10 propostes per una transició energètica justa i sostenible al servei de la ciutadania

L’emergència climàtica que posa en escac el futur del planeta i la dependència energètica de combustibles fòssils posen en primera plana la necessitat d’avançar amb urgència cap a models menys contaminants. És una evidència que continuar transitant aquesta via és insostenible i ens aboca a efectes irreversibles que amenacen l’avenir de la nostra supervivència. 

Posar fil a l’agulla cap a una transició energètica justa i sostenible és una urgència que no pot esperar més si volem començar a enfilar el camí de sortida d’aquest atzucac. Per això treballa la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa (XCTEJ), que aplega vuitanta-nou entitats d'arreu del territori unides amb un objectiu comú: reivindicar una transició energètica al servei de la ciutadania i no de l'oligopoli.

Davant d’aquest desafiament, des de la xarxa posen sobre la taula la necessitat d’elaborar un pla estratègic al territori que permeti dur a terme la tan necessària transició energètica justa i sostenible. Aquest s’ha de bastir sobre dos pilars fonamentals: combatre l’emergència climàtica i assegurar una transició energètica justa que no deixi enrere les persones i el planeta.

Des de la XCTEJ han formulat propostes concretes i essencials que cal portar a terme si volem assolir una transició energètica sostenible i socialment justa.

• Aplicar el desplegament de les renovables d’acord amb els valors de la Llei 16/2017 del canvi climàtic.

Cal accelerar l’aplicació d’un nou model de transició energètica, orientat en el servei a la ciutadania i que respecti uns valors transversals defensats des de les institucions europees, i reconeguts en la Llei 16/2017 de canvi climàtic, per poder avançar en el necessari procés de descarbonització, impulsant alhora el progrés econòmic real i la justícia social en el conjunt del territori català. Tot plegat s’ha de dur a terme amb la vocació d'integrar els projectes en el territori, incorporant mecanismes participatius i prioritzant projectes cooperatius més propers al consum, incentivant i facilitant iniciatives d'autoconsum. 

• Impulsar l’aprofitament de fonts d’energia diversificades.

És necessari fugir d’un model únic de generació basat en l’electrificació, tot diversificant la producció en funció de la distribució de recursos i fonts d’energia renovables que proporciona el territori català, com la biomassa, la biometanització, la hidroelèctrica i la hidràulica; i potenciar la proximitat apropant al màxim la font, la generació i el consum d’energia. 

Alhora, convé valorar les necessitats i possibilitats d’implementació de solucions diferenciades tenint en compte la diversitat d’espais com nuclis urbans, rurals i habitatges disseminats establint models energètics adients i eficients sobre la base d’aquestes diferències.

• Realitzar una auditoria de la demanda energètica de Catalunya i debatre els usos a través de la participació ciutadana.

Cal una auditoria pública que avaluï la demanda energètica del país i posar a debat, donant veu a la ciutadania, els diferents usos per tal de fer decréixer el consum global i protegir els drets energètics, especialment els de la població més vulnerabilitzada.  

• Planificar correctament la distribució de les renovables sobre el territori català abans d’autoritzar la instal·lació de macrocentrals, així com donar veu a la ciutadania dels territoris afectats.

La planificació de la distribució de les renovables per evitar que la instal·lació de macrocentrals de renovables es porti a terme només allà on convé únicament a les corporacions. Això implica aplicar criteris que prioritzin la proximitat de la producció d’energia als principals nuclis de consum i fer ús dels terrenys ja degradats propers a aquestes concentracions urbanes. 

Igualment, reivindicar l’energia de quilòmetre zero ha d’esdevenir un eix vertebrador de Catalunya per evitar grans línies d’alta tensió que creuin el territori i que resten eficiència al sistema de producció.

• Fer una acurada Avaluació de l’Impacte Ambiental de cada macrocentral que inclogui tot el cicle de vida de les instal·lacions. 

Des de la XCTEJ advoquen per una legislació implementar una legislació per regular que qualsevol projecte de macrocentral de renovables hagi de superar una detallada i completa Avaluació de l’Impacte Ambiental que inclogui tot el cicle de vida de les macrocentrals. 

Aquesta avaluació també ha de tenir en consideració totes les afectacions ocasionades durant l’etapa de funcionament de les macrocentrals, com l’alteració dels microclimes locals o la contribució a l’escalfament global, entre altres; així com els greus impactes en el medi natural de les línies de transport i evacuació, subestacions, etc.

• Evitar les afectacions al patrimoni natural i la biodiversitat i prioritzar la implantació de renovables en espais degradats, alterats o antropitzats.

Cal garantir la protecció del patrimoni natural i la biodiversitat evitant la implantació de macrocentrals de renovables a zones amb un alt valor natural, mitjançant estudis d’impacte ambiental exhaustius i independents per a cada projecte.

Així, com determina la llei 16/2017 de canvi climàtic, és prioritari ubicar les macrocentrals en espais alterats, és a dir, sòls ja degradats per les activitats humanes i espais fortament antropitzats. Com fa palès un estudi de l’‘Observatorio para la sostenibilidad’, Catalunya compta amb 38.000 hectàrees de sòls degradats i antropitzats, en què es podrien instal·lar plaques fotovoltaiques que tindrien capacitat per produir electricitat per al consum d’uns vuit milions de persones, i així evitar la destrucció de milers d’hectàrees de bosc i de conreus.

• Impulsar l’autoconsum a les famílies i les empreses, així com les comunitats energètiques impulsades per agents locals

No podem mantenir un model energètic del segle passat com el que s’aplica a Catalunya i a l’Estat espanyol, i que propugna la construcció de grans centrals generadores. Per això convé impulsar noves modalitats com l’autoconsum a les famílies i empreses, així com les comunitats energètiques promogudes per agents locals. Es tracta, doncs, d’aplicar les directives europees que advoquen per desenvolupar fonts d’energies sostenibles, distribuïdes i properes als llocs de consum.

• Potenciar la generació de renovables mitjançant la col·laboració i cooperació público-pública o público-comunitària.

La XCTEJ aposta per impulsar la generació renovable per part d’empreses públiques i agrupacions ciutadanes a partir de la col·laboració i cooperació público-pública o público-comunitària, comptant amb entitats i institucions ja existents, com l’Energètica, altres comercialitzadores públiques municipals, empreses cooperatives o entitats que treballen per una transició energètica justa i sostenible. 

• Planificar sistemes d’emmagatzematge de les grans quantitats d’energia que es perden diàriament a les hores de màxima producció de renovables. 

Diàriament, es perden grans quantitats d’energia a les hores de màxima producció de renovables; per això cal planificar sistemes d’emmagatzematge que permetin no dependre de la impredictibilitat de les grans energies renovables. En aquest sentit, la XCTEJ insta el govern a implicar-se més decididament en l’emmagatzematge d’energia i, per llei, dotar cada instal·lació renovable d’un sistema d’aplegament d’energia.

• Establir mesures de protecció de la salut i la qualitat de vida de les persones.

Garantir la preservació de la salut i no generar impactes negatius greus en la qualitat de vida de les persones és cabdal a l’hora d’emprendre una transició energètica justa i sostenible. En aquest sentit, per exemple, convé regular unes distàncies mínimes entre els parcs eòlics i fotovoltaics i qualsevol punt habitat.