Joan Cartanyà: “La conservació d’un patrimoni natural demana conèixer-lo i estimar-lo”

Reboll Serveis Ambientals va néixer oficialment el 2020, però la seva gènesi ve de molt més lluny. Més concretament, del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, una entitat naturalista que ja oferia activitats d’educació ambiental fa tres dècades. 

Articulada com una cooperativa de treball, Reboll actua principalment a la Conca de Barberà i comarques veïnes, i treballa àmbits com l’educació ambiental, el voluntariat ambiental, l’estudi del medi natural i l’ecoturisme, entre altres. Tot plegat, a través de valors com la innovació, la creativitat i la inclusivitat, que defineixen l’essència de l’entitat. En parlem amb el Joan Cartanyà, un dels fundadors de la cooperativa. 

L’origen de Reboll Serveis Ambientals prové d’una altra entitat.

D’alguna manera, sí. Tot plegat ho vam començar un grupet de gent que estàvem en una altra entitat, el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. Més concretament, vam ser quatre persones del centre que ens vam engrescar a muntar una cooperativa per oferir serveis ambientals. I d’aquí va néixer Reboll.

Quins objectius us vau plantejar?

Bàsicament, el que preteníem era organitzar-nos com una cooperativa de treball per oferir serveis ambientals. I això és el que hem fet. Avui, duem a terme activitats d’educació ambiental, de voluntariat ambiental, activitats d’ecoturisme o turisme regeneratiu, així com projectes de natura i de recuperació d’espais naturals. Ara, per exemple, tenim un projecte que es diu ‘Basses Amigues’ per crear punts d’aigua i n’estem preparant un altre relacionat amb boscos i espais oberts.  

Preservar i difondre el patrimoni natural de la Conca de Barberà centra bona part de la vostra activitat. Es valora prou?

Crec que no, i no només passa aquí, sinó a molts llocs. En general, la gent coneix i visita el patrimoni o elements d’interès cultural i natural d’altres indrets, però no ho fa amb el que té al costat de casa. I, és clar, el desconeixement del patrimoni sovint porta a l’oblit, i això fa que perdi interès i no ajuda a preservar-lo. 

Des de la cooperativa treballeu perquè això no passi.

Nosaltres tenim molt clar que la conservació d’un patrimoni demana conèixer-lo i estimar-lo. Per això fem activitats d’educació ambiental, de voluntariat i de divulgació, entre altres. En aquest sentit, per exemple, hem publicat una guia de flora del Paratge Natural de Poblet. 

Així, valorar el patrimoni és el primer pas?

El primer és conèixer el patrimoni que tens. Després, quan el coneixes, cal visitar-lo. Nosaltres oferim activitats d’ecoturisme per apropar-lo a tothom. I un cop el coneixes, el visites i el toques de prop, és quan ve l’enamorament i el sentiment, que és bàsic per prendre consciència de la necessitat de preservar-lo i deixar-lo el millor possible per a les generacions futures. És per això que creiem que les activitats d’educació ambiental, voluntariat i coneixement de l’entorn són tan necessàries. De fet, això és el que es pretenia quan van començar les primeres accions d’educació ambiental cap als anys vuitanta.

"Cal trobar fórmules creatives per apropar el patrimoni natural a la societat i fer-lo estimar".

Avui estem millor que aleshores.

Evidentment, però encara tenim molta feina per fer. Nosaltres ens enfoquem molt a arribar a persones que no estan tan sensibilitzades amb el tema ambiental. Jo fa molts anys que em dedico a organitzar activitats ambientals i t’adones que atraus sempre la mateixa gent, que són persones que, en un grau o un altre, ja tenen una certa sensibilitat ambiental.

Vosaltres voleu anar més enllà i arribar a nous públics.

La nostra aposta per l’ecoturisme va per aquí, per arribar a nous públics. Les activitats turístiques atrauen tota mena de persones, amb sensibilitats molt diferents. Des de la persona que té un mínim de sensibilitat pel que fa a la necessitat de preservar la biodiversitat, per exemple; fins a aquella persona que considera que això és absurd i el que cal és generar economia i que la gent es pugui guanyar bé la vida. 

I l’ecoturisme pot ajudar a canviar mentalitats?

Sí, perquè quan les persones estan gaudint del patrimoni natural, de manera subreptícia, sense adonar-se’n, provoquem en elles elements de reflexió. És a dir, quan frueixen del patrimoni, encara que no estiguin sensibilitzades, és quan veuen que potser sí que val la pena preservar-lo. Per tant, en realitat acabem fent una activitat d’educació ambiental, però sense que ni tan sols se n’adonin, perquè venen a gaudir del patrimoni. 

