La cocreació de continguts digitals amb adolescents millora la seva alfabetització en salut emocional

La salut mental de les adolescents s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials dels últims anys, especialment després de la pandèmia. Davant d’aquest escenari, un projecte de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que implicar les adolescents en la cocreació de continguts digitals és una estratègia efectiva per millorar la seva alfabetització en salut mental i reduir barreres d’accés.

El projecte, anomenat eHealthLit4Teen, ha analitzat com s’informen les joves sobre salut emocional, quins formats consumeixen i quins missatges tenen més impacte. La recerca conclou que la cocreació, és a dir, el treball conjunt d'adolescents, docents, professionals de la salut mental i expertes en comunicació permet generar continguts més útils, més atractius i més ajustats a les necessitats reals del col·lectiu.

Volem connectar programes de #salutmental amb #adolescents via #xarxessocials. Som un projecte liderat per @ehernandeze en què participen @BoixadosMerce, @ferranlalueza i altres des de @BDLab_UOC, @UOCpsicoedu, @GameRecerca i @UOCinfocom. T’ho expliquem a👉https://t.co/GJcF96Pbb1 pic.twitter.com/ObG202ykF6

— eHealthLit4Teen (@eHealthLit4Teen) May 3, 2023

L’estudi parteix d’una enquesta a més de 2.200 estudiants d’ESO, que revela un patró clar: les adolescents s’informen sobre salut mental de manera poc estructurada, majoritàriament a través de cercadors i xarxes socials, i sovint sense criteris per distingir fonts fiables. Tot i l’existència d’un ampli ventall de serveis públics i comunitaris, molts joves no els coneixen, els perceben com a poc accessibles o no saben com iniciar el contacte.

Segons Eulàlia Hernández, investigadora principal del projecte, “els joves volen informació immediata i en formats que els resultin familiars, però quan necessiten ajuda real prefereixen parlar amb una persona de confiança”. Aquesta combinació entre l'alta exposició digital i baixa alfabetització en salut genera un buit que la cocreació pot ajudar a omplir.

La fase central del projecte ha consistit en un procés de cocreació amb 30 adolescents de tres centres educatius de Barcelona, que han treballat conjuntament amb docents, professionals de la salut mental i expertes en comunicació digital. Els temes escollits pels joves —autolesions no suïcides i gestió de la ira— reflecteixen preocupacions reals i sovint silenciades.

A partir d’un any d’anàlisi de tendències a TikTok i Instagram, l’equip investigador va identificar els elements que fan que un contingut sobre salut mental tingui impacte entre els joves: es tracta de vídeos breus i directes amb un to distès i didàctic. Aquests vídeos compten amb la presència de professionals de la salut mental, visibles i accessibles, i estan publicats a TikTok, la plataforma preferida del col·lectiu, amb etiquetes clau com #ansietat o #depressió per facilitar la difusió.

Amb aquests criteris, les adolescents van crear diversos vídeos que expliquen, amb llenguatge proper, què fer davant d’un episodi d’ansietat, com identificar senyals d’alerta o on acudir si apareixen autolesions. Els continguts van ser validats per professionals i posteriorment publicats a TikTok, on van rebre una valoració molt positiva per part de les mateixes joves.

Un model que redueix l’estigma i millora l’accés a recursos

La recerca mostra que la cocreació no només millora la qualitat dels continguts, sinó que redueix l’estigma associat a parlar de salut mental. Quan les adolescents participen en el procés, perceben els vídeos com a més útils, més creïbles i més propers. A més, la presència de professionals en els vídeos ajuda a trencar la distància entre serveis i joves, un dels principals obstacles detectats.

Segons Mercè Boixadós, investigadora del projecte, “els joves consideren fonamental que els professionals de la salut mental siguin visibles a les xarxes socials i que sàpiguen adaptar el missatge als seus codis i formats”.

El projecte eHealthLit4Teen, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i cofinançat per fons europeus, ha estat publicat a la revista 'Health Expectations' i es planteja com un model replicable en altres centres educatius i contextos culturals. L’equip investigador ja treballa per aplicar la metodologia a nous temes i col·lectius, amb l’objectiu d’ampliar l’impacte i contribuir a una alfabetització emocional més sòlida.

En un moment en què la salut mental juvenil és un repte de país, la recerca de la UOC demostra que escoltar les joves i cocrear amb elles és una de les vies més efectives per oferir-los informació útil, fiable i adaptada a la seva realitat digital.