Nora Sánchez: “Davant els discursos d'odi, apostem per la mediació i la comunicació no violenta”

Els discursos d'odi no només circulen per les xarxes socials, sinó que també arriben a les aules, als espais de lleure i a altres entorns quotidians dels infants i adolescents. Una realitat que preocupa cada vegada més el professorat. Segons una enquesta del Projecte Abril a 872 professionals de l'educació de Catalunya, el 62% dels docents de secundària i batxillerat enquestats afirma que ha detectat un augment clar de l'odi en els darrers anys. Així, com es pot fer front a aquesta situació des de l'educació?

Per donar resposta a aquest repte, el Projecte Abril, impulsat per la Fundació Neus Català, treballa per promoure l'educació antifeixista entre infants i adolescents i implicar-hi també el professorat, les famílies i les entitats. A través de tallers, recursos educatius i formació, la iniciativa busca oferir eines per identificar i abordar els discursos d'odi. En parlem amb la seva coordinadora, Nora Sánchez Oussedik, qui reflexiona sobre les dificultats de treballar aquests discursos amb el jovent i les estratègies educatives i comunitàries per fer-hi front.

Què és el projecte Abril?

Abril és un projecte d'educació antifeixista que impulsem des de la Fundació Neus Català des de fa prop de tres anys. El primer any el vam dedicar sobretot a formar-nos, fer recerca i conèixer qui havia treballat abans aquests temes. La Fundació treballa per posar en valor la militància de la generació de Neus Català, que va combatre el feixisme al segle XX. Fins aleshores, ho havíem fet sobretot des del memorialisme, recordant la lluita d'aquelles dones. Però el 2023, quan vam presentar públicament la Fundació, van començar a aparèixer estudis que alertaven d'un viratge ideològic entre la gent més jove cap a posicions de dreta o extrema dreta. Aquelles idees que Neus Català i la seva generació havien combatut es tornaven a banalitzar i normalitzar.

Com vau abordar aquesta situació?

Això ens va fer reflexionar sobre com actualitzar el discurs antifeixista al segle XXI i arribar als infants i adolescents que estaven comprant aquestes idees. La feina de les entitats memorialistes està molt vinculada a la justícia i la reparació, qüestions molt importants, però que s'adrecen sobretot a un públic adult. Ens preguntàvem com podíem arribar a generacions que no havien viscut la dictadura, ni tampoc els seus pares, i que potser ja no tenien familiars directes que l'haguessin viscuda. Com podíem fer-los entendre la gravetat del moment que vivim. Vam veure clar que havíem de començar per l'educació, entesa en tots els seus àmbits.

O sigui, no només a les aules.

Exacte. No es tracta només d'entrar en una aula de tercer d'ESO, que també, sinó de parlar amb el professorat, les famílies, les associacions, les entitats de lleure i el món de les extraescolars i l'esport de base. De fet, l'esport és un dels espais on més es propaguen i es normalitzen els discursos d'odi, com el masclisme o el racisme. Al futbol, per exemple, malauradament hem normalitzat moltes d'aquestes actituds. A partir d'aquesta idea vam crear el Projecte Abril, amb la voluntat de coordinar tots aquests agents educatius des d'una mirada d'educació antifeixista.

Des de la vostra experiència, com creieu que estan penetrant els discursos d'odi i les idees de l'extrema dreta entre els joves?

Hi intervenen diversos factors, i això fa que sigui tan difícil aturar-los. Per a nosaltres, la clau és el trencament social i l'empitjorament de les condicions de vida, també entre infants i adolescents. Quan la gent pateix, busca culpables, i l'extrema dreta ofereix explicacions fàcils que assenyalen qui tenim al costat, en lloc d'explicar causes més complexes. Aquests discursos ràpids i emocionals, que alimenten la por, són fàcils de comprar per a joves que encara estan desenvolupant el pensament crític. Tot això es produeix en un context de crisi de l’habitatge, crisi climàtica i crisis econòmiques successives.

Quins altres factors hi influeixen?

