Glòria Cornet: “Encara no tenim la mateixa tranquil·litat d'exposició ni sensació de seguretat que a les grans ciutats”

Al llarg d’aquests anys, l’entitat ha ampliat les seves línies d’actuació i ha contribuït a donar a conèixer realitats sovint invisibilitzades en entorns rurals. Ens ho explica amb més detall la Glòria Cornet, membre de l’equip tècnic de Colors de Ponent.

Felicitats per aquesta dècada de feina i dedicació. Com ho heu viscut? 

Han estat deu anys molt intensos. Al llarg d’aquesta dècada, les necessitats s'han anat transformant. El fet de portar deu anys de trajectòria i que siguem un referent de defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+ a tot el territori de Ponent, també fa que ens anem plantejant nous reptes.

Com ho heu celebrat? 

Fa poques setmanes vam fer una festa commemorativa a Lleida, davant de la FECOLL. Vam gaudir d’un vermut electrònic, amb DJ, amb bingo musical, un mercat solidari… Va ser un dia festiu per trobar-nos, des de les persones que van fundar l'entitat fins a persones que han anat passant en aquests deu anys.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Colors de Ponent (@colorsdeponent)

Com és d’important aquesta mena d’espais a l’hora de socialitzar? 

Són molt importants. Evidentment, la reivindicació hi és, però l’entitat també va néixer de la necessitat de socialització en una zona com és les Terres de Ponent. A l’entorn rural, socialitzar amb altres persones del col·lectiu és un repte. Per tant, aquestes trobades, que són més lúdiques, festives i socials, també tenen molt a veure amb aquestes ganes de compartir, de disposar d'un espai segur per ser qui ets, conèixer més gent com tu, i al final, compartir amb la resta de la ciutadania la llibertat de drets.

Com ha evolucionat Colors de Ponent al llarg d’aquesta dècada? 

L’entitat va arrencar el 2016 amb un grup de persones que van veure la necessitat o la carència de l’existència d’una entitat o ens que pogués defensar els drets humans, específicament els del col·lectiu LGTBIQ+. Hi ha molta gent que és de Lleida, però també n’hi ha molta altra, que és de pobles del voltant, i que es desplacen fins a Lleida també per a esdeveniments o pels grups de socialització que tenim aquí a l'entitat. És una manera més senzilla de relacionar-se i poder sortir de l’armari lliurement.

Heu vist una crescuda de persones del col·lectiu? 

Fa més de vint anys, a la celebració de l’Orgull, a Lleida, hi havia molt poques persones. Deu contades. Era molt estrany que hi hagués gent a la reivindicació del 28J. En aquell moment, pensaves que Lleida era petita i que els habitants t'assenyalarien. Això, amb els anys, ha canviat. Ara vas a la manifestació del 28J i, tot i que no és multitudinària, et pots trobar amb més de cent cinquanta persones. És un ambient molt més inclusiu, reivindicatiu i sense pors. Això és part de la nostra feina, que és visibilitzar-nos, dir que existim i fer conèixer els nostres drets.

Les persones trans i les no binàries, són actualment les més discriminades.

Quins temes s’han transformat al llarg dels anys? 

Observem que algunes lletres del col·lectiu ja tenen bastant visibilització, com els gais, les lesbianes i bisexuals, tot i que aquest últim encara no està tan visibilitzat. En canvi, les persones trans i les no binàries, són actualment les més discriminades. La societat no sap molt bé com mirar-les. Actualment, la feina de visibilització i sensibilització que fem a l’entitat té molt a veure amb aquestes persones. També treballem amb l'atenció a les seves famílies.

Quines línies d’actuació teniu actualment actives a l’entitat? 

En temes d'educació, fem tallers i formacions tant a centres educatius de Lleida com de la província, des d'infantil fins a secundària, i també a graus universitaris. Una altra gran línia són les formacions per a empreses on expliquem cada una de les lletres del col·lectiu, les seves particularitats i resolem sense embuts qualsevol dubte que pugui tenir la ciutadania respecte a qualsevol lletra del col·lectiu. 

També fem formacions a periodistes, a personal sanitari, al personal de residències d'avis, etc. A més, organitzem periòdicament diverses activitats lúdiques i socials.

Com és la comunitat LGTBIQ+ de Lleida? Com ha evolucionat? 

Ha evolucionat bastant, tot i que les persones del col·lectiu continuen afirmant que encara pateixen discriminació, mirades, judicis i comentaris. I encara continua havent-hi un sexili, és a dir, persones que marxen dels pobles cap a les grans ciutats per sortir de l’armari i viure lliurement. Potser hi ha lletres del col·lectiu que això no ho pateixen tant, però les persones trans i no binàries encara tenen molts problemes de visibilització.

Com podem combatre aquest desconeixement? 

Clarament, no és el mateix viure a Lleida que a Barcelona o Madrid. Aquí encara no tenim la mateixa tranquil·litat d'exposició ni sensació de seguretat que a les grans ciutats. Nosaltres, des de l’entitat, organitzem tallers educatius i de sensibilització per combatre aquest problema. Expliquem que hi ha moltes més opcions que surten de la cis hetero norma. Intentem, doncs, trencar aquest esquema mental.

En aquestes formacions, teniu participació de persones de fora del col·lectiu? 

Si ens contracten per fer un taller a l’institut de Mollerussa, doncs anem. I els alumnes són els que són. Per exemple, hem notat bastants peticions d'un dels tallers, que és un Escape Room contra l'LGBTI-fòbia i el masclisme. Al final, lluitem per la reivindicació dels drets humans.

Quins plans de futur teniu? 

Continuar treballant com ara i estar molt atentes a les noves necessitats i transformacions de la societat i adaptar-nos el més ràpid possible. El nostre objectiu és que la discriminació sigui que cada vegada més petita.