Desnutrició, mala salut, treball infantil, matrimoni infantil, violència extrema, pobresa o falta d’accés a l’educació amenacen la vida de 1.200 milions de nenes i nens, la meitat de la població infantil al món. Infants que han perdut la seva infantesa i que estan condemnats a un futur precari sense oportunitats.

L’any 1924, Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children, va posar damunt la taula per primera vegada la necessitat de protegir de manera especial els nens i les nenes i, per això, va elaborar la Declaració de Ginebra, antecedent de l’actual Convenció sobre els Drets de l’Infant. Aquest 20 de novembre fa gairebé 30 anys que es va aprovar aquest tractat internacional però encara avui dia els drets de la infància es veuen vulnerats a molts llocs del món.

Les migracions són una de les principals amenaces per als infants. Arreu del món hi ha 30 milions de nens i nenes que viuen lluny de casa seva per haver-se vist obligats a desplaçar-se a un altre país. Molts d’ells ho fan sols, sense un pare o una mare que els acompanyi, i sent especialment vulnerables a l’explotació, a l’abús o a qualsevol de les diferents formes de violència. Aquest és el cas de molts menors que actualment recorren l’Amèrica Central camí dels Estats Units buscant una vida millor. Nens i nenes de països com Hondures, El Salvador o Guatemala on la violència és equiparable a la d’un conflicte armat. Per què hi ha nens i nenes que s’arrisquen a migrar sols? Perquè no veuen cap altra sortida.

La història de la Jaquelín mostra la crua realitat d’aquests infants i adolescents. Amb només 14 anys va fugir de San Pedro Sula, a Hondures, de la violència de les maras i de la pobresa i falta d’oportunitats. Va viatjar tota sola fins a Mèxic per trobar-se amb la seva germana, també menor d’edat. Allà, tres homes les van violar. Després de passar per un centre de menors, les dues germanes van ser deportades. Les seves il·lusions s’han esvaït, com la de tants altres infants i adolescents que arriben a la frontera dels Estats units i topen amb un mur d’indiferència cap a ells.

La protecció de la infància hauria de ser una prioritat de totes les societats. Com podem deixar que milions de nens i nenes arreu del món visquin en la pobresa, siguin víctimes de la violència o hagin de migrar per sobreviure? Eglantyne Jebb deia: “Si els infants d’algun país estan físicament o moralment abandonats, és tot el món que perd. I tot el món guanya si els nens i nenes creixen sans”. Cent anys després, des de Save the Children seguim creient que tots i totes perdem si continua havent-hi infants que veuen vulnerats els seus drets. Per això, en dies com el 20 de novembre, Dia Universal dels Drets de l’Infant, és una bona ocasió per seguir donant veu a tots els infants que no en tenen i per reclamar que si no protegim la infància no tenim ni present ni futur.