Dolors Vinyoles: “La transferència de coneixement contribueix a l’apropament entre humans i natura”

La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, està duent a terme un projecte de renaturalització del riu Besòs. Es tracta d’una estratègia pionera que mostra com la cooperació entre la universitat, les institucions públiques, i la ciutadania, és primordial en el manteniment i la recuperació de la biodiversitat dels entorns naturals catalans. A més, és també un exemple paradigmàtic dels beneficis d’apostar per la transferència de coneixement des de les universitats.

Dolors Vinyoles Cartanya, professora agregada de la Universitat de Barcelona i Vicedegana de Recerca i Transferència a la Facultat de Biologia, explica les claus del projecte i subratlla la seva capacitat de posar en diàleg l’administració, la ciutadania i l’àmbit investigador, acadèmic i universitari, i els beneficis que això suposa.

Com sorgeix el projecte de renaturalització del riu Besòs?

L'any 2018 l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va engegar el projecte Refugi de Biodiversitat, amb la protecció d’una part de la llera del riu per fomentar els processos d'autoregeneració de l'ecosistema fluvial. La iniciativa va evolucionar cap a un Projecte de Renaturalització 2020-2027 mitjançant la creació del Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs.

Aquest projecte, pel qual l’Ajuntament rep finançament dels Fons Europeus Next Generation mitjançant la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, compta també amb finançament de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i del propi Ajuntament de Santa Coloma amb un impuls directe de l’Alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i sota la direcció del biòleg Tomàs Carrión, Director de Serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

En què consisteix?

El projecte global consisteix en actuacions al llarg de 3 Km de riu i combina tres pilars bàsics: la recuperació de la biodiversitat, accions de divulgació científica ciutadana i educació ambiental.

Respon principalment a cinc objectius: millorar la connectivitat ecològica entre els parcs naturals de la Serralada de Marina i de la Serra de Collserola, amb la vall del Besòs com a protagonista; millorar les condicions per al desenvolupament de la població d’anguila europea (Anguilla anguilla), en perill crític d'extinció; recuperar els desapareguts hàbitats llacunars propis de l’ecosistema del tram final del Besòs per augmentar la presència d'espècies de peixos i amfibis; reduir la presència d'espècies exòtiques invasores, entre elles la canya americana (Arundo donax); i crear un espai educatiu on dur a terme activitats de divulgació, educació ambiental i ciència ciutadana.

En quines fases es desenvolupa el projecte i en quin estat es troba actualment?

Consta de tres fases. La primera, iniciada el 2022, va finalitzar el març de 2023, va consistir en crear un refugi de biodiversitat al Parc fluvial entre el Pont Vell i Can Zam (marge dret). En aquesta zona s’han construït tres llacunes, i en totes elles s’hi han plantat més de 1.500 exemplars d’arbres, arbustos i plantes autòctones, i s’hi ha instal·lat hotels d’insectes, nius d’ocells i ratpenats, i biotroncs i rampes.

 La primera és una llacuna didàctica on es poden observar espècies de flora i fauna, una mena d’aula a l’aire lliure on es fan activitats de divulgació i educació ambiental, per a famílies i escoles. És una superfície amb més de 500m2 amb aigua procedent del riu, en constant renovació. Les altres dues llacunes són d’accés restringit. Són “llacunes d’hàbitat”, dedicades a tasques de caràcter científic i de potenciació de zones d’alimentació i reproducció d’aus, peixos i amfibis. Aquestes llacunes es depuren amb un sistema de depuració terciària instal·lat als anys 90.

I ara us trobeu a la segona fase?

Sí, es tracta de fer un connector ecològic entre el riu Besòs, el parc de Can Zam la Serra de Collserola i la Serralada de Marina, i executar actuacions sobre el mur del marge dret del riu per promoure la biodiversitat. S’aprofitaran, com a connectors ecològics, petites torrenteres naturals que seran restaurades per a aquesta funció. Aquestes obres començaran l’estiu de 2024 i previsiblement finalitzaran durant el 2025.  També es crearan basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal i es connectaran amb el curs fluvial per tal que funcionin com a refugi per a la fauna aquàtica en cas d’emergència (per exemple episodis greus de contaminació).

