Una campanya clama contra la vulneració del dret a vot a 1,2 milions de persones a les eleccions catalanes

Eleccions rere eleccions, siguin municipals, europees, estatals o autonòmiques –com les que se celebraran aquest pròxim 12 de maig a Catalunya–, una anomalia democràtica es repeteix una vegada i una altra: centenars de milers de persones veuen com es nega el seu dret a la participació política en uns comicis electorals, la màxima expressió de la democràcia. 

Amb l’objectiu de denunciar aquesta disfunció, impròpia d’una societat que es vol inclusiva, igualitària i plenament democràtica, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) impulsa la campanya ‘Contra el racisme, dret a vot per tothom’. Una iniciativa amb què l’entitat vol posar el focus en el greuge que patiran 1,2 milions de persones d’origen divers en els pròxims comicis al Parlament de Catalunya, en què veuran impossibilitat l’accés al seu dret a vot pel fet de no tenir la nacionalitat espanyola.  

Es dona la paradoxa que moltes d’aquestes persones migrants resideixen al nostre país des de fa dècades o fins i tot són joves catalanes, filles de famílies d’origen divers, que han nascut a Catalunya. No obstant això, a causa de les limitacions i restriccions existents en el marc normatiu, seran discriminades sense poder elegir ni ser elegides, quedant així excloses de participar de la vida política de la societat, fet que suposa una vulneració dels seus drets civils i polítics. 

Coincidint amb la campanya electoral catalana per a les eleccions autonòmiques del 12 de maig, el CIEMEN ha llançat la iniciativa, que compta amb el suport de la Direcció de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Secretaria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i que vol conscienciar la població sobre aquesta vulneració del dret a vot que impacta en una part important de la societat i menyscaba la salut democràtica del país.   

“Estem parlant que al voltant d’un 16% de la ciutadania que viu i treballa a Catalunya no pot votar i es nega el seu dret a ser subjecte polític en unes eleccions en què es discuteixen temes centrals que els afecten directament”, assenyala a Xarxanet el David Minoves, president del CIEMEN. 

Així ho fa palès el vídeo realitzat amb jovent d’origen divers que ha presentat l’entitat com a tret de sortida de la campanya, en què es mostra sense embuts la discriminació de la qual són víctimes per no poder votar, però també per altres raons, com els seus trets físics, entre altres. L’espot ha estat realitzat per Tota la Mandanga Produccions, amb la col·laboració de l’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT.

Una anomalia democràtica que impulsa la xenofòbia i els discursos d’odi

La denúncia del CIEMEN vol posar l’accent en el risc per a la societat que suposa que un alt nombre de persones pateixin aquesta vulneració dels seus drets de manera persistent i continuada. “Creiem que aquesta anomalia democràtica implica un perill real de trencament de la cohesió social”, alerta Minoves, qui recorda que “un 16% de les persones que viuen i treballen a Catalunya, i que en alguns municipis s’eleva fins al 21%, no és un percentatge menor i representa un atemptat contra els drets humans universals i contra el pacte de drets civils i polítics que garanteix Nacions Unides”.

Aquesta situació, de retruc, facilita la xenofòbia i els discursos d’odi contra la població migrant, a qui es culpabilitza repetidament de tots els mals de la nostra societat. “Ens trobem que a qui més afecta aquesta mena de discursos no es pot defensar electoralment i, per tant, qui els perpetra no té cap mena de penalització a les urnes, surt de franc”, explica Minoves, qui defensa que la millor manera que això tingui un cost polític és que aquestes persones puguin defensar-se votant “en legítima defensa”.

Per tot plegat, és urgent obrir un debat que permeti procurar el dret a vot per a tota la ciutadania i evitar que aquesta discriminació es repeteixi eleccions rere eleccions. I això reclama acabar amb un accés a la nacionalitat excessivament restrictiu i excloent per a les persones que viuen i treballen a Catalunya, o que fins i tot hi han nascut. 

“Avui aquest debat no es pot fer amb normalitat en la mesura en què legalment no és factible sense una reforma de la Constitució espanyola o una nova llei electoral catalana, cal legislar i reformar el que faci falta perquè sigui efectiu”, diu el president del CIEMEN. 

Amb tot, aquesta problemàtica no pot allargar-se més i cal buscar vies per erradicar-la. “Si tot l’argument és que legalment no és factible, aleshores cal plantejar-se quin és el problema perquè hi hagi tanta dificultat per accedir a la nacionalitat o buscar altres camins, com que el dret a vot no estigui vinculat a la nacionalitat, sinó a la ciutadania i al veïnatge, per exemple”, proposa Minoves. 

Sigui com sigui, l’evidència és que el dret a vot, un element clau per a la inclusió i la cohesió social, no pot quedar supeditat a reformes legals que no arriben o a laberints burocràtics sense sortida. “No podem acceptar que es busquin subterfugis per no acceptar que els drets civils i polítics són per a tothom”, conclou Minoves.