La Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) estableix en el seu article 1 que: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres".

Paraules simples i de gran importància. Encara que a vegades sembla que per aquesta senzillesa es donen ràpidament per enteses, sense detenir-nos a comprendre tot el seu abast. Paraules que si des de fa 74 anys haguessin estat assimilades per un nombre ampli de persones, probablement avui viuríem en un món diferent.

La seva rellevància radica, en primer lloc, en què estableixen les característiques mínimes que s'han de reconèixer a tot ésser humà pel simple fet de ser-ho (llibertat, igualtat, dignitat, drets). En segon lloc, perquè apel·len a la raó i consciència, que s'assumeix tenim els éssers humans, com a base de les relacions humanes. I, en tercer lloc, perquè fixen una obligació de comportament que implica respectar als altres éssers humans.

Tres pilars bàsics dels drets humans. Tres aspectes que de ser compresos i assumits àmpliament ens portarien a, per exemple, no normalitzar que en països d'Àsia les persones no puguin desenvolupar lliurement la seva personalitat, que en països d'Àfrica la fam continuï matant a persones, que a Amèrica les massacres i desaparicions siguin part del seu passat i del seu present, que a Oceania les minories siguin perseguides o que a Europa morin persones a causa de la guerra o per creuar una frontera.

Aquestes paraules ens haurien d'haver portat a prendre accions per a revertir les desigualtats estructurals creades pel colonialisme, a no tenir la necessitat de reconèixer drets específics a les dones o la infantesa, a fer innecessària la creació d'òrgans internacionals que supervisin internament als països, a no haver de veure ni patir les conseqüències dels diversos conflictes armats que s'han presentat, i que no només suposen la pèrdua de vides humanes, sinó també la destrucció d'entorns socials, culturals, l'èxode de persones, etc. El pitjor de tot això és que no són fets del passat, sinó part del nostre present.

Com és el nostre present la crisi climàtica. Davant la qual, la dignitat, la consciència i la fraternitat consagrades en la DUDH haurien de portar-nos a assumir models de consum responsable, a pensar en les generacions futures, a actuar més enllà de la nostra comoditat del moment. Perquè encara que no ho sembli, tot el que passa amb el nostre planeta repercuteix en l'exercici dels nostres drets i llibertats.

Des d’una mirada global sembla que l'estat actual dels drets humans no és molt esperançador. Però tenim marge d'acció, som a temps. Reprenguem la difusió d'aquestes paraules bàsiques i senzilles. Assumim el contingut de l'article 1 de la DUDH, no des de l'aparent superioritat moral, ni com una imposició, perquè això, a més d'obstruir la possibilitat de diàleg és actuar en dissonància del que es busca transmetre. Fem-ho des de la consciència, la igualtat i amb fraternitat. Mantinguem viva l'esperança en els drets humans.