La intel·ligència artificial aplicada a la gestió de projectes: eines i estratègies per al tercer sector

El periodista i director del Social.cat, Augusto Magaña, ha compartit en un webinar del cicle de Xarxanet eines pràctiques per entendre i aplicar la intel·ligència artificial generativa a la gestió de projectes en entitats socials. La sessió ha posat el focus en l’ús responsable de la IA, les possibilitats reals d’aquestes tecnologies i les precaucions necessàries en entorns que treballen amb dades sensibles i personals.

Amb el títol “Intel·ligència artificial i gestió de projectes: eines, estratègies i claus”, la formació ha combinat explicacions conceptuals clares amb exemples pràctics orientats a la comunicació, la planificació i la gestió interna de projectes.

Integrar la IA generativa en el dia a dia

Magaña ha començat situant què s’entén per intel·ligència artificial generativa, diferenciant-la de la IA tradicional. Mentre que la primera es limita a classificar o recomanar informació, la generativa és capaç de crear continguts nous com textos, imatges o presentacions.

En aquest punt, ha remarcat la diferència entre models de llenguatge i eines. Els models de llenguatge —com ChatGPT, Gemini o Claude— són el “motor” que processa la informació, mentre que les eines com Copilot o altres interfícies són la porta d’accés que utilitzen aquests models. Aquesta distinció, ha explicat, és clau per entendre com funcionen realment aquests sistemes.

També ha introduït exemples d’ús com Perplexity o Gamma, així com la idea que diferents plataformes poden compartir models o combinar tecnologies segons l’empresa que les desenvolupa.

Seguretat, ètica i protecció de dades

Una part important del webinar s’ha centrat en els riscos i obligacions legals en matèria de protecció de dades. Magaña ha insistit que les entitats del tercer sector treballen sovint amb informació especialment sensible i que, per tant, cal extremar les precaucions. Entre les recomanacions principals, ha destacat no introduir dades personals identificatives (com noms, DNI o situacions personals) en eines d’IA generativa, i revisar sempre si els serveis utilitzats poden fer servir aquestes dades per entrenar els seus models.

També ha subratllat la importància de diferenciar entre comptes personals i professionals, ja que aquests últims poden oferir més garanties legals i contractes específics de protecció de dades, com els Data Processing Agreements (DPA). En aquest sentit, ha recordat el marc normatiu europeu del RGPD i la LOPDGDD, i ha remarcat que, en molts casos, les entitats poden necessitar una avaluació d’impacte prèvia abans d’implementar aquestes eines.

El paper del prompt

La part central de la sessió ha estat dedicada al concepte de prompt o instrucció clau, és a dir, la instrucció que es dona a la intel·ligència artificial per obtenir una resposta. Segons Magaña, la qualitat del resultat depèn directament de com es formula aquesta petició. Ha recomanat estructurar els prompts definint un rol, aportant context, concretant la tasca, especificant el format de sortida, ajustant el to i indicant el públic destinatari.

També ha insistit en la necessitat de ser específics, evitar peticions vagues i dividir tasques complexes en passos més petits. Un altre element clau és iterar i millorar resultats, revisant i refinant les respostes fins a obtenir el contingut desitjat. A més, ha remarcat la importància de definir també restriccions i de construir biblioteques internes reutilitzables de prompts per a equips de treball.

Aplicar-ho a la pràctica

El webinar ha inclòs diversos exemples pràctics aplicats a la realitat de les entitats. En l’àmbit de la comunicació, Magaña ha mostrat com es pot construir un pla de comunicació pas a pas amb eines com Copilot o ChatGPT, començant per un índex i desenvolupant després cada apartat. També ha explicat com aquestes eines poden generar propostes de missatges breus adaptats, sempre respectant límits de paraules i to comunicatiu.

En l’àmbit de la gestió de projectes, ha destacat l’ús de carpetes de projecte dins IA per mantenir el context actiu i treballar de manera continuada sense perdre informació entre sessions. Finalment, ha presentat el cas de NotebookLM, una eina de Google que permet treballar exclusivament amb documents propis per generar resums, respostes o fins i tot continguts en format àudio a partir de la informació carregada. També ha mostrat com es poden utilitzar aquestes tecnologies per analitzar subvencions, estructurar projectes o generar cronogrames i diagrames de Gantt.

Una eina potent, però supervisada

Magaña ha conclòs que la intel·ligència artificial pot ser una eina molt útil per agilitzar processos i millorar la productivitat, però ha insistit que no pot substituir el criteri humà professional. Ha recordat que aquests sistemes poden cometre errors o “al·lucinar” informació, i que per això és imprescindible validar sempre els continguts, especialment quan es treballa amb dades sensibles o informació pública.

La sessió ha acabat deixant clara una idea: la IA no ha de substituir les persones, sinó servir com a suport per optimitzar tasques i processos interns en la gestió dels projectes socials.