El passat 10 de febrer ens va deixar el company Manuel García, responsable de Cangur Amic, víctima d'una greu malaltia contra la qual lluitava des de feia temps. Des de Conex li volem retre homenatge.
Aquest matí, de sobte, un cangur ha entrat per la porta de Conex. La gent s’ha quedat immòbil, les converses s’han tallat i els cursos s’han aturat. El cangur no semblava sentir-se estrany, ha saludat amistosament i s’ha dirigit al despatx que durant anys havia ocupat el Manuel García.
Una alumna de la classe d’alemany no deixava de preguntar si algú estava veient el mateix que ella observava. La majoria no podien ni parlar i cap persona del curs d’anglès tampoc entenia res. Amb cautela s’han apropat al despatx. El cangur estava ocupat, obria carpetes i agafava alguns papers que anava guardant-se a la bossa del davant, al marsupi. Semblava que sabia molt bé on i què buscava. Anava ràpid, era molt diligent i ordenat, tot ho tornava a deixar com ho trobava. Abans de sortir del despatx, ha fet un últim repàs i se’l veia content. En tres salts s’ha volat el passadís i s’ha plantat a la porta d’entrada. Anava a obrir-la, però s’ha girat i ha vist que no hi havia cap persona que no el mirés. Així, amb un to tranquil i amistós, ha comentat que marxava a veure al Manuel García i que cada setmana li faria tres visites, si podia. Després d’aquestes paraules, s’ha acaronat la bossa marsupial i ha sortit somrient. L’alumna d’alemany s’ha hagut d’asseure en una cadira, perquè la sorpresa no li permetia mantenir-se dreta. Després, ella i la resta de gent només tenien una pregunta que es repetia i es repetia de manera persistent. Volien saber qui era en Manuel García. Passats uns minuts, quan la calma semblava més present, una persona ha desvetllat la incògnita de qui havia estat en Manuel.
En Manuel García va ser l’inventor del projecte “Cangur amic”. Ell li va donar vida. Va posar-lo en marxa, el va impulsar i el va fer créixer. Va crear un equip de persones que ha estat acompanyant a d’altres que se senten soles. La seva tenacitat, perseverança i amabilitat han fet possible la continuïtat d’aquest projecte durant més de vint anys. Conex seguirà el camí que ell va iniciar i el farà durar tant com sigui possible.
Gràcies, Manuel. El somriure del cangur serà impossible d’oblidar.
Afegeix un nou comentari