La promesa patriarcal és una eina clau per als homes i per la lluita feminista. Saps que és? El discurs sobre els privilegis masculins és imprescindible, però no és suficient per aconseguir l’erradicació de les violències masclistes i acompanyar homes amb trajectòries vitals complexes.
Des del feminisme interseccional partim de la premissa que no només les dones som diverses sinó que aquesta diversitat respon a posicions diferents en relació amb els privilegis. En els eixos socials rellevants, cadascuna de nosaltres sempre estem en una posició de privilegi o opressió i aquesta condicionarà en gran manera les nostres trajectòries vitals. No m’estenc més en aquest punt perquè l’anàlisi sobre la interseccionalitat segur que ha estat àmpliament explicada en altres articles. El que
voldria desenvolupar una mica més en aquest article és com aquest marc conceptual també pot fer referència als homes o, si més no, quines preguntes ens podem formular des del sector social respecte als homes en aquest sentit.
La perspectiva interseccional va permetre posar llum a una realitat que marca actualment l’activisme feminista, però també l’acompanyament a dones i, especialment, a aquelles dones que viuen importants desigualtats socials fruit de les situacions d’opressió i les violències que pateixen. És imprescindible entendre com les seves trajectòries vitals creuades per aquestes opressions determinen la nostra forma d’acompanyar.
Hi ha molts eixos que poden estar operant més enllà del que és determinant en primera instància: la desigualtat de gènere. Voldria destacar-ne dos que tenen una especial rellevància sobretot en el context del treball en desigualtats socials: la classe social i la racialització. D’aquest dos se’n deriven situacions concretes que multipliquen aquestes opressions. Caldria també un espai de reflexió sobre com s’aplica aquesta mirada interseccional en les polítiques públiques i també des de les entitats socials, però aquí partirem de la idea que s’està tenint en compte en l’acompanyament a les dones, encara que sigui de forma fragmentada. Tot i això, fa un temps que em pregunto: per què no complexifiquem l’anàlisi incloent als homes en aquesta perspectiva interseccional?
En la nostra experiència d’acompanyament a projectes i serveis en l’àmbit social, els equips professionals demanen fa temps propostes per acompanyar a homes amb trajectòries vitals complexes; molts d’ells han exercit violències masclistes, violències sexuals i també molts les han sofert. Aquesta qüestió no els fa exempts de responsabilitat en cap cas, però sí que ens situa en un marc d’anàlisi dels recorreguts vitals que requereix una mirada polièdrica feminista i interseccional. El discurs sobre els privilegis masculins és determinant i imprescindible, però no és suficient per acompanyar homes individualment o grupalment. Entre altres coses perquè simplifica realitats vitals que, igual que per les dones, necessiten profunditat i complexitat per ser abordades.
Moltes de les violències viscudes pels homes formen part, alhora, dels processos d’adoctrinament mitjançant els quals se’ls imposa el model de masculinitat hegemònica que s’espera que encarnin. Tanmateix, si ens referim als homes atesos en programes per a persones sense llar, serveis de reducció de danys, serveis socials o recursos per a joves migrants o persones amb problemes de salut mental, entre d’altres, sovint ens trobem davant d’homes que no ocupen una posició social
privilegiada ni responen al model masculí dominant.
Com la resta d’homes, han rebut el que anomeno la promesa patriarcal: la promesa d’accedir al privilegi masculí si compleixen els mandats de gènere i allò que socialment s’espera d’ells com a homes. Però molts no han pogut assolir aquestes expectatives o han fracassat reiteradament en l’intent de fer-ho.
Aquesta constatació no els eximeix de responsabilitat per les conseqüències dels seus actes ni per les violències que hagin exercit. Ara bé, l’anàlisi estructural s’ha de poder traslladar a cada trajectòria vital concreta: cal comprendre quina forma adopta la influència patriarcal en cada home, com interactua amb les seves condicions materials i socials i quins codis ens permeten interpretar-la i treballar-la. Per això, la mirada feminista ha d’incorporar necessàriament una perspectiva de classe i antiracista.
Afegeix un nou comentari