L'habitatge i la precarietat laboral es mantenen com els principals frens a l'emancipació juvenil

L’informe Estat de la joventut 2025, publicat per la Direcció General de Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, recull l'evolució de les condicions de vida de la població jove. El treball es basa en les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (SIJOVE) per mesurar l'evolució de les diferents àrees que afecten aquest grup d'edat.

Habitatge i taxa d'emancipació

Segons el recull de dades de l'estudi, un 20,7% de les persones de 16 a 29 anys viu fora de la llar familiar a Catalunya. Aquesta xifra se situa per sota de la mitjana registrada a la Unió Europea, que és del 31,9%. Per grups de gènere, la taxa d'emancipació de les dones joves és del 25%, mentre que la dels homes joves se situa en el 15,8%. Així mateix, el 70% de les persones joves emancipades resideix en un habitatge de lloguer. D'aquest col·lectiu, un 45% destina més del 40% dels ingressos de la llar a les despeses d'habitatge i subministraments.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Drets Socials i Inclusió (@dsocialscat)

Nivell educatiu i situació laboral

En l'àmbit formatiu, la taxa d'abandonament escolar prematur se situa en el 14,0%. El percentatge de població de 20 a 24 anys amb estudis secundaris postobligatoris completats arriba al 80%, i un 52% de les persones de 25 a 29 anys té una titulació universitària o de formació professional de grau superior. Pel que fa a l'ocupació, la taxa d'atur entre les persones de 16 a 24 anys és del 19,5%. Entre la població jove ocupada, un 35% ocupa llocs de treball que requereixen una qualificació inferior a la seva formació, i un 30% disposa de contractes temporals o de jornada parcial involuntària.

Salut mental

L'informe recull dades sobre l'estat de salut de la població jove, segons les quals un 38% de les persones enquestades afirma haver tingut símptomes d'ansietat o malestar emocional en el darrer any. En el grup de les dones joves, aquest percentatge és del 44%. Les dades mostren una variació en funció de la situació econòmica, ja que la prevalença de símptomes de malestar emocional és el doble en el col·lectiu en situació d'atur o amb nivells d'ingressos baixos en comparació amb la mitjana.

Principals conclusions

De l'anàlisi de les dades, l'autor de l'estudi extreu diverses conclusions principals. La primera indica que l'increment en els nivells de titulació acadèmica no es tradueix directament en un canvi proporcional en les condicions d'accés a l'habitatge o en la reducció de la temporalitat laboral. La segona mostra que l'edat d'emancipació i els nivells d'ingressos tenen variacions en funció del nivell de renda familiar i de l'origen de la població jove. Finalment, es registra un descens en la filiació a partits polítics o sindicats i un 35% de participació en associacions, entitats de lleure, col·lectius de barri o moviments socials.

Línies d'actuació

A partir dels resultats de la diagnosi, l'informe assenyala les àrees de treball principals per a les administracions i les entitats del sector. En matèria d'habitatge, es planteja l'ampliació del nombre d'habitatges de lloguer social i el manteniment dels ajuts a l'emancipació. En el camp de la salut, es proposa el desplegament de serveis d'atenció psicològica en els equipaments de joventut i en l'atenció primària. 

Quant a l'ocupació, es requereix el seguiment de les condicions de contractació de la població jove i el desenvolupament de mesures contra la sobrequalificació. Per acabar, es remarca la importància del finançament i suport a les activitats del lleure educatiu, les entitats juvenils i iniciatives com la Xarxa d'Ateneus Cooperatius.