorets i el cor de Cambra Estem d'Acords. A més, l'Aina Tremoleda ha escrit un text que explica què passa a l'obra entre cançó i cançó i així posem el públic en context. L'altra activitat és una exposició gratuïta dels cent anys, que hem volgut fer interactiva, amb vestuaris, maquillatge, audiovisuals i el piano amb què mossèn Fortunet va compondre les cançons i que la seva família ens ha cedit. I, finalment, hi ha altres coses que es faran l'any que ve, com ara un conte infantil sobre en Llufa.