Cristina Valverde: "En l’era de l’individualisme costa que la gent s’impliqui pel bé comú"
Comparteix
La presidenta de l’associació veïnal reflexiona sobre els reptes del barri d’Ègara, la participació comunitària i la necessitat de reforçar el moviment veïnal.
Vetllar pel benestar del barri, escoltar el veïnat i defensar els serveis i recursos necessaris per a la comunitat. Aquests són alguns dels principals objectius de l’Associació Veïnal del Barri d’Ègara, una entitat que treballa per traslladar les necessitats del veïnat a les administracions i impulsar el treball comunitari.
Entre les iniciatives impulsades els darrers anys hi ha el Consell de Barri, que aplega entitats i serveis municipals, i un projecte de reforç escolar i educació en valors que aquest curs ha arribat a 75 infants. L’entitat també posa sobre la taula reptes com la convivència, la seguretat, el manteniment de l’espai públic i la continuïtat dels recursos comunitaris i educatius.
En parlem amb Cristina Valverde, presidenta de l’Associació Veïnal del Barri d’Ègara, sobre la realitat del barri, el paper de la participació ciutadana i els reptes que afronta actualment el moviment veïnal.
Com definiríeu el paper que té avui la vostra associació veïnal al barri?
El nostre paper bàsic és vetllar pel benestar del barri, escoltar la veu del veïnat i traslladar les problemàtiques a l’Ajuntament, com a administració pública que té competències per resoldre moltes de les situacions que ens afecten.
També traslladem les mancances que detectem en els serveis bàsics i treballem perquè es doni resposta a aquestes necessitats. Alhora, lluitem perquè no desapareguin aquells serveis que ja tenim i que considerem importants per al barri.
Quines necessitats o preocupacions del veïnat detecteu amb més força actualment?
Actualment, ens preocupen especialment l’incivisme als espais públics i els sorolls nocturns que dificulten el descans del veïnat. També detectem problemes relacionats amb el tràfic de drogues, les ocupacions delinqüencials i la inseguretat.
A tot això se sumen altres necessitats del dia a dia, com la manca de comerços bàsics i el manteniment de les zones verdes.
En quins àmbits esteu treballant més actualment?
Treballem principalment en qüestions relacionades amb l’espai públic, la convivència, els serveis bàsics i la seguretat.
També reivindiquem espais on poder desenvolupar activitats i treballem en l’àmbit de la cultura, sempre a partir de les necessitats que detectem al barri.
Quines iniciatives o projectes recents destacaríeu com a especialment transformadors per a la vida comunitària?
El 2023 vam posar en marxa el Consell de Barri, que aglutina les entitats i els serveis municipals que treballen al barri. És una bona eina de treball comunitari que ens permet abordar problemàtiques compartides, plantejar propostes de millora i implicar-hi diferents col·lectius.
L’any 2024, arran de les mancances detectades i de les demandes de mares del barri, vam iniciar amb una altra entitat un projecte de reforç escolar i educació en valors. Aquest curs hi han participat 75 infants i tenim llista d’espera, però no podem ampliar el projecte per manca de voluntariat.
Com contribueixen les associacions veïnals a defensar drets i millorar la qualitat de vida als barris?
Ho fem donant veu a les vulneracions de drets i reivindicant les millores necessàries perquè les persones se sentin a gust al barri i disposin dels recursos bàsics que necessiten.
En alguna ocasió, hem hagut d’acudir al Ple Municipal per denunciar vulneracions i la manca de proactivitat de l’Ajuntament. Les associacions veïnals tenim aquesta funció d’interlocució i de defensa dels interessos i les necessitats del veïnat.
Quin paper té la participació veïnal en la construcció d’un barri més cohesionat i acollidor?
És bàsica. La comunitat la formem les persones que hi vivim i el grau d’implicació depèn també de la consciència que tenim d’aquest fet. Sovint, el veïnat es mobilitza quan un problema l’afecta directament i costa més aconseguir participació al voltant de qüestions d’interès general.
Des de l’associació organitzem reunions sobre temes concrets amb la participació del veïnat afectat. També fem reunions obertes a tothom que hi vulgui participar, tot i que en podem organitzar menys de les que voldríem per la manca d’espais.
Com mobilitzeu el voluntariat i la implicació de les persones del barri?
Fem crides a través de les xarxes socials per arribar al conjunt del veïnat i donar a conèixer les activitats i les necessitats en què cal implicació.
També contactem per correu electrònic amb les persones associades i amb altres entitats del barri per promoure la participació i la col·laboració.
Quines dificultats us trobeu a l’hora d’incorporar noves persones, especialment gent jove o veïnat nouvingut?
Pel que fa al veïnat nouvingut, especialment el d’origen marroquí, les barreres idiomàtiques són importants. Treballem perquè al barri es pugui aprendre català i castellà. Des de fa tres anys, una dona marroquina forma part de la junta i fa una bona tasca per implicar altres dones en les activitats del barri. Algunes ja col·laboren en la festa major.
Amb la gent jove és més complicat. Ara perdem el servei d’educadors de Medi Obert per manca de subvenció, després de tres anys treballant amb el jovent i amb algunes interrupcions pel mateix motiu. Aquesta manca de continuïtat fa que sigui molt difícil vincular les persones joves.
Com treballeu en xarxa amb altres entitats, equipaments, serveis públics o administracions?
Treballem en xarxa a través del Consell de Barri d’Ègara i de la Comissió de l’AEG, creada per poder intervenir mínimament en un macroprojecte urbanístic que transforma molt el barri i del qual estàvem al marge. Hi participen entitats del barri i d’àmbit local, així com veïnat a títol individual.
També formem part del Consell del Districte 6, del qual tenim la vicepresidència, de la junta de la FAVT i de la coordinadora d’entitats del Districte 6. A més, participem en el Consell Municipal de Medi Ambient.
Quins reptes creieu que afronta avui el moviment veïnal i què caldria reforçar perquè continuï sent un actor clau als barris?
En l’era de l’individualisme costa que la gent s’impliqui en iniciatives pel bé comú. Sovint, quan les persones ens necessiten, és quan prenen més consciència de la feina que fem i de la nostra importància com a interlocutores amb l’Ajuntament.
Cal reforçar el moviment veïnal amb més recursos per a les federacions d’associacions veïnals, perquè puguin oferir suport en els tràmits burocràtics amb les administracions i assessorament jurídic en qüestions urbanístiques. També calen més recursos comunitaris i educatius als barris, perquè les associacions no podem donar resposta a totes les necessitats que hi ha.
Afegeix un nou comentari