El Tercer Sector al Regne Unit té actualment uns reptes que – només en alguns casos- s’assemblen als del sector català. Del que més es parla actualment és de 3 elements: increment de la capacitat financera, independència respecte les autoritats públiques i la millora de les carreres professionals.
Politòleg. Director General d’innovació, recerca i cultura digital del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Tots 3 són reptes molt relacionats amb el context social, econòmic i polític actual, i per tant són compartits amb el Tercer Sector català. En primer lloc les autoritats públiques, també al Regne Unit, estan pagant contractes, serveis i subvencions a deshora, fet que obliga a les entitats a disposar d'un bon coixí de líquid i un bon accés al crèdit. Actualment aquest accés al crèdit és molt complicat, sobretot per a aquelles organitzacions mitjanes i petites d'abast local, que al Regne Unit representen la majoria del sector. Cal subratllar que només 1 de cada 10 entitats britàniques són d'abast nacional, i que les organitzacions amb més de 500 empleats representen només el 8% del sector.
En segon lloc trobem la preocupació per la independència de les organitzacions respecte les administracions públiques. A diferència del Tercer Sector català, la independència de les entitats britàniques ha estat molt clara al llarg de la història. I això ha estat possible perquè gran part dels recursos de què disposen les entitats són d'origen privat i no públic. Per a fer-ho possible evidentment també hi ha hagut un paper molt important de suport polític en forma de base legal per a fomentar donacions privades i per a fomentar l’existència de les Charity shops. Per què llavors les entitats britàniques estan ara preocupades per la independència? Durant els últims 15 anys les noves tendències de Gestió Pública han portat a les administracions britàniques – igual que a nivell català- a gestionar serveis públics a través d'entitats del Tercer Sector. D’aquesta manera moltes entitats han passat a incrementar el percentatge de recursos econòmics provinents del sector públic.
El tercer dels problemes és clarament compartit amb el sector català: la mala gestió de les carreres professionals dels treballadors. Si es comparen xifres sobre l’ocupació al Tercer Sector britànic ens adonarem que la diagnosi és molt semblant: un sector feminitzat, amb molta gent jove, sovint mal pagat, amb molts contractes a mitja jornada i amb uns índex de rotació per sobre de la mitjana. Els joves amb alta preparació que entren al sector veuen amb dificultat la possibilitat de construir una carrera professional de llarg recorregut. I també cal dir que fins ara, el sector no ha sabut com solucionar aquest problema.
De fet tots 3 reptes són de difícil resolució, i encara no s’ha trobat una estratègia clara per a revertir la situació. Ara bé, el sector britànic parteix d'un punt molt més solvent que el sector català, perquè s’ha trobat amb aquests 3 reptes havent-ne solucionat ja molts altres anteriorment. Molt concretament, m’agradaria poder destacar 4 reptes centrals per al sector català que a nivell britànic estan molt superats: l’avaluació, monitorització i mesurament de l’impacte, l’augment de la implicació de la base social, el reconeixement social, i la rendició de comptes i transparència. El propòsit dels propers posts serà fer una breu anàlisi de la situació d'aquests 4 elements que el sector britànic ja ha abordat.
Per a més informació sobre la situació actual del Tercer Sector al Regne Unit: Mapping the Third Sector: A context for social leadership.
Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit"
Afegeix un nou comentari