El Fons Català denuncia les vulneracions de drets de les persones refugiades des de Lesbos i Sèrbia

La precarietat, la inhumanitat i la desesperança són, des de fa anys, la realitat que viuen cada dia milers de persones a les anomenades fronteres hostils per entrar a la Unió Europea (UE). Desprotegides contra les vulneracions sistemàtiques dels seus drets fonamentals, les persones refugiades que intenten arribar a Europa veuen com la seva situació empitjora dia rere dia sense aturador. 

Amb l’objectiu de denunciar aquesta deriva i prestar suport a les persones afectades, una delegació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha viatjat a Lesbos (Grècia) i Sèrbia, enclavaments on milers de persones queden atrapades sense alternativa. 

La missió, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, vol documentar de primera mà el context de crisi d’acollida que es viu i fer seguiment de la tasca de les organitzacions humanitàries que treballen a terreny per contenir l’emergència, malgrat les creixents dificultats amb què es topen per fer la seva feina.

Des de l’entitat, en un manifest, alerten que situacions com l’increment de la securització de fronteres, l’establiment de pactes internacionals restrictius i l’auge de l’extrema dreta al món, entre altres, estan provocant un augment alarmant de les vulneracions de drets a les rutes de fugida. En aquest context, el Pacte de Migració i Asil de la UE no ha fet més que reforçar l’òptica securititzadora i criminalitzadora envers les migracions i el refugi.

“Estem visitant aquestes fronteres hostils, en què milers de persones, moltes d’elles molt joves, han passat penúries per arribar fins aquí i veuen com es vulneren els seus drets i són víctimes de tota mena de violències, abocant-les a una situació de gran precarietat i desprotecció”, explica des de la zona el David Minoves, director del Fons Català, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). 

La missió del Fons Català s’emmarca en la campanya ‘Món Local Refugi’, que treballa per donar suport a la població refugiada i desplaçada forçosament, tant en països d’origen i primera acollida com en les rutes de fugida. Concretament, s’ha desplaçat a l’illa de Lesbos i a Sèrbia, en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i amb Kosovo i Montenegro, al sud. 

A terreny, organitzacions aliades del Fons Català com No Name Kitchen (NNK), KlikAktiv, el Legal Center Lesbos (LCL) o La Garriga Societat Civil (La Garriga SC) acompanyen i donen suport a les persones refugiades a través dels seus projectes. La delegació s’ha reunit amb equips de totes elles, però també amb persones atrapades a l’illa de Lesbos i a camps informals i de trànsit situats a les fronteres de Sèrbia amb Hongria i Romania.

Les fronteres, espais de vulneracions de drets

Des de Xarxanet hem pogut parlar amb el David Minoves, qui ha assegurat que la missió ha pogut constatar in situ diverses vulneracions de drets fonamentals a què s’exposa la població en moviment en aquestes fronteres hostils. 

“Algunes de les persones amb qui ens hem trobat ens han explicat tot el seu recorregut fins a arribar a aquestes fronteres i com han patit violència física per part de la policia de diferents estats. Alhora, han estat víctimes d'agressions sexuals, de tràfic i també de segrestos per extorsionar les seves famílies en els països d'origen”, explica Minoves, qui afegeix que a moltes se’ls ha negat drets bàsics a l'aixopluc amb seguretat.

“Han hagut de dormir al ras o a la intempèrie i s’han topat amb dificultat per accedir a l'alimentació i a la salut”, completa el director del Fons Català. Tot plegat ho han constatat tant als Balcans, amb testimonis de persones que han vingut des de l'Afganistan, Eritrea i Síria, com també a Grècia, on les diferents ONG que assisteixen a les persones refugiades els han explicat que la vulneració del dret a la salut en els camps refugiats i les violències sexuals i masclistes que pateixen moltes dones dins d’aquests espais són habituals.

