Quan el model d’ateneu arriba a Catalunya a principis del s. XIX aquest objectiu es transforma en una vocació instructora que permeti millorar la formació de les classes més desafavorides.

Així doncs, els ateneus neixen a Catalunya amb una clara vocació de transformació social, d’eliminar les barreres que poden frenar als sectors més dèbils l’accés al coneixement i a la participació en la societat.

És encara vàlid aquest model avui? Filòsofs i pensadors actuals opinen que el nostre món mostra símptomes d’esgotament, com planeta i com model de societat. Que estem en una societat cansada. Fruit d’aquest cansament les nostres societats occidentals viuen un silenciós canvi de paradigma: l’excés d’emocions, d’informació, de comunicació en xarxes, d’expectatives, d’exigències, que ens porten a un estat de fatiga i un sentiment de manca de temps.

Enfront d’aquest paradigma trobem la il·lusió, l’empenta, el compromís i sobre tot el treball voluntari de juntes i socis ateneístics per canviar la societat, fer el món més vivible i en definitiva continuar la transformació de la societat en tots els seus àmbits.

En els ateneus es transforma la realitat, s’identifiquen el problemes i somiant com es voldria que fossin les coses es dissenyen projectes i activitats que permetin arribar a una millora social.

Es lluita per millorar els equipaments, els locals, els teatres i auditoris, fent que els espais físics siguin acollidors, i s’adeqüin a les exigències actuals, tant normatives, com de confort.

Es defensa i es difon la nostra cultura popular, la nostra llengua, la creació artística. Adequant les manifestacions artístiques als corrents actuals, més visuals, més vitals, més canviables. I sobre tot fent-les accessibles a les possibilitats de cada persona.

Es promou una ciutadania crítica, responsable, compromesa individualment i col·lectivament que permeti una societat més justa i equitativa en un entorn sostenible.

Es facilita un aprenentatge integral i lliure en qualsevol àmbit, fomentant la crítica i la reflexió, l’adquisició de valors i la conscienciació que permeti la transformació social.

Davant d’un món cansat s’ofereix vitalitat i optimisme, tranquil·litat, acolliment, tracte personal, suport emocional.

Als nouvinguts se’ls dóna un lloc, la possibilitat d’integrar-se , de viure la multiculturalitat, i de ser escoltats.

Durant més de 150 anys de vida ateneística els ateneus s’han adaptat a les exigències de la societat del moment. Han sobreviscut a les amenaces més diverses i de generació en generació han anat superant etapes.

Més de 150 anys d’assemblees, de participació, de juntes directives renovades, de generositat i voluntarietat. Avui els ateneus lluiten i fan propostes i accions per acollir desplaçats, perquè persones sense sostre s’hi trobin acollides, per integrar, perquè la crisi no afecti la socialització dels més petits, ni impedeixi l’accés a la cultura a ningú, perquè el desencís no posi traves al desenvolupament comunitari ni la participació política, per oferir formació, donar temps, regalar experiència i experiències, aportar coneixement, creativitat, ...

En una societat líquida des dels ateneus cal mantenir com mai valors sòlids, duradors, que persisteixin en el temps, que no ens facin perdre el tren de l’actualització enfront els canvis ràpids de la nostra societat actual i que donin solucions globals a problemes globals. Valors transmesos des de fa més de 150 anys des dels ateneus, i valors nous o valors fonamentals que han evolucionat (decreixement, solidaritat ambiental, valors postmaterialistes, de suport a les llibertats cíviques,...). Continuïtat, adaptabilitat, renovació i compromís, les claus que fan que els ateneus hagin estat, siguin i continuïn sent agents de transformació social en el present, com ho han estat en el passat i com sens dubte continuaran sent en el futur.