Laura Ayala: “La tecnologia no substitueix el criteri professional ni pren decisions sobre les persones”

Kloosiv va néixer per respondre una pregunta aparentment simple: què passa quan una persona té un problema d’habitatge, convivència, autonomia o soledat? A partir de l’experiència directa gestionant llars i acompanyant persones, l’equip ha convertit aprenentatges reals en metodologia, protocols i tecnologia que ajuden professionals, entitats i municipis. 

Per saber més sobre el projecte, des de Xarxanet hem parlat amb la cofundadora de la cooperativa, Laura Ayala, que ens ha explicat com treballen, què els diferencia i per què el model 'Housing Led', aquell que ofereix habitatges compartits temporals a persones en risc d'exclusió social, és clau per prevenir institucionalitzacions i reforçar la comunitat.

Com definiríeu la missió de Kloosiv i què la fa diferent d’altres iniciatives d’inclusió social?

Kloosiv neix d’una pregunta molt concreta: quan una persona té un problema d’habitatge, convivència, autonomia o soledat, quin és el camí? Tot i l’existència de grans professionals i entitats, les respostes sovint estan fragmentades i el recorregut no és prou clar. La missió de Kloosiv és construir aquest camí perquè sigui més comprensible per a les persones, més coordinat per als professionals i més preventiu per als territoris.

El que els diferencia és que no parteixen d’una solució teòrica, sinó de l’experiència real gestionant habitatges i acompanyant persones. A partir d’aquí han convertit problemes recurrents en protocols, metodologia i tecnologia, i volen fer-ho plegats amb les entitats socials, com a socis d’innovació.

De quina manera la tecnologia i la intel·ligència artificial poden millorar els processos d’inclusió social?

La tecnologia ajuda a ordenar informació dispersa, coordinar millor els equips i donar continuïtat als processos d’acompanyament. Les eines estructuren diagnòstics, plans de treball, seguiments, protocols i avaluacions. La IA pot resumir informació, detectar patrons o riscos i orientar els professionals sobre els passos a seguir en situacions concretes.

També permet analitzar quines actuacions han funcionat millor i actualitzar els processos a partir de l’experiència acumulada. Tot i això, la tecnologia no substitueix el criteri professional ni pren decisions sobre les persones: és una eina de suport que redueix càrrega administrativa. Ha de ser segura, comprensible, supervisable i respectuosa amb la sobirania de les dades, perquè treballen amb informació sensible.

Com facilita Kloosiv l’accés a l’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat?

Hi ha persones que no poden accedir a un habitatge només resolent la barrera econòmica: també necessiten suport per mantenir-lo, gestionar la convivència o avançar en autonomia. Kloosiv mobilitza i gestiona habitatges, col·labora amb propietaris, entitats i administracions, i busca solucions residencials integrades en la comunitat.

L’experiència acumulada ha permès crear processos que aporten seguretat a totes les parts: revisió documental, acords clars, drets i responsabilitats definits i seguiment dels compromisos. En alguns projectes assumeixen part de la gestió; en d’altres, ajuden entitats del territori a desplegar el model aportant protocols, metodologia i suport tècnic. L’objectiu és que la llar sigui estable i sostenible en el temps.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by KLOOSIV COOP 🏠👪 (@kloosivcoop)

Quin tipus d’acompanyament professional oferiu i com es garanteix una convivència segura i saludable?

L’acompanyament s’adapta a cada persona i pot incloure suport en gestió de la llar, economia quotidiana, tràmits, accés a serveis, formació, inserció laboral, aprenentatge lingüístic o participació comunitària. A partir de l’experiència, han creat protocols preventius per resoldre conflictes de convivència, detectar senyals d’alerta, garantir seguretat documental i activar mediacions abans que el problema s’agreugi.

També ofereixen suport per entendre factures, adoptar hàbits eficients i reduir consum energètic. La convivència s’estén més enllà de l’habitatge: treballen mediació comunitària amb el veïnat per prevenir malentesos i afavorir una bona integració. Aquests protocols són eines vives, millorades constantment amb tecnologia i IA.

Com ajuda Kloosiv els municipis a planificar millor les polítiques d’inclusió social?

Kloosiv ajuda els municipis a ordenar informació dispersa sobre habitatge, població, vulnerabilitat, serveis, cures, medi ambient i dinàmiques comunitàries. La plataforma permet mapar recursos, estructurar indicadors i construir diagnòstics clars de necessitats, riscos i oportunitats.

A partir d’aquí, els equips municipals poden dissenyar actuacions amb una mirada més social, fer-ne el seguiment i avaluar-ne resultats, costos i impacte. També els ajuden a preparar propostes per programes com Pla de Barris i Viles, oferint exemples i identificant què ha funcionat en altres territoris. No entreguen només una eina: configuren l’entorn digital amb l’equip municipal i l’acompanyen perquè pugui interpretar dades i definir prioritats. L’objectiu és que municipis petits i mitjans puguin planificar millor sense crear un nou departament tècnic.

En què consisteix el model 'Housing Led' i per què és clau per prevenir la institucionalització?

El model 'Housing Led' parteix d’una idea central: l’habitatge ha de ser la base, no el premi final. A partir d’una llar integrada en la comunitat, s’ofereixen suports flexibles que s’adapten a l’evolució de cada persona. Això evita cadenes llargues de recursos temporals o institucionals i afavoreix una vida normalitzada, amb privacitat, vincles de proximitat i accés als serveis del barri.

Perquè funcioni, cal preparar l’arribada, protegir les parts contractualment, sostenir la convivència, prevenir incidències, gestionar costos i facilitar la relació amb la comunitat. El model pot ser desplegat per diferents entitats; Kloosiv aporta experiència, protocols, metodologia i tecnologia, però la resposta es construeix plegats i s’adapta a cada territori. L’objectiu és que les entitats tinguin més capacitat per oferir habitatge amb suport i que la comunitat sigui part activa del procés d’inclusió.