Migrar és una expressió de vida i d’esperança

Em ve al cap la Naima, que va arribar sola a Barcelona, sense xarxa ni recursos i va acabar en situació de carrer. I la soledat la va acompanyar fins que va travessar les portes de Migra Studium on va trobar un espai segur on sentir-se recolzada i acompanyada, i des d’on seguir construint el seu projecte de vida. 

Avui, 18 de desembre, Dia Internacional de les persones migrants, celebrem l’adopció de la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de les persones Treballadores Migrants i de les seves Famílies (1990). Una convenció que proclama el dret a migrar amb llibertat, a residir amb igualtat de tracte podent accedir als serveis bàsics, a treballar de forma digna i a viure en família. Però la distància entre el paper i la realitat és massa gran. Al nostre país, una Llei d’Estrangeria obsoleta força milers de persones, com la Naima, a viure en irregularitat administrativa, condemnant-les a una precarietat que no és fruit de la migració, sinó d’un sistema que genera traves i obstaculitza l'accés a drets, el desenvolupament dels projectes vitals i la realització dels seus somnis.

A Migra Studium ho veiem cada dia. La migració ja no és un fenomen llunyà: és un eix central de la nostra societat i una experiència que ens implica personalment. Les històries de les persones a qui acompanyem ens recorden que el desig de viure en llibertat i dignitat és universal i imparable, i no hauria de ser sinònim de soledat i aïllament. Ahir van ser els nostres avis i àvies qui migraren; avui són les nostres veïnes; demà potser ho seran els nostres fills i filles. Des d’aquesta consciència d’una única família humana, el rostre de qui migra mai no és un rostre aliè.

La realitat social tampoc dona treva. De fet, l’últim Informe FOESSA alerta que l’aïllament de les persones en exclusió s’ha multiplicat per cinc en només sis anys (passant del 3,2% al 16,6% en sis anys). Quan un país multiplica per cinc l’aïllament social, això és un símptoma d’emergència democràtica, no només social. Quan aquest escut comunitari s’esquerda, sortir de l’exclusió esdevé gairebé una cursa d’obstacles impossible. Per això, treballem perquè ningú hagi de començar de zero en solitud: perquè qui arriba trobi un caliu comunitari que encengui de nou la possibilitat d’un projecte de vida. Sabem, per exemple, que l’aprenentatge de la llengua és una necessitat urgent i la porta d’entrada a la inclusió i a la participació social. Per això, oferir hospitalitat i acollida és el nostre compromís. I ens sentim agraïdes de poder-ho fer amb una gran xarxa ciutadana que genera espais segurs.

Aquestes situacions d'esperança quotidiana i fraternitat que creix en l'adversitat, però, no pot fer-nos oblidar les injustícies quotidianes que encara marquen la vida de tantes persones. Hi ha fronteres que no surten als mapes: un empadronament que s’eternitza, una cita que no arriba mai, un contracte que no es pot signar perquè manca un paper que depèn d’un altre paper que tampoc arriba. Aquest laberint administratiu no és un accident; és el resultat d’una legislació esgotada que necessita ser derogada i d’un sistema de regularització que ha d’estar al servei de les persones. Per això, avui i cada dia, fem una crida a trencar aquests murs i reivindiquem l'adopció de mesures urgents.

• Cal garantir l'accés universal a una sanitat i educació de qualitat, i a un habitatge digne i feines amb drets laborals respectats. Això és la base de la dignitat.

• Clamen per la derogació de la Llei d’Estrangeria i el suport a la regularització extraordinària per fer front a la realitat social. Les dificultats quotidianes (mesos per empadronar-se, per obtenir una cita o per signar un contracte) no tenen excusa en la saturació dels serveis.

• Exigim acabar amb el patiment injust de les identificacions racials, l'explotació i l'internament als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Ens avergonyeix ser l’Europa fortalesa. Demanem una reformulació del Pacte Europeu de Migracions i Asil en clau de drets humans i la inversió en diàleg i ponts que generin veïnatge.

El futur que volem no és el de “nosaltres” i “elles”, sinó el d’un Nosaltres compartit. Des de Migra Studium, continuarem treballant per ser una comunitat de persones més diversa i activament antiracista. Sumem la nostra reflexió i la nostra veu a la de tantes altres que avui, 18 de desembre de 2025, continuen recordant-nos que migrar és una expressió de vida i d’esperança. Continuarem teixint aquest Nosaltres, tombant les fronteres invisibles que hem anat creant i garantint una acollida digna per a tothom.