Rennes, un exemple d'implicació en el foment del voluntariat i la vida associativa

Rennes va ser una de les finalistes en la lluita per albergar la capitalitat europea del voluntariat 2014, que finalment fou otorgada a Barcelona. La ciutat francesa destaca per la seva implicació en polítiques socials i de voluntariat. La responsable del Servei Internacional i Europa de l'Ajuntament de Rennes, Marie Ange Orihuela, va assistir com a ponent al XXè Fòrum Primavera de les Associacions per explicar les experiències de polítiques locals per a l’enfortiment del capital social desenvolupades a la ciutat francesa. 

Quines iniciatives desenvolupa l'Ajuntament de la ciutat per promocionar i difondre l'associacionisme i el voluntariat?

Per una banda col·labora amb finançament. El 10 per cent del pressupost de Rennes, uns 50 milions d'euros, està destinat a la vida associativa. També posa a disposició d'entitats socials Cases (Maisons) on s'agrupen temàticament les entitats així com espais als barris i promociona projectes de les associacions locals. Però més enllà del finançament i els recursos que ofereix a les entitats, el consistori ha potenciat la creació de la Maison des Associations.

En què consisteix?

És un espai on les associacions poden treballar plegades i relacionar-se amb el sector privat. En aquest mateix espai s'han promocionat iniciatives de coworking amb empreses privades, es troba una de les ràdios locals de Rennes, hi han aules i espais destinats a la formació i s'alberga el centre de recursos de la vida associativa i l'Observatori de la vida associativa. La idea final de tot plegat és construir conjuntament unes polítiques públiques destinades a les entitats socials però per arribar als ciutadans. Es busca que aquesta vida associativa que es potencia des de les administracions tingui una utilitat per al màxim nombre de ciutadans.

En quin estat es troba el teixit associatiu i de voluntariat francès? 

França disposa de més d'un milió d'associacions. A Rennes el 3'5 per cent del PIB prové del món associatiu i moltes d'aquestes entitats compten amb un gran nombre de voluntaris. Penso que el voluntariat és fort a França però s'està produint un canvi de model. Hi ha qui diu que els joves ja no s'impliquen en temes de voluntariat, no és cert! Ho fan d'una altra manera i cal buscar la fórmula per suportar aquesta diversitat dins del voluntariat i perquè les associacions més clàssiques puguin passar el seu testimoni a aquestes noves generacions.

Amb quines altres inquietuds o problemes us trobeu a l'hora de potenciar el voluntariat?

El factor econòmic ja que amb la crisi, calen més associacions però aquestes també necessiten més suport. Fins ara, un terç del pressupost de les entitats socials franceses el rebien de subvencions públiques. Ara aquesta taxa ha baixat i cal buscar noves formes de finançament. En aquest sentit és important la col·laboració entre associacions. 

Quin paper juga Europa en aquest marc?

Ens permet tenir un intercanvi d'experiències i aprendre del que fan els altres, com per exemple en temes de finançament.

Per acabar, quins reptes té per davant el món del voluntariat?

La democràcia participativa. És a dir, el voluntariat és important però com passés del voluntariat a involucrar als ciutadans en la creació de polítiques? El pas següent és reconèixer les competències dels voluntaris i ajudar a incrementar-les a través de formació i posteriorment donar facilitats perquè puguin implicar-se en la creació de polítiques públiques.