Durant la missió, per exemple, han conegut el cas d’un jove afganès de dinou anys que va sortir del seu país fa set anys arran de la violència perpetrada pels talibans i que ha viscut un trànsit migratori que l’ha dut a travessar l'Afganistan, l'Iran i Turquia, on va quedar-se durant cinc anys treballant fins que es va veure forçat a marxar per l'assetjament de les autoritats turques. Després de travessar el Mediterrani, va entrar a Bulgària a través de Grècia.

“Ens va explicar les diferents violències que havia patit per part de la policia i de les màfies, i va expressar la seva desconfiança envers les autoritats i totes aquelles persones que no venen de la mà de les ONG que donen assistència, atès que la situació de vulneració en què està és fruit també de moltes situacions d'abusos per part de persones que han format part de la delinqüència organitzada al llarg de tot el seu recorregut”, precisa Minoves.

Més dificultats per a les organitzacions que treballen a terreny

Com exposa aquest jove afganès, una de les poques vies de suport que troben aquestes persones ve de la mà de les organitzacions que treballen a les rutes de fugida. Per exemple, la missió del Fons Català ha copsat la situació a Sid, al nord-oest de Sèrbia, a tocar de la frontera amb Croàcia, on NNK treballa prestant assistència bàsica a les persones refugiades, però també les ajuda amb material i suport psicològic, legal i polític.

Tant NNK i KlikAktiv, a Sèrbia, com el Legal Center Lesbos i La Garriga SC, a Lesbos, i moltes altres entitats amb presència a terreny, desenvolupen tasques de tota mena: des d’oferir suport a necessitats bàsiques com l'allotjament, la manutenció, l'assistència mèdica i psicosocial, l'acompanyament, fins a treball comunitari i d'orientació, entre altres.

“Això sobretot es desenvolupa a la ruta dels Balcans amb organitzacions que estan formades per persones dels mateixos països, sigui de Sèrbia o d'altres països, o també de voluntàries internacionals”, detalla Minoves, qui apunta que aquestes tasques han anat derivant cap a un tipus de treball més d'assistència socio-jurídica i de gestió d'accés a drets, a causa de la vulneració de drets humans que estan patint aquestes persones i l'assetjament per part de les màfies que se'n volen aprofitar.

Especialment a les illes gregues, la missió del Fons Català ha destacat la feina pel que fa a l’assistència jurídica i de litigi contra les autoritats que vulneren els drets de les persones refugiades. “Estem passant d'un suport més assistencial a necessitats bàsiques i peremptòries a un suport més estratègic per a la defensa i garantia d'accés a drets fonamentals”, expressen.

Amb tot, la realitat és que aquestes entitats es topen cada cop amb més dificultats per dur a terme la seva tasca i han de fer front a severes restriccions i treballar en un context d’assetjament i criminalització que les sotmet a una gran pressió. Bona part d’aquests obstacles s’han aguditzat amb el Pacte de Migració i Asil, que priva a les entitats de donar assistència i respondre amb humanitat a aquesta emergència.

Així, des que va esclatar la llarga crisi d’acollida que va començar el 2015, les condicions en què treballen les organitzacions han anat variant en funció dels canvis polítics que s’han produït a Europa, i l'empitjorament s’ha fet evident en aspectes com el reforç de la securitització de les fronteres.

“Tot això fa que sigui molt més perillós travessar aquestes fronteres i algunes d'aquestes ONG s'han vist assetjades per part de les autoritats, se’ls ha negat  la possibilitat d'accedir a les persones refugiades i han hagut de patir situacions de denúncia i, fins i tot, intents d’il·legalització i de criminalització”, suma Minoves.

De fet, a conseqüència d’aquestes polítiques, moltes ONG que treballaven en aquestes fronteres hostils des del 2015, especialment a Lesbos i les illes gregues, han anat marxant a poc a poc, a mesura que la situació s'ha anat cronificant. “Hem passat una situació de menys visibilitat de les persones refugiades que estan tancades en els camps de refugiats i que cada cop són menys accessibles per part de la població en general i també de les ONG”, conclou Minoves.