Hi ha factors socials, polítics, econòmics, ambientals i culturals que exerceixen una gran influència sobre la qualitat de vida i l’estat de salut de les persones. Són molts els components que determinen la nostra salut: els nivells de pobresa i exclusió; l’atur; l’educació; l’accessibilitat als aliments, a l’aigua potable, a instal·lacions sanitàries, a la informació; les condicions d’habitatge, els graus de protecció social; la discriminació per raó de gènere, raça o edat; la inversió en salut pública; la vulnerabilitat davant el canvi climàtic... En som conscients?

També cal que ens preguntem si existeixen polítiques públiques que considerin la salut des d’un enfocament integral i com a dret humà fonamental. El 1986, es va celebrar la primera Conferència Internacional sobre Promoció de la Salut, organitzada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), a la qual van assistir més de 200 persones de 38 països. D’aquesta conferència, va sorgir la Carta d’Ottawa, en la qual es detallaven les accions que calia dur a terme per assolir l’objectiu de “Salut per a tothom l’any 2000”. Aquest document establia unes condicions o prerequisits necessaris per gaudir d’una bona salut, relacionats amb la pau, l’educació, l’habitatge, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i l’equitat.

Però, qui té responsabilitat sobre les condicions de salut? Els determinants de salut no estan només en el sistema sanitari, sinó també en els estils de vida, l’alimentació, l’exercici físic..., factors que determinaran en gran part el nostre futur en termes de benestar.

Durant els anys de bonança econòmica, en el marc de l’Estat del benestar, hem tingut recursos per garantir un sistema sanitari d’alta qualitat. Però, amb l’arribada de la crisi econòmica, hem patit retalles en el sistema sociosanitari. Davant d’aquesta situació, més enllà de demanar a les institucions públiques que mantinguin i promoguin en la mesura del possible la qualitat del sistema sociosanitari, cal que potenciem més que mai la coresponsabilitat de les persones en la seva pròpia salut. En definitiva, cal que incidim sobre la resta dels determinants socioeconòmics de la salut.

Hem de tornar a apoderar la ciutadania perquè tingui auto-cura de la seva pròpia salut. És aquí on té un paper important, en aquests moments, el voluntariat en l’àmbit de la salut. D’una banda, perquè, quan formem el voluntariat per desenvolupar activitats vinculades a millorar la salut, estem ja formant en educació i promoció de la salut a una part important de la xarxa social. Durant el 2015, la Creu Roja va impartir 495 cursos de primers auxilis per formar 8.258 persones a Catalunya.

D’altra banda, també estem contribuint a situar la prevenció i les accions de suport en l’àmbit comunitari. Durant el 2015, la Creu Roja va arribar a més de 18.000 persones amb accions de prevenció i promoció de la salut, amb l’objectiu de promoure els hàbits de vida saludables, la donació de sang i evitar el contagi del VIH/Sida i altres malalties transmissibles, així com les drogodependències. També és dona suport integral a les persones afectades per aquests problemes de salut i a aquelles que no poden costejar-se el tractament mèdic que necessiten. A més, el voluntariat participa en programes de prevenció de la hipertensió arterial i envelliment saludable, acompanyament a persones grans amb mobilitat reduïda, accions per donar consells sobre com mantenir una alimentació saludable coincidint amb l’entrega d’ajuda alimentària, de suport emocional, etc.

El voluntariat, per tant, pot desenvolupar un paper clau en la salut comunitària. Pot actuar com a promotor de salut, desenvolupant accions d’acompanyament, informació, assessorament, prevenció i promoció de la salut. També cal destacar la gran tasca que fa el voluntariat d’entitats que defensen els drets de les persones que pateixen alguna malaltia. Cada vegada son mes els voluntaris i voluntàries que es dediquen a la defensa dels col·lectius que pateixen intoleràncies alimentàries, malalties minoritàries, etc.

En definitiva, el voluntariat pot esdevenir un actor més que contribueixi a coresponsabilitzar en salut a la comunitat, les persones, les entitats socials..., més enllà del propi sistema sanitari.