Alba Badia: "No hi penses fins que algú et pregunta ‘com portes això de ser l’única noia a la classe?’"

Graduada en Enginyeria de Tecnologies Industrials, l’Alba Badia Rifà és presidenta i responsable de les operacions de llançament de Cosmic Reserach, associació estudiantil de la Universitat Politècnica de Catalunya de Terrassa. Enguany, ha estat una de les set dones tecnòlogues guardonades a la novena edició dels Premis DonaTIC, que atorga la Generalitat de Catalunya.

El passat mes de novembre, vas rebre el premi DonaTIC Revelació. Com ho vas viure?

Rebre el premi DonaTIC Revelació va ser com un somni. Sent sincera, mai hauria esperat guanyar aquest guardó. De fet, al principi, no em sentia mereixedora d’aquest premi. Dues companyes em van animar a presentar-me a la novena edició dels Premis DonaTIC. Jo no ho veia clar, però ho vaig fer. Per mi, ha estat un honor i més tenint en compte el gran talent femení que hi ha a Catalunya.

Així doncs, quina és la teva trajectòria professional?

Actualment, curso el darrer any del màster en Enginyera Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya de Terrassa. Prèviament, vaig fer el grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials. També, soc la 'team leader' (líder d'equip) de l’entitat Cosmic Research i treballo com a 'business developer' (desenvolupadora de negocis) a GTD.

Actualment, ets la presidenta de l’entitat Cosmic Research. Qui sou?

Cosmic Research som una associació d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya de Terrassa que ens dediquem a dissenyar, construir i llançar coets suborbitals. L’entitat va néixer l’any 2016 i des d’aleshores, hem llançat una quarantena de coets. De fet, un d’ells ha estat el coet més potent fet per un grup d’estudiants a tot l’Estat. El vam anar a llançar des de Huelva i va arribar a 7,8 quilòmetres.

A més, aquest any, estem d’enhorabona, ja que Cosmic Research ha estat el primer equip espanyol a ser seleccionat per a participar en la competició més prestigiosa del món de llançament de coets suborbitals, que se celebrarà properament als Estats Units.

Tot i la teva curta trajectòria professional, has hagut de fer front a la bretxa de gènere?

En el meu cas, crec que he tingut molta sort, perquè no puc dir que m’hagi trobat en un moment concret amb un fet desagradable. No obstant això, és cert que contínuament veus coses al teu voltant que et grinyolen, un comentari fora de lloc o un gest inapropiat. La veritat és que arriba un punt que t’acostumes, encara que soni trist dir-ho en veu alta. Al final, no hi penses fins que alguna persona no t’ho diu o t’ho pregunta: ‘Com portes això de ser l’única noia a la classe i a la feina?’.

Com podria el sector tecnològic ser més equitatiu?

No soc cap experta en aquest tema, però puc parlar des de la meva experiència. Recordo que em vaig apuntar al grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials encara pensant si aquest seria per mi. Jo no tenia els coneixements que tenien altres nois, els típics perfils que saben molt de cotxes, que saben molt de tecnologia. Com jo em vaig sentir en aquell moment, crec que per por moltes noies poden decidir no apuntar-se a graus de l’àmbit tecnològic.

Per això, penso que cal apropar aquestes professions a les aules, explicant-les, donant-les a conèixer entre els nois i sobretot entre les noies. Cal mostrar que aquestes feines són per a tothom i que es necessiten perfils molt diversos. En aquest punt, penso que és essencial crear referents, visibilitzar referents, dones on et puguis emmirallar i pensis: ‘jo vull ser com ella’. Al final, és com la majoria de gent escollim les nostres professions.