Una altra de les activitats que plantegeu en aquest sentit és el team building.

Encara no l’hem posat en marxa, però començarem ben aviat. Es tracta d’activitats que es fan, sobretot, amb grups d’empresa per reforçar-ne la cohesió. La idea és plantejar als grups problemes ambientals i que treballin per resoldre el problema de manera grupal. Nosaltres ho veiem com una manera més de sensibilitzar persones que, moltes vegades, no tenen un interès previ en qüestions ambientals. Al cap i a la fi, pensem que cal trobar fórmules creatives per apropar el patrimoni natural a la societat i fer-lo estimar.

Vosaltres ja heu explorat aquestes fórmules creatives.

Tenim dos escape rooms. Un a Montblanc, i un altre que ara començarem a l’Espluga de Francolí al voltant de l’aigua, atès que aquesta població, des de fa un parell d’anys, té seriosos problemes en relació amb aquest tema. Hem muntat una història sobre aquesta problemàtica. És una manera de passar-s’ho bé i, alhora, reflexionar. 

També doneu molta importància a la inclusivitat.

Sí, en l’àmbit de l’ecoturisme, hem dissenyat activitats pensades perquè les pugui fer tothom, des de persones en cadira de rodes fins a persones amb discapacitat. Són activitats inclusives, però no discriminatòries, és a dir, que no estan pensades exclusivament per a aquests col·lectius, sinó que la idea és incloure’ls a les nostres activitats ordinàries. Pensem que aquí hi ha un buit important, sobretot en activitats que es fan a la natura.  

Pel que fa a l’educació ambiental, dieu que l’enfoqueu des d’una mirada transversal. En quin sentit?

Et poso un exemple. A la zona, tenim espais amb art rupestre. Això no té res a veure amb temes ambientals, perquè estem parlant de patrimoni cultural. Nosaltres, però, organitzem un passeig per la zona i el que fem és posar l’art rupestre en context. Parlem que es va pintar durant la prehistòria i ens situem en aquest període històric, i observem els canvis que ha experimentat el paisatge natural al llarg del temps, el comparem amb l’actual i parlem de la manera en què hem incidit en aquest paisatge. I això ho fem amb moltes activitats d’aquesta mena. 

Una altra de les tasques de Reboll és l’estudi i avaluació del medi natural. En quin moment estem?

Jo no soc un pessimista de mena, al contrari, però la realitat és que la situació climàtica és preocupant. Hem anat massa lluny i moltes coses ja no les podem tirar enrere. Al final, el que hem de fer és adaptar-nos i, sobretot, evitar que vagi a més. Un dels problemes és que parlem d’una situació a escala planetària, en què intervenen i interaccionen molts poders, administracions, països i territoris. I això complica molt anar a l’una. Cal continuar insistint i treballant, encara que sigui a petita escala, i fer tot allò que estigui a les nostres mans. 

El vostre gra de sorra el poseu amb projectes com ‘Basses amigues’.

És un projecte que tenim en marxa amb l’objectiu de crear i recuperar punts d’aigua per fomentar la biodiversitat. Arreglem basses i rehabilitem punts d’aigua a zones absolutament seques que ho necessiten. D’aquesta manera, afavorim la biodiversitat faunística i florística de la zona. A més, ho fem amb part de recursos que ingressem de guiatges i altres activitats, per revertir-los al territori.

El tema econòmic és el principal escull que us trobeu per dur a terme la vostra tasca?

Sense dubte, és la gran dificultat que tenim. Encara tenim massa dependència de les subvencions i volem reduir-la. Per això, en part, també estem plantejant aquestes activitats de team building i altres. Al final, els diners de les subvencions són un tema problemàtic per a les entitats, perquè impliquen molta tasca burocràtica i limitacions de liquiditat, entre altres. Ens presentem a licitacions de projectes i ho gestionem com podem.

Un repte de cara al futur.

Estem treballant en un nou projecte, que si tot va bé presentarem després de l’estiu, que se centra a recuperar espais oberts en zones forestals. La zona de boscos a Catalunya, en general, és alta. I l’increment de la massa forestal acaba sent un problema perquè moltes espècies de flora i fauna necessiten espais oberts, com les rapinyaires per caçar. L’objectiu és recuperar aquestes zones verdes, no només per fomentar la biodiversitat, sinó per poder controlar millor els incendis.