Una guia del Fons de Defensa Ambiental apropa els litigis ambientals a entitats i ciutadania
Comparteix
La publicació ofereix eines pràctiques per preparar casos, construir aliances i utilitzar la via judicial com a part d’una estratègia més àmplia de defensa del territori.
El cas Urgenda als Països Baixos, la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va donar la raó a les Klimaseniorinnen suïsses o el primer litigi climàtic contra l’Estat espanyol han situat els tribunals com un terreny cada cop més rellevant en la defensa del clima i el medi ambient. Sobre el cas suís, Meritxell Cotrina, advocada del Fons de Defensa Ambiental (FDA), explicava en una entrevista a Xarxanet que “casos com aquest són molt importants perquè creen precedents i obren la porta a actuar en altres països membres de la Unió Europea (UE) per condemnar els estats per inacció climàtica”.
Per aprofundir en aquesta via, l’FDA ha elaborat la ‘Guia de litigis ambientals estratègics’, un document que vol acostar aquesta eina a entitats, col·lectius i ciutadania interessada en la defensa del territori. La publicació parteix de la idea que el dret pot ser una eina de transformació social, però cal saber com fer-la servir i com actuar. En aquest sentit, la guia no està pensada només per a professionals jurídics, sinó també per a entitats, grups organitzats i persones vinculades a conflictes ambientals que busquen defensar drets col·lectius davant de projectes, decisions o inaccions que posen en risc el territori.
La guia repassa i ordena els principals elements d’aquesta mena de litigis, que sovint poden ser vistos com una eina complexa, i els explica de manera clara per acostar-los a diferents perfils. Així, detalla què són aquests litigis, quines característiques tenen i com es poden preparar abans, durant i després del procés judicial.
Una estratègia més enllà dels jutjats
Però, de què parlem exactament quan ens referim a litigis ambientals estratègics? Com a punt de partida, la guia destaca que no hi ha una única definició tancada, en bona part perquè es tracta d’un concepte relativament nou aplicat a l’àmbit ambiental. El document també remarca que aquesta via té un recorregut ampli. No es tracta només de resoldre un conflicte concret, sinó d’utilitzar aquell cas per impulsar canvis que puguin anar més enllà.
“El litigi ambiental estratègic és una eina que busca molt més que guanyar un cas als tribunals”, assegura el document. Per tant, això vol dir que la via judicial pot servir per fer visible un conflicte ambiental o qüestionar una decisió administrativa, però l’objectiu és que la resposta no quedi limitada al cas concret i pugui tenir efectes en la manera com es prenen decisions, s’apliquen les normes o es protegeixen els espais naturals.
Per això, un litigi d’aquesta mena, com indica el seu nom, reclama una estratègia que vagi més enllà dels arguments jurídics. La guia insisteix en la importància de definir bé el problema, saber què es vol aconseguir i treballar amb aliances, incidència política i comunicació. El jutjat pot ser una peça important, però no l’única. La Cristina Genescà, de l’FDA, ho expressava així a Xarxanet: “Aquests litigis són una bona eina, però no poden ser l’única perquè la justícia sempre va molt lenta, a banda que no sempre és accessible per a tothom; és una eina més d’un conjunt de coses”.
Des de l’FDA subratllen que presentar una demanda no és el final de res. “El procés judicial no s’ha d’entendre com un fi en si mateix, sinó com una eina al servei de la transformació social i ambiental”, exposen. El procediment judicial pot obrir una escletxa, però perquè el cas tingui impacte cal que s’acompanyi d’altres moviments. El document parla d’aliances amb entitats, col·lectius veïnals, universitats o centres de recerca, d’incidència política per arribar als espais on es prenen decisions i d’una acció mediàtica capaç d’explicar per què aquell conflicte és important més enllà del territori o de les persones directament afectades.
Les fases d’un litigi ambiental estratègic
Per ordenar aquest procés, la publicació divideix el litigi ambiental estratègic en tres moments. El primer és l’abans, quan es construeix el cas. Aquesta fase serveix per identificar bé quin és el problema ambiental, qui hi està implicat, quins impactes genera i si hi ha prou base jurídica i social per tirar-lo endavant. Igualment, és el moment de valorar els riscos, el cost del procediment, la capacitat de mobilització i el potencial que aquell cas pot tenir per generar canvis reals o obrir nous precedents.
El segon moment és el durant, és a dir, mentre el procediment judicial ja està en marxa. En aquest cas, la guia posa el focus en la necessitat de documentar bé el conflicte, reunir proves sòlides i construir arguments jurídics clars. Si parlem de temes ambientals, això sovint vol dir treballar amb informes tècnics, dades científiques, testimonis de persones afectades o documentació fotogràfica i audiovisual que ajudi a mostrar l’abast del problema.
Finalment, el document se centra en el després, quan arriba la decisió judicial. En aquest punt, el document deixa clar que una resolució favorable no té perquè garantir un canvi real. Per això, insta a seguir-ne l’execució, exigir que es compleixi i mantenir la pressió social i política perquè allò que s’ha guanyat tingui efectes palpables sobre el territori. També pot passar que una derrota judicial obri altres camins, per exemple si el cas ha servit per visibilitzar el conflicte, reforçar aliances o situar un problema ambiental al centre del debat públic.
El cas de Vilablareix com a exemple pràctic
Per treballar el vessant més pràctic de la guia, l’FDA va liderar un taller pràctic a Girona, de la mà dels Naturalistes de Girona. En una sessió adreçada a entitats ambientals, activistes, professionals del dret i persones interessades en la defensa del medi ambient, es va presentar el document i es va impartir un taller enfocat a aplicar-ne els continguts a un cas proper: el conflicte al voltant del projecte de la Ciutat Esportiva del Girona FC a Vilablareix.
El cas de Vilablareix gira al voltant del projecte de ciutat esportiva del Girona FC, que preveu diversos camps d’entrenament i la reforma d’una masia vinculada als usos del club. Les entitats denuncien que el projecte s’ubica en sòl agrícola de regadiu, en una de les darreres planes agrícoles actives del municipi, i qüestionen que una iniciativa privada pugui es presenti com a projecte d’interès públic per tirar-lo endavant en aquest emplaçament.
Al llarg del taller, es va pensar com construir una estratègia davant d’un projecte que ha generat oposició per l’impacte sobre sòl agrícola no urbanitzable i pel model de creixement urbanístic que promou. D’aquesta manera, i a través de treballar aquest cas concret, queda clar que “la guia està pensada i redactada perquè sigui un document útil en la pràctica de la defensa dels drets humans i ambientals”, com expliquen des de l’FDA.
En un context cada cop més marcat per la crisi climàtica i la proliferació de projectes que impacten de valent en el medi ambient, el document vol ajudar les entitats a arribar més preparades a una via judicial que pot ser útil, però que demana paciència, estratègia i mirada llarga.
Afegeix un nou comentari