Menjar ecològic, de temporada i assequible: el model de La Marmita arrela al barri

La Marmita és molt més que una cuina: és un projecte comunitari que vol garantir que qualsevol persona, tingui o no recursos, pugui accedir a menjar ecològic, de temporada i de qualitat. Impulsada per Keras Buti, la iniciativa funciona amb una olla popular industrial que permet cuinar fins a 140 plats alhora. 

Fátima Zora Belani, vinculada a la cooperativa des de fa anys, és avui la cuinera que dona vida al projecte. Juntament amb Júlia Portal, tècnica de La Florida s'Aveïna, la Comunalitat Urbana de l'Hospitalet de Llobregat, ens explica com funciona La Marmita, quina és la seva filosofia i per què és tan important en un barri on l’alimentació saludable sovint és un luxe.

Com explicarieu què és La Marmita i què hi feu?

La Marmita és una olla popular que cuina plats ecològics per a les persones sòcies. La idea original ve d’un projecte que funciona a València, on vam anar a formar-nos. Allà vaig veure com una olla així podia donar menjar a molta gent, i ens va inspirar. Aquí fem el mateix: cuinem entre 120 i 140 racions amb producte ecològic, de temporada i de proximitat. El sec el comprem a proveïdors de confiança, i el fresc ens arriba del Parc Agrari del Baix Llobregat, a través de Keras Buti.

Com funciona exactament aquesta olla popular tan gran?

És com una olla a pressió gegant, però amb les seves maneres. Tu hi poses tots els ingredients alhora, la deixes pujar fins a uns 110 graus i després l’apagues perquè faci la cocció sola. El més difícil és agafar-li el punt, ja que el temps no el controles tu, el controla ella. Amb llegums, per exemple, sovint cal fer dues pujades de temperatura. A València tenen diverses olles i poden repartir processos; nosaltres en tenim només una, i això fa que el temps sigui el repte més gran.

Com vas acabar sent tu, Fátima, la persona que porta La Marmita?

Va ser una mica per casualitat. Jo estava treballant a la cuina de Keras Buti a Bellvitge, però quan vaig deixar aquella feina, les companyes em van proposar fer la formació i posar-me al capdavant de La Marmita. Jo ja estava vinculada a la cooperativa des de feia molts anys, així que tenia sentit. És un projecte d’autoocupació i podria estar-hi jo o qualsevol altra veïna, però al final m’hi vaig quedar jo.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Keras Buti (@kerasbuti)

Quina és la filosofia del projecte pel que fa al menjar i als preus?

La idea és que tothom pugui menjar ecològic, tingui diners o no. Sabem que el producte ecològic és car, i per això volem fer-lo accessible. Tenim tarifes molt assequibles: 10 euros al mes per un plat setmanal, 20 euros per dos plats, 50 euros per cinc plats, i descomptes per a famílies. La gent porta la seva carmanyola, pesa la seva ració i se l’emporta o menja aquí. Volem que la gent descobreixi que menjar ecològic és possible i que la salut millora molt.

Quin perfil de persones s’associen a La Marmita?

Tenim una mica de tot. Moltes companyes de Keras Buti són sòcies, però també veïnes del barri i dels barris del voltant: Santa Eulàlia, Pubilla Cases, Collblanc… També venen professors d’instituts i escoles, tècnics de l’Ajuntament i fins i tot persones que treballen a entitats socials. És molt variat. Ara mateix som unes 30 persones sòcies, però volem arribar a 100 perquè el projecte es pugui sostenir.

Per què creieu que és important tenir una cuina comunitària com aquesta al barri?

Perquè aquí molta gent no es pot permetre menjar ecològic. I també perquè molta gent no té temps per cuinar. Moltes persones ens diuen que els hem salvat la vida: arriben cansades de treballar i no tenen forces per preparar un àpat saludable. Abans, des de Keras Buti, repartíem cistelles de verdura crua; ara cuinem nosaltres perquè la gent pugui menjar bé sense complicacions. És una manera de cuidar-nos entre totes.