Ens apropem al Dia Mundial de la Infància, data en què la ciutadania, les organitzacions socials i les administracions públiques ens fem especialment ressò dels Drets de la infància. Drets reconeguts a la declaració aprovada com a tractat internacional el 20 de novembre de 1989. Aquesta, al llarg dels 54 articles que la conformen, reconeix que els nens i les nenes, són individus amb dret de ple desenvolupament físic, mental i social, i amb dret a expressar lliurement les seves opinions.

Un dels aspecte essencials que fan possible aquest ple desenvolupament dels infants, és el lleure, el joc i les activitats recreatives pròpies de la seva edat, en resum el dret a participar lliurement en la vida cultural, artística i de recreació.

En aquest marc, el treball que porten a terme les entitats de lleure educatiu i d’acció social en els territoris en els quals estan presents, són claus per al desenvolupament de les persones i les comunitats. Alguns aspectes que justifiquen la seva rellevància són la seva flexibilitat i la seva proximitat al territori. Les entitats que actualment trobem als barris i pobles, són hereves de les accions i de les dinàmiques de l’animació sociocultural i de l’educació en el lleure, presents especialment a Catalunya des dels anys 50. Entitats que, gràcies a les connexions i les xarxes socioeducatives que han establert en els territoris, així com també per la seva capacitat de generar mobilització i iniciativa social, han liderat processos de canvi i d’acció comunitària.

Són també entitats que han esdevingut per a molts dels participants una oportunitats per a la millora de les seves capacitats personals i, on els ha estat possible, assolir competències (de treball grupal, de comunicació, de participació, entre altres) que els seran útils al llarg de tota la vida. Mitjançant el desenvolupament de programes i activitats de lleure, des d’una perspectiva fomentadora de les potencialitats de tots i cada un dels infants i adolescents que participen en les mateixes, els ajuden a adquirir i desenvolupar estratègies útils en altres contextos de socialització i desenvolupament, com podem ser els centres formatius o la família i els amics, i en un futur també pels seus centres de treball. Parlem així mateix, d’un lleure des del que els participants són protagonistes del que en ell succeeix i que aporta a les societats on es desenvolupa un alt valor educatiu i transformador, al convertir-se en laboratoris de ciutadania activa i compromesa amb el seu entorn.

Per exemple, quan els adolescents i joves d’un agrupament escolta, mitjançant un camp de treball recuperen béns patrimonials d’una localitat o quan l’espai del poble organitza tallers i activitats de teatre social i música obertes a la comunitat, conjuntament amb els grups de percussió del bestiari tradicional del poble estan, tots ells, contribuint al desenvolupament social i al benestar dels veïns i les veïnes. Així mateix, parlem de propostes integradores i acollidores de les diversitats socials i culturals, on totes les cultures i diversitats tenen un espai on donar-se a conèixer, compartir i aportar el seus coneixements i les seves realitats i sabers culturals.

Reivindiquem i apostem doncs, per a que tots els infants i adolescents, indistintament de la seva classe social o de la realitat socioeconòmica i sociocultural de les seves famílies, puguin accedir i gaudir de les activitats de lleure educatiu i sociocultural que es porten a terme als seus barris i pobles, respectant les seves motivacions i fomentant processos educatius positius, i també aprenents des de la pràctica a implicar-se en les seves comunitats, esdevenint agents actius de participació i coproducció social i cultural.