Alhora, es plantaran més de 17.000 exemplars d’arbres, arbustos i espècies herbàcies, i també es crearan noves “llacunes hàbitat” i una illa de biodiversitat per potenciar la nidificació del blauet (Alcedo atthis) i del corriol petit (Charadrius dubius). També es crearà una connectivitat entre el Parc de Can Zam i el Riu Besòs i es desenvoluparan nous espais inundats per potenciar l’expansió al territori de la llúdriga europea (Lutra lutra). En total, aquesta actuació tindrà un cost de més de 3.800 milions d’euros, finançats per l’Ajuntament de Santa Coloma i els Fons Next Generation mitjançant la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

I, finalment, en què consistirà la fase tres?

La Fase 3 s'iniciarà el 2025. Les principals accions són la generació de prats fluvials al marge esquerre del riu, riu amunt de Can Zam, deixant que la natura s’expandeixi per sí mateixa i sense gaire intervenció humana. La part crucial d’aquesta fase és la implantació d’un gran connector ecològic entre la Serra de Marina i el riu mitjançant el Torrent del Bosc Llarg; i la creació de diversos punts d’observació de fauna amb finalitats científiques.

Aquesta actuació tindrà un cost d’1 milió d’euros i serà cofinançada entre l'Ajuntament de Santa Coloma i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Què és una renaturalització? I un refugi? Com contribueixen a la recuperació de biodiversitat?

Els refugis de biodiversitat són zones protegides per la llei i tenen per objecte conservar els ecosistemes (espècies amenaçades, hàbitats...). No hi ha intervenció humana, més enllà de la protecció. En canvi, la renaturalització compta amb la intervenció humana, igual que la restauració ecològica, però no són el mateix.

La restauració ecològica proporciona assistència a la recuperació d’un ecosistema que ha estat degradat (per exemple millorant-ne l’hàbitat, introduint o reforçant les poblacions d’espècies amenaçades...). La renaturalització, en canvi, va més enllà d’una acció d’assistència i posa els mitjans per tal que els ecosistemes es recuperin espontàniament, és a dir, per si mateixos. Només cal alliberar-los de les pressions humanes. Aquest és el cas del Projecte de Renaturalització del Besòs que, amb la intervenció inicial, potencia que sigui la pròpia flora i fauna les que acabin colonitzant, de manera espontània, aquest espai natural.

Com sorgeix l’acord amb l’Ajuntament de Santa Coloma? Per què?

L’ajuntament sempre s’ha mostrat interessat en fomentar la cultura i el coneixement, i també sensible als temes mediambientals. Això l’ha portat a crear un bon vincle amb la Universitat de Barcelona, amb qui comparteix uns mateixos objectius. Per exemple, el 2003 va crear el campus universitari de Santa Coloma dins del Campus de l’Alimentació de Torribera. S’hi estudia Nutrició Humana i Dietètica i  Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UB i alguns graus no presencials de la UNED.

A més, des del 2014, l’Ajuntament de Santa Coloma ha comptat amb investigadors de la Facultat de Biologia per fer un seguiment de l’estat de conservació de la comunitat de peixos del Besòs, amb un caràcter divulgatiu i festiu, de manera que aquests mostrejos científics de peixos es fessin oberts al públic i en diumenge. Es tracta d’apropar la ciutadania a la tornada dels antics pobladors del riu, on es mostren els peixos vius a la ciutadania.

I és en aquest marc, de col·laboració constant, que sorgeix l’acord per al projecte de renaturalització?

Sí. El juny de 2022, el Rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i lʼAlcaldessa de lʼAjuntament de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, van signar el conveni de col·laboració per al Projecte de Renaturalització del Riu Besòs. La Universitat de Barcelona dona suport al projecte mitjançant algunes de les activitats docents de la Facultat de Biologia (treballs de recerca, i Treballs de fi de grau i de màster) i a través d’alguns membres del professorat, com en Gustavo Llorente o jo mateixa, com a part del Comitè Científic Assessor del projecte.

Qui desenvolupa les diferents accions? Quantes persones hi han participat fins ara?

Des de març de 2023 han participat prop de 2.000 persones en les diferents activitats del programa. Entre aquestes, s’inclouen les visites al Refugi de Biodiversitat (Fase 1), la pesca científica, l’anellament científic d’ocells, i, finalment, les visites a l’EcoAula Visual (un mural educatiu de més de 2.000 m2 de superfície amb més de 100 espècies animals i vegetals del riu Besòs representades).

En quin estat està actualment el projecte?

En els 2 anys que portem de conveni, la Universitat de Barcelona ha realitzat, junt amb l’empresa GESNA d’estudis ambientals i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), una diagnosi preliminar a les obres de Renaturalització del Besòs sobre l’estat de conservació de les espècies de vertebrats lligades al medi aquàtic: peixos, amfibis i alguns rèptils. Sense aquests mostrejos preliminars, no es podria avaluar l’efectivitat de les accions de renaturalització dutes a terme en tots aquests anys.