A això s'hi afegeix un canvi en els codis de comunicació que trenca el contacte entre generacions. Els discursos d'odi penetren sobretot a través de les xarxes socials, amb una velocitat i per uns canals que el món adult sovint ni coneix ni detecta. Els joves fan servir llenguatges que no dominem, i per aquí proliferen idees que ens costen d'identificar. A més, hi ha els interessos de l'extrema dreta mundial, que ho té molt ben estudiat. No és casual que els grans propietaris de les xarxes socials estiguin generalment alineats amb postulats d'extrema dreta. Els algoritmes funcionen amb la lògica dels seus propietaris.

Com es manifesta això als centres educatius?

Aquesta ruptura es fa evident quan aquestes idees apareixen a les aules. Molts docents ens han explicat casos d'alumnes d'ESO que, de sobte, s'aixequen i diuen ‘Viva Franco’. I et preguntes d'on surt això, perquè no ve ni de la família, ni de les amistats ni de l'escola, però d'alguna manera aquestes idees els han arribat. És aquí on salten totes les alarmes, perquè els infants i adolescents estan exposats a continguts nocius que, des del món adult, no estem sabent abordar.

Aquests discursos també es colen a través de l'humor.

Sí, l'humor és un dels mecanismes que fa servir l'extrema dreta per banalitzar els discursos d'odi i la discriminació. Després es victimitza dient que ja no es pot dir res ni riure de res. És clar que podem riure, però sempre hem d'analitzar quina relació de poder hi ha darrere de cada broma. L'humor és una eina dels oprimits per riure dels opressors, dels pobres per riure dels rics. Quan és el poderós qui es riu d'una persona vulnerable, ja no és humor. Si invertim aquesta relació, desvirtuem una eina tan poderosa com l'humor, la broma o la sàtira.

Fa uns mesos, vam impulsar una enquesta pel professorat per identificar quin impacte tenien les xxss en la difusió dels discursos d'odi entre el jovent. Vuit de cada deu ha identificat un augment en els darrers anys. Aviat podreu consultar una nova eina contra l'odi! https://t.co/Z1rXMN1psl

— Neus Català (@NeusCatala_fun) October 26, 2026

Entre les eines que utilitzeu hi ha els tallers i els recursos educatius. Com ho treballeu amb el jovent?

El primer que vam fer va ser reunir-nos amb entitats que, d'una manera o altra, contribueixen a una mirada antifeixista, com les feministes, les antiracistes o les de lleure. Per a nosaltres, l'antifeixisme és la base de la democràcia i qualsevol projecte que contribueixi a crear comunitat també és antifeixista, perquè defensa la democràcia. Vam recopilar els recursos i tallers que aquestes entitats ja havien desenvolupat i els vam reunir en un banc de recursos al web d'Abril, classificats per edats, temes i connexions amb les matèries curriculars. Després, des de la Fundació, hem anat complementant aquests materials amb propostes pròpies en àmbits que ens semblava que calia desenvolupar més.

En què s'ha concretat aquesta feina?

Durant els últims dos anys hem fet tallers a les aules sobre desinformació i notícies falses. També hem treballat amb Verificat, que fa una feina valuosíssima, i hem aprofitat la seva experiència per concretar intervencions amb l'alumnat. Una altra línia és el pensament crític, que per a nosaltres és la clau. No podem posar una barrera entre els joves i els continguts que els arriben al mòbil, però sí donar-los eines per valorar allò que veuen, pensar per si mateixos i protegir-se dels discursos d'odi.

També treballeu altres àmbits.

Fem tallers de feminisme, diversitat LGTBI i antiracisme, perquè són alguns dels principals àmbits que ataquen aquests discursos. Ens interessa abordar qüestions com el negacionisme climàtic, per la connexió que hi veiem amb l'extrema dreta mundial. Volem combatre la idea que la lluita contra el feixisme és només cosa del professorat de socials o de les classes d'història. L'educació antifeixista ha d'implicar tot el claustre, tots els centres i totes les assignatures, també les ciències i les matemàtiques.

Què busqueu amb els tallers que feu a les aules?

Nosaltres no volem limitar-nos a entrar a les aules a fer un taller puntual. Ho fem com un primer tastet, per detectar docents preocupats i oferir-los recursos i formació. La nostra idea és donar eines als centres i a les entitats perquè siguin les persones que conviuen amb el jovent cada dia les qui facin aquesta tasca d'educació antifeixista continuada. Perquè, si no, un taller d'un dia és un bolet.

