Fa gairebé 30 anys un grup d’estudiants de la UAB va decidir crear una colla en què només poguessin participar membres de la comunitat educativa universitària. Van escollir un nom, un color de camisa i un escut que els representés i es van llençar a la piscina per defensar un projecte que a ulls dels més defensors de la tradició era un sacrilegi. Com faran castells sense canalla? De quina manera actuaran? Vols dir que només utilitzen els castells com a excusa per trobar-se? No val més la pena que ballin sardanes?

Avui en dia, aquest projecte no només s’ha mantingut, sinó que l’han seguit 11 colles més, formant un panorama casteller universitari de 12 colles, involucrant totes les universitats públiques de Catalunya (i alguna de privada) i col·leccionant diverses generacions de castellers universitaris que sempre se’n sentiran part, inclús havent de deixar la colla per donar pas a nous “descendents”.

Però, a qui li interessen els castells universitaris? Doncs, cada vegada més, a tothom: algunes diades comencen a retransmetre’s per la Xarxa de televisions locals, hi ha colles que fan streaming perquè els seus actius o “antics” puguin veure els castells, les xarxes socials treuen fum tant si hi ha una fita com si és una actuació de tràmit… Calen més proves per demostrar que són interessants?

Quan em pregunten sobre la importància del món casteller universitari és molt fàcil caure en l’evident: és la millor escola de castells. Durant quatre anys (o més) pots formar part d’una colla en contínua evolució que tard o d’hora et pot necessitar a nivell tècnic (assajar-te en posicions que tardaries molts anys a provar en una convencional) o a nivell organitzatiu (tu, que estudies econòmiques, que et sembla ser tresorera?). Aquest “màster intensiu” en castells fa que a les convencionals arribin joves molt preparades i predisposades a agafar posicions de responsabilitat, cosa que no sempre se sap aprofitar.

Una altra gran fita de les colles universitàries que s’ha traslladat al món convencional és la gestió de l’equitat: les colles universitàries han sigut pioneres a crear protocols contra agressions masclistes i LGTB-fòbiques, així com punts liles organitzats i formats. En aquest sentit, han donat impuls a la resta de colles perquè es “posessin les piles” i així ajudar a trencar barreres en temes d’inclusió, igualtat i seguretat. La CCCC i el grup de treball d’equitat també hi han treballat, posant a disposició de totes les colles, eines que puguin ajudar-los en aconseguir colles més igualitàries i segures.

La manera de fer castells dels universitaris, tot i que sovint pot sobtar a les persones més tradicionals, només són una altra manera de viure i gaudir el fet casteller, i que pot ser traslladat a altres colles convencionals si fos necessari. El seu caràcter intrínsecament jove i en canvi continu, fa que la cooperació, la resiliència, el lideratge, la solidaritat i la germanor siguin pilars indispensables per la seva supervivència.