Ens trobem, doncs, en la fase control. És a dir, amb les dades recollides al principi per ser comparades al final (quan es tornaran a repetir els mostrejos) i quan es podrà determinar quina ha estat l’efectivitat de les actuacions. Serà també al final del projecte quan la Universitat de Barcelona podrà proposar al seu alumnat de fer Treballs de fi de grau (TFGs) o de Màster (TFMs) al Refugi de Biodiversitat del Besòs, ja que no es pot fer un treball de recerca sense una fase d’estudi de “control” i una fase “experimental” finalitzada.

Per tant, de moment, quins són els resultats?

S’espera que sigui quan hagi acabat el projecte quan es comencin a veure veritables millores, que és quan haurà passat prou temps i s’haurà mitigat l’impacte generat per les pròpies actuacions (per exemple, per l’entrada de maquinària, erosió...). Serà al final quan esperem l’arribada de les espècies que ens indicaran una millora substancial de l’ecosistema i que seran indicadores de l’efectivitat de les accions dutes a terme.

I quines són aquestes espècies? En quin estat es troba ara el Besòs a Santa Coloma?

Són espècies de peixos com el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squalius laietanus) i l’anguila (Anguilla anguilla); espècies d’amfibis com la granota verda (Pelophylax perezi), i espècies de rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Els resultats preliminars són que han començat a arribar aquestes espècies d’amfibis i rèptils tan esperades, però que encara no han format poblacions estables i amb capacitat reproductora. Pel que fa a les espècies de peixos, ens trobem en la mateixa situació: puntualment podem trobar bagres, anguiles, i algun barb de muntanya, però encara mai hem trobat juvenils de bagres i barbs que puguin corroborar l’existència de poblacions estables amb capacitat reproductora. Pel que fa a l’anguila, la reproducció té lloc al mar dels Sargassos, al Golf de Mèxic.

Quins beneficis aporta a la ciutadania, ja no només a nivell mediambiental sinó també pel que fa a la transferència de coneixement, un projecte de biodiversitat com aquest?

En primer lloc, no es pot entendre el desenvolupament sostenible sense tenir en compte la protecció i recuperació dels ecosistemes, ja que el contrari agreuja la pèrdua en la qualitat de vida, la globalització i la pobresa. La degradació dels ecosistemes recau en una disminució dels béns i serveis que ens proporciona la natura, i que se’ls dona el nom de serveis ecosistèmics o serveis ambientals. No podem desglossar aquests beneficis ecosistèmics dels de la transferència del coneixement.

A part de funcions com les de proporcionar-nos recursos alimentaris, disminuir l’impacte del canvi climàtic i aportar-nos beneficis psicològics, està clar que la recuperació d’espais naturals ens apropa a la natura en un segle on la relació entre humans i natura s’ha anat afeblint. La transferència de coneixement contribueix a aquest apropament imprescindible, un apropament sense el qual les generacions futures no podrien arribar a estimar allò que els caldrà protegir.

I viceversa, com la ciutadania i la participació poden contribuir al treball científic per la millora de la biodiversitat?

Un dels punts forts de projectes com aquest és que promouen la col·laboració entre la ciutadania, els responsables polítics, els sectors professionals, la  comunitat científica i altres parts interessades en els processos de presa de decisions en la conservació dels ecosistemes.

En aquest sentit, cada vegada són més els projectes científics que compten amb una participació ciutadana. És  dir, projectes en els quals els mateixos ciutadans són una part dels actors. El Projecte de Renaturalització del Besòs no n’és una excepció. I existeixen, en aquest sentit, algunes eines interactives a la nostra Facultat de Biologia, com l’App “RiuNet”,  per complementar les dades científiques obtingudes pels investigadors amb dades obtingudes pels ciutadans sobre l’estat hidrològic i ecològic dels rius de Catalunya.  

I pel que fa a la participació de l’alumnat, específicament: Quins beneficis els aporta als alumnes participar en projectes com aquest? I a l’inrevés, quins avantatges suposa per a un projecte com aquest treballar amb estudiants?

La resposta és ben senzilla. Si alguna cosa necessitem, i que sobretot necessita la gent jove, és esperança. I un projecte de renaturalització com aquest, en el que d’aquí a pocs anys esperem veure un Besòs naturalitzat, amb barbs de muntanya i anguiles remuntant el riu, amb llúdrigues, amb cabirols, toixons, guineus i blauets llançant-se a pescar peixos... no és això una porta oberta a l’esperança?

