Marina Meseguer: "Estem deixant una part important del debat públic en mans d'empreses privades"
Comparteix
L'associació Learn to Check impulsa projectes de formació, recerca i sensibilització per combatre la desinformació i promoure el pensament crític en l'entorn digital.
La desinformació va molt més enllà de les anomenades 'fake news'. Circula a través de xarxes socials, aplicacions de missatgeria, algoritmes i discursos públics, i sovint contribueix a alimentar prejudicis i discursos d’odi contra col·lectius vulnerabilitzats. Davant d’aquest escenari, l’educació mediàtica es presenta com una eina clau per reforçar el pensament crític i la capacitat de la ciutadania per prendre decisions informades.
És precisament en aquesta línia en la que posa el focus l'associació Learn to Check. L'entitat treballa des de fa anys en la formació, la recerca i la creació de recursos educatius per combatre la desinformació, impulsant projectes locals i internacionals per promoure una ciutadania més crítica i resilient davant dels riscos informatius de l’entorn digital.
Des de Xarxanet, hem parlat amb Marina Messeger, periodista i coordinadora de projectes a Learn to Check, per saber més sobre la tasca de l'entitat i el seu paper clau en la formació d'una societat més crítica i informada.
Què és Learn to Check i quina és la vostra tasca principal?
Learn to Check és una associació sense ànim de lucre dedicada a l’educació mediàtica. Treballem per ajudar la ciutadania a prendre consciència dels riscos de la desinformació, detectar discursos enganyosos i maliciosos i fomentar el pensament crític en el consum i la producció d’informació.
La nostra activitat s’estructura en quatre grans àmbits: la formació de tota mena de públics, el desenvolupament de projectes innovadors amb impacte social, la recerca en desinformació i educació mediàtica i la creació de materials i recursos educatius. Entre els nostres projectes, de fet, destaquen diverses iniciatives europees per incorporar l’educació mediàtica als estudis de periodisme i programes de formació en alfabetització mediàtica dirigits a biblioteques públiques.
Sovint es fan servir com a sinònims, però quina diferència hi ha entre les 'fake news', la desinformació i els discursos d’odi?
Per a nosaltres, 'fake news' i desinformació no són sinònims. El terme 'fake news' és limitador perquè centra el fenomen en les notícies, quan la desinformació també circula per missatges de WhatsApp, algoritmes o el boca-orella. A més, una notícia que ha estat degudament contrastada no hauria de poder considerar-se falsa.
La desinformació és informació falsa creada amb una intenció maliciosa, amb la voluntat explícita de perjudicar una persona, un col·lectiu, una ideologia o un país. Els discursos d’odi es nodreixen d’aquesta desinformació perquè facilita la difusió de narratives que busquen generar prejudicis, polarització i corrents d’opinió negatives contra determinats grups socials.
Quins col·lectius són actualment els més afectats per aquests discursos?
El col·lectiu migrant és, clarament, el que rep tant més volum com més virulència de narratives desinformadores. Ho hem vist en diferents episodis dels darrers anys, amb discursos cada vegada més deshumanitzants que associen les persones migrants a problemes de seguretat o a una suposada amenaça social.
També detectem un augment dels discursos dirigits contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment contra les persones trans, així com contra les dones i els moviments feministes. Les minories religioses, especialment les persones musulmanes, i altres col·lectius minoritzats també són objecte habitual d’aquest tipus de narratives. A més, quan una persona forma part de diversos grups vulnerabilitzats alhora, augmenten les possibilitats de convertir-se en objectiu de la desinformació i l’odi.
Quin paper juguen avui les xarxes socials i el model amb el qual estan dissenyades en la difusió de la desinformació i els discursos d’odi?
Tal com funcionen actualment, les xarxes socials representen un risc perquè estem deixant una part important del debat públic en mans d’empreses privades amb interessos econòmics propis. Les plataformes estan dissenyades per retenir l’atenció dels usuaris el màxim temps possible.
Sabem que els continguts més incendiaris generen més interacció i permanència dins les plataformes. Això afavoreix la circulació de continguts que apel·len a les emocions més immediates i crea un entorn especialment favorable a la difusió dels discursos d’odi i de la desinformació. El problema és que es premien els continguts que generen més activitat, no necessàriament els més rigorosos o valuosos.
Com podem protegir-nos davant d’aquests continguts?
El primer és ser conscients que hem de mantenir sempre la capacitat de pensar per nosaltres mateixos. Quan un contingut desperta emocions molt intenses, especialment ràbia o indignació, és important aturar-se i preguntar-se d’on surt aquella informació, qui l’ha compartida i si la font és fiable.
També convé buscar evidències que confirmin la informació, desconfiar de les afirmacions sense proves i evitar compartir continguts quan tenim dubtes sobre la seva veracitat. Elements com l’anonimat de la font, els missatges escrits íntegrament en majúscules o la manca d’evidències poden donar pistes sobre la seva credibilitat. I si detectem que es tracta de desinformació, el més recomanable és no interactuar-hi, ja que qualsevol interacció ajuda a amplificar-ne la difusió.
Per què és tan important l’educació mediàtica en el context actual?
És fonamental perquè ens permet exercir una ciutadania plena en una societat on internet té un paper central. Si no sabem identificar els riscos associats a la desinformació, quedem exposats a actors que intenten influir en les nostres opinions i decisions sense que ens n’adonem. El que s'intenta al final no és simplement fer-nos que ens creiem les mentides, sinó fer-nos tenir la sensació que vivim en un món en què ja no hi ha res segur, que ja no hi ha certeses. Ens volen cínics per restar-nos capacitat d’acció.
Per això és important fer-nos preguntes, contrastar la informació i mantenir una actitud crítica, però sense caure en el cinisme. Sí que existeixen fets contrastables, fonts fiables i principis que cal defensar. Una ciutadania empoderada i formada en educació mediàtica té moltes més eines per distingir la informació fiable de la que no ho és i participar de manera activa i conscient en la societat.
Afegeix un nou comentari