I quines reaccions observeu durant els tallers? Us trobeu amb resistències?

La veritat és que sí que hi ha resistències. En els tallers ens trobem que una part del grup, habitualment les noies i els nois gais, connecta molt amb el que plantegem i mostra posicionaments convençuts i combatius. En canvi, entre els nois més normatius, per dir-ho així, acostuma a haver-hi un o dos que expressen obertament discursos d'odi i manifesten la seva disconformitat. També hi ha un gruix de nois que es mantenen en silenci, no es posicionen i costa interpel·lar.

Què heu après d'aquestes experiències?

Ens hem adonat que no n'hi ha prou amb arribar a l'aula amb un discurs molt elaborat i ple de dades. Per això, el 19 de novembre presentarem una guia per abordar els discursos d'odi, adreçada a educadors i educadores de diferents contextos, que hem elaborat amb Mediam, una entitat especialitzada en mediació de conflictes. Per exemple, Verificat desmunta sistemàticament la idea que l'augment de la migració provoca més delinqüència, però és un discurs que continua tenint molta acceptació social. Si la persona que tens al davant no vol entrar a discutir i a pensar, no la convenceràs.

Cal buscar altres maneres d'abordar aquests discursos.

Sí, per això amb Mediam hem treballat estratègies de mediació de conflictes i comunicació no violenta per abordar aquests adolescents que estan tan a la defensiva. Es tracta d'intentar entendre què hi ha darrere del que diuen. Per què atribueixen els robatoris o la delinqüència a les persones migrades? És perquè se senten insegurs al barri o perquè no se senten cuidats i atesos? Hem d'intentar abordar-ho des d'aquesta mirada. La guia recull pautes per gestionar situacions com la d'un alumne que, de sobte, s'aixeca a classe i es posa a cantar el ‘Cara al sol’.

Per tant, pot ser més útil això que confrontar directament aquests discursos.

Exacte, tot i que depèn de la gravetat. Treballem amb adolescents que encara s'estan formant, són molt manipulables i estan exposats a continguts nocius. Necessiten ajuda, acompanyament i educació. La figura del docent o de l'educador no pot ser autoritària si intentem combatre discursos autoritaris. Cal entendre què li passa a aquell adolescent per dir això, perquè al darrere pot haver-hi un malestar o una situació de vulnerabilitat. Ara bé, evidentment, si hi ha una agressió, cal intervenir i protegir la persona agredida. Ens hem trobat amb conflictes que escalen ràpidament, i els centres tenen protocols per actuar. Nosaltres intentem difondre la mediació i la comunicació no violenta, que creiem que són bones estratègies per abordar aquestes situacions.

Fora de les aules, quin paper poden tenir les entitats, els esplais i altres espais comunitaris per combatre els discursos d'odi?

Estem treballant, per exemple, amb l'AFAB, una associació de famílies, perquè creiem que les famílies tenen un paper molt important, no només en l'educació dels seus fills, sinó també a l'hora de detectar per on penetren els discursos d'odi. El professorat no pot controlar tots els continguts que consumeixen els infants i joves. Per això, les famílies s'han de formar per entendre els nous codis i les xarxes socials, i poder regular l'ús que en fan els seus fills.

I més enllà de les famílies?

També ens interessa molt el món del lleure i les extraescolars. Els monitors, monitores, entrenadors i entrenadores són referents importants per al jovent, sovint més propers que el professorat a l'aula. De fet, entitats i federacions d'esplais i caus ens demanen recursos i formació perquè també estan detectant discursos d'odi en aquests espais. Això ens fa saltar totes les alarmes, perquè els esplais i caus del país han estat tradicionalment espais molt avançats en l'educació i l'apoderament del jovent. Que aquests discursos també hi arribin ens preocupa molt.

Com es pot fer front a aquesta situació?

Es tracta de crear comunitat i, sobretot, de formar-se molt. Insisteixo en la importància de la mediació i la comunicació no violenta, i de no caure en el parany de l'argument ràpid i fàcil, que és el que vol l'extrema dreta, deixar de banda el pensament crític. Rebatre aquests discursos necessita temps i comunitat. No hi ha receptes màgiques.