Els nostres joves, com podrien encarar els reptes ambientals que ens venen a sobre si no és amb una bona dosi d’esperança? Per a mi, la participació de l’alumnat en un projecte com aquest suposa un clar benefici que va més enllà de l’aprenentatge inherent a qualsevol treball o projecte de recerca on només s’aprenen unes habilitats d’interès professional. I vice-versa, la participació de l’alumnat en projectes com aquest ens portarà un món millor.

Col·laboreu o heu col·laborat amb alguna entitat sense ànim de lucre per a dur a terme el projecte?

Sí, des de la Facultat de Biologia per ara hem treballat amb la Societat Catalana d’Herpetologia per fer la diagnosi prèvia de l’estat de conservació dels amfibis i rèptils del Besòs lligats a la vida aquàtica.

L’Ajuntament, però, ha col·laborat amb entitats sense ànim de lucre com Galanthus, el Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord i l’Asssociació de Defensa Forestal Serralada de Marina.

Des de la facultat, teniu més projectes d’aquestes característiques?

La Universitat de Barcelona, per mitjà de la Facultat de Biologia, té dos convenis de col·laboració en marxa que, ben mirat, són renovacions de convenis anteriors: un amb l’Ajuntament de Viladecans i un altre amb la Fundació Barcelona Zoo. El conveni que signarem amb l’Ajuntament de Vildacecans té per objecte dur a terme treballs de recerca i activitats docents a l’Espai Protegit de Remolar-Filipines. Investigadors de la nostra facultat hi duen a terme part de la seva recerca i també s’hi desenvolupen tant Tesis doctorals com Treballs de fi de grau (TFGs) i de Màster (TFMs), així com pràctiques d’assignatures.

L’objectiu principal d’aquesta col·laboració és millorar la gestió i conservació dels Espais Naturals del Delta del Llobregat amb un especial èmfasi en la transferència del coneixement al nostre alumnat. Pretenem entendre millor les interaccions complexes que es donen entre els ecosistemes del Delta, els humans i les seves activitats, especialment pel que fa els ecosistemes aquàtics i litorals, peces claus en aquest entorn.

I pel que fa al conveni amb la Fundació Barcelona Zoo?

Tenim un conveni marc per a impulsar iniciatives conjuntes en l’àmbit de la conservació d’espècies animals i de la divulgació dels valors que menen la preservació del medi ambient i del patrimoni natural. A més, la UB té interès en poder oferir, en l’entorn del Parc Zoològic, activitats docents com pràctiques d’assignatures de grau i de màster, Pràcticums i Treballs de Fi de Grau (TFG) i Treballs de Fi de Màster (TFM) enfocats a la recerca en comportament animal i en benestar animal.

D’aquest conveni marc hi podran penjar futurs projectes de recerca amb la Fundació Barcelona Zoo, no necessàriament en l’àmbit del Parc Zoològic, com el que UB aviat iniciarà junt amb l’ICM-CSIC. Es desenvoluparà en el Parc d’Esculls de Barcelona (PEBCN) de la Fundació Barcelona Zoo, uns esculls artificials fondejats l’any 2003 i als que se n’estan afegint de nous. El propòsit d’aquests esculls artificials és millorar la biodiversitat marina en l’entorn ambiental del Port Olímpic. El propòsit del projecte que aviat iniciarem és fer un seguiment de la fauna marina que els utilitza per poder-ne avaluar l’efectivitat.

Com valores un projecte de renaturalització d’un espai fluvial d’aquestes dimensions i característiques? 

El Refugi de Biodiversitat del Besòs a Santa Coloma de Gramenet és un Projecte de Renaturalització d’un riu fortament antropitzat pioner a Catalunya. En el marc dels objectius de desenvolupament sostenible i de la recuperació dels serveis ecosistèmics, el projecte pretén millorar la resiliència de l’ecosistema fluvial davant el canvi climàtic.

També, com a projecte pioner, té l’objectiu de generar un model d’intervenció en el medi natural mitjançant solucions basades en la natura (Nature Based Solutions). Tot això el fa realment especial i esperem que sigui un exemple a seguir en benefici d’altres rius del nostre país que també es troben sotmesos a una forta pressió humana. Els rius, font de vida a l’entorn dels quals s’han desenvolupat les grans civilitzacions humanes, no poden ara quedar en el nostre oblit.