Àngel Òdena: “Volem crear indústria cultural al territori i obrir camí al talent jove”

Amics del Teatre Líric de Tarragona va començar el seu camí a partir d’una primera producció de ‘Rigoletto’ al Camp de Mart, en plena pandèmia. El que havia de ser una experiència puntual va acabar convertint-se en un projecte estable, amb la voluntat d’impulsar l’òpera des del territori i desplegar una programació pròpia.

En parlem amb l’ànima d’aquest projecte, el baríton i president de l’entitat, Àngel Òdena, qui detalla què implica aixecar una producció de gran format, com han anat sumant aliances i quins reptes afronta l’associació. Igualment, parla de l’accés a nous públics, del talent jove i de la necessitat de créixer a poc a poc, però amb una base sòlida.

Qui són els Amics del Teatre Líric de Tarragona?

L’origen es remunta a l’època de la pandèmia, quan l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona em va proposar fer una òpera al Camp de Mart, un espai a l’aire lliure únic, sota les muralles romanes. Aquella primera producció la va impulsar directament l’Ajuntament.

Va ser l’òpera ‘Rigoletto’.

Sí. La idea era donar continuïtat a aquella primera experiència, però l’Ajuntament no podia assumir directament l’organització. Per això vam crear l’associació, després de veure que la proposta havia funcionat molt bé i que el Camp de Mart era un espai idoni per fer-hi òpera. A partir d’aquí, vam passar a gestionar nosaltres el projecte, buscar subvencions i patrocinadors i assumir tota l’organització, sempre amb el suport de l’Ajuntament, amb qui cada vegada tenim una col·laboració més estreta.

Com vau passar d’aquella primera experiència amb Rigoletto a convertir-vos en un projecte amb continuïtat?

Aquella primera òpera es va fer en plena pandèmia, en un moment en què molta gent del món cultural i teatral s’havia quedat sense feina. Encara que fos una única funció, va permetre generar activitat i donar feina a moltes persones. Després, donar-hi continuïtat no va ser fàcil, i per això vam crear l’associació. Hi ha hagut entrebancs, com sempre que tires endavant projectes d’aquesta mena, però jo havia donat la paraula i hi he fotut la banya. Aquest 2026 ja ha estat el cinquè any. Hem anat consolidant el suport de les administracions i treballant molt per sumar patrocinadors.

Fa poc heu fet ‘Carmen’. Què implica aixecar una òpera de gran format com aquesta des del territori?

No és fàcil, tot i que cada any tenim més controlades les diferents parts del procés i anem consolidant un equip de persones competents que coneixen bé la feina. En una producció com ‘Carmen’ hi intervenen prop de dues-centes persones, entre l’orquestra, el cor i la resta d’equips. Coordinar-ho no és fàcil.

Quan de temps es necessita per preparar una producció així?

Nosaltres assagem molt poc en comparació amb altres produccions, però la preparació comença amb molta antelació. Aquest any, per exemple, ja estem treballant en la proposta de l’any que ve. L’espai és de l’Ajuntament i depenem de recursos que no són nostres. A més, cada any hem de tornar a presentar-nos a les subvencions. No comencem exactament de zero, però sovint ho sembla. Cal molta paciència i moltes ganes, perquè no sempre és fàcil.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Amics del Teatre Líric de Tarragona (@teatrelirictarragona)

Ha costat construir tota aquesta xarxa de col·laboracions?

Tenim molt bona sintonia amb la Fundació Camerata XXI, amb seu a Reus. És una orquestra molt arrelada al territori, perquè prop del 80% dels músics són d’aquí o hi viuen. La seva experiència ens ha ajudat molt, sobretot en la part administrativa. El vessant artístic, si em permets, la pots resoldre en una tarda, però tota la resta és força més complexa.

El tema artístic el teniu molt controlat.

Sí, però tota la resta és més complexa. La gerència de la Camerata XXI ens ha ajudat molt, igual que les persones que treballen en producció i en altres àmbits del projecte. També vam crear un cor amateur format per persones amb aptituds per al cant. Prop del 80% són del territori, tot i que també hi ha gent de fora que s’ha entusiasmat amb el projecte. Fins ara ha funcionat molt bé, però cada any volem apujar una mica més el nivell artístic. Aquesta és la nostra principal ambició.

Es parla molt de democratitzar l’òpera. Com feu que sigui més pròxima a persones que no la coneixen?

D’entrada, intentem fer la màxima difusió possible amb els canals i els recursos que tenim, que són més limitats que els d’una gran empresa o una administració. També procurem oferir preus accessibles. Les entrades costen entre 40 i 65 euros, ens adherim als descomptes del festival municipal i les persones menors de 35 anys tenen un 50% de descompte, de manera que poden entrar per 20 euros. A més, formem part d’Apropa Cultura. Hi han assistit persones amb discapacitat i, en el cas de persones invidents, es va organitzar una activitat perquè poguessin tocar els materials de l’escenografia. Els va encantar, i l’acompanyant entra gratuïtament.

Arribar al públic jove continua sent un dels grans reptes?

També fem difusió a través de canals com Instagram per arribar a més gent. Ara bé, tampoc no ens hem d’entestar amb segons quins públics. Fa trenta anys, quan vaig començar, moltes de les persones interessades en l’òpera ja tenien una certa edat, i avui continua passant. He arribat a la conclusió que molta gent s’hi comença a interessar a partir dels quaranta o cinquanta anys.

No us voleu obsessionar.

Evidentment, hem d’intentar arribar al públic jove, però també és cert que té una oferta musical molt àmplia. Hi ha persones joves interessades en l’òpera i d’altres que potser hi arribaran més endavant. Hem de treballar per acostar-nos-hi, però sense convertir-ho en una obsessió. Al final, veus que els teatres tenen públic, i això també és important.

I de tot plegat va néixer el Lírica’t. 

Al Camp de Tarragona es parla de construir una àrea metropolitana, una idea amb què estic molt d’acord i en què les institucions, sobretot la Diputació, estan molt implicades. Nosaltres també vam creure que, dins de les nostres possibilitats, havíem d’estendre el projecte de festival pel territori i promocionar el talent jove. Volem combinar artistes de trajectòria internacional amb veus del Camp de Tarragona, de Catalunya i de la resta de l’Estat. A 'Carmen', per exemple, la Micaëla era Laura Brasó, una jove de Sant Cugat extraordinària que arribarà molt lluny.

Com es concreta aquesta voluntat?

A través de diferents activitats repartides pel territori. Lírica’t vol dir posa’t líric, amb la T de Tarragona. Fa poc vam organitzar un concert a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, que ens dona molt suport, amb l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili, formada per músics joves i dirigida per Miquel Massana, i amb la soprano tarragonina Mireia Tarragó. També fem un curs de cant al Conservatori de Vila-seca que culmina amb una final en forma de concurs.

Pensat com un homenatge a Pau Vidal.

Sí. Pau Vidal va ser un baríton nascut a la Canonja, molt vinculat a Tarragona, que va fer una carrera important. Per això vam posar el seu nom al curs i al concurs. La formació es fa al Conservatori de Vila-seca i la final, al teatre renovat de la Canonja. Les persones guanyadores obtenen concerts remunerats. Un es fa al Teatret del Serrallo, un espai petit però amb molt bona acústica, i l’altre, al novembre, dins la temporada de Joventuts Musicals de Tarragona. Crec que el millor premi que podem donar a una cantant és l’oportunitat de pujar a l’escenari i cobrar per la seva feina.

El projecte també continua sumant noves aliances.

Aquest any també hem arribat a un acord amb el Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que té un petit auditori. La idea és impulsar-hi un cicle, encara per concretar, amb gent jove, especialment persones que hagin participat en els nostres cursos i que puguin incorporar-se a altres activitats. Per a mi, el sentit de tot plegat és donar veu i oportunitats a persones molt preparades. Volem contribuir a crear indústria cultural al territori i, alhora, obrir camí al talent jove.

Parlem del Camp de Mart. Què aporta un espai com aquest a l’experiència de veure una òpera?

És un espai que voldria tenir qualsevol ciutat europea. Antigament era un gran descampat sota la muralla romana on se celebraven els anomenats Festivales de España, amb òperes, sarsueles i altres espectacles. Mario Gas m’explicava que el seu pare hi havia actuat amb la seva companyia, i el meu pare recordava un 'Rigoletto' amb Alfredo Kraus, abans que existís l’amfiteatre.

L’espai, però, ha anat canviant amb els anys.

L’amfiteatre es va construir el 1970, pensat precisament per acollir aquests festivals sota les muralles. Als anys noranta s’hi va instal·lar una carpa i, arran d’unes obres pels Jocs Mediterranis, es va canviar el terra. Potser no es va fer pensant en la música, però avui té una acústica natural extraordinària, comparable a la d’un teatre tancat. Veure-hi una òpera en directe, un vespre d’estiu i sota les muralles romanes, és un autèntic luxe. 

Com us plantegeu el creixement del projecte?

Ens plantegem créixer a poc a poc. Fer dues funcions en un espai amb capacitat per a 1.700 persones ja és una aposta important. La segona era diumenge a la nit perquè deixem un dia de descans als artistes. El millor seria fer-les divendres i dissabte, però no sempre és possible, i omplir un recinte així costa. De mica en mica, ens agradaria que el projecte anés més enllà de Tarragona i tingués projecció tant a escala catalana com mediterrània.

Què cal perquè sigui sostenible?

Crec que cal créixer pas a pas. Tots coneixem grans projectes que han rebut molts diners i l’any següent ja no existien. La clau és guanyar-nos la confiança de les institucions i dels patrocinadors, i demostrar-los que creguin en allò que fem. La qualitat artística ha de ser sempre la nostra prioritat.

Com t’agradaria que fos Amics del Teatre Líric de Tarragona d’aquí a uns anys?

M’agradaria que trobés un espai propi dins del panorama líric català. No té sentit competir amb el Gran Teatre del Liceu o la Fundació Òpera a Catalunya, sinó cobrir àmbits on encara hi ha marge per créixer. Aquest desembre, per exemple, col·laborarem amb la Fundació Camerata XXI en l’estrena d’una nova òpera de Miquel Ortega sobre Gaudí, que es representarà a Vila-seca i Reus.

Quines línies us agradaria explorar a partir d’aquí? 

Ens agradaria consolidar l’activitat d’estiu i, si és possible, ampliar-la amb altres propostes. També m’agradaria recuperar la sarsuela, un gènere molt maltractat a Catalunya, i fer-la ben feta. L’objectiu és crear indústria cultural, permetre que més persones es guanyin la vida amb la música i donar oportunitats als nous talents. Ens agradaria créixer, però d’una manera controlada. Les grans idees s’han de construir